Dimarts, 29 de Maig 2.012

Avui ha estat el meu darrer dia de pràctiques a l’area i en general. Ha estat un dia molt emotiu com era d’esperar. En arribar a l’àrea aquest matí he ajudat a na Marzia a endreçar una mica tot, perquè avui rebiem la visita d’una delegació americana. Com he comentat diferents vegades aquestes visites suposen un trasbals per la rutina dels centres ja que ho volen tenir tot a la perfecció, per donar la millor imatge. Com he dit en altres ocasions aquest nerviosisme per tenir-ho tot a la perfecció no l’acab d’entendre perquè pens que treballen i tenen les coses d’una manera fantastica com per haver de dedicar-hi més temps i canviar més coses per aquestes visites. Més tard ha vingut na Marisa que avui entrava més tard perquè li tocava venir a treballar a la tarda, així que es combinen les hores de la millor manera per no fer-ne tantes. He aproffitat aquest moment per donar uns detalls que els portava com era una bosseta plena de pastissets amb una tarjeta i una planta per l’àrea. Ha estat un moment un tant emotiu perquè ens hem entés molt be i la veritat que ens apreciem mútuament i ens trobarem a faltar. En aquest moment ens han telefonat per demaanr si haviem notat el terratrèmol que s’havia notat i sentit en diferents punt de Pistoia i que havia afectat de manera brusca a la regió de Emilia. Per sort nosaltres no hem notat res, però ja han començat les agitacions, trucades... Tot d’una ha arribat l’autobus amb un grup d’infants de le’scola primària, que han arribat més tard perquè havien d’esperar ha tenir l’autorització de la directora del centre per poder venir a fer l’activitat, perquè amb el terratrèmol, han evacuat diferents centres... Hem començat la darrera sessió del curs que ofereix na Marisa del laboratori de “Boca en boca” sobre la por. El dia d’avui consistia en que els infants representaven amb el seu cos les diferents històries de por que havien escrit i inventat. Avui hem tingut un contratemps i es que la mestra no ha trobat els fulls amb les històries escrites, això ha fet que canviessim la dinàmica de la representació. En primer lloc hem pujat al primer pis i els infants s’han tret les sabates i han començat a preparar-se i disfressar-se. Havíem disposat damunt la taula diferents contenidors amb teles, capells i bosses, diferents infants també han portat objectes de casa. La veritat que portaven les coses molt ben preparades, havien fet alguna espasa, vestit, disfressa... Durant aquests minuts, les mestres intentaven pensar com superar aquest imprevist de no tenir les històries escrites, ja que s’acostuma que na Marisa narri les històries mentre els infants representen i actuen. Al final s’ha decidit que els infants s’enrecordaven perfectament de la història i que un representant de cada grup, faria de narrador encara que tingués un altra paper, ha suposat un repte i una manera innovadora de representar. Na Marisa li ha agradat aquesta idea d’improvisar i veure com resulta aquesta experiència. Hem pujat al segon pis, on es troba el vertader teatrí on es duu a terme aquesta activitat. L’altre dia no vam poder fer-ho aquí per una alumna NEE, i a fi d’integrar vam realitzar aquesta activitat a pis de baix. Na Marisa al matí m’havia mostrat el teatrí i també l’haviem disposat a fi de tenir-ho tot apunt per quan el necessitessim amb els infants. He de dir que a l’area he après a tenir totes les coses preparades amb temps, són molt previsores, pensen molt les coses, tenen clar el que necessiten i saben com ho han de fer, entenc que això s’adquireix amb l’experiència i els anys. En primer lloc na Marisa, ha explicat diferents estratègies per realitzar la escenografia. A continuació hem fet el primer pase, com assaig general i a continuació la representació final. Aquest grup ho ha fet molt be, apart que s’han portat d’una manera excel•lent, crec que hem gaudit molt d’aquesta estona plegats. Després com ha sobrat temps na Marisa ha convidat a contar una història popular de Pistoia. Sempre és un plaer poder escoltar com ho fa, perquè me transmet la seva passió, entusiasme i sobretot estratègies per poder omplir aquesta meravellosa motxilla que estic construint de la meva experiència a Pistoia. En acabar na Marisa ha acompanyat als infants a l’autobus, i jo he comneçat a endreçar tot el material i esntances on hem estat amb els infants perquè en aquell moment ha arribat la delegació americana. Quan ho he tingut tot endreçat he anat a trobar-me amb aquesta, ens hem presentat i acomodat a la sala on na Marzia havia preparat esmorzar per a tots. A partir d’aquest na Marisa ha començat a explicar tot el funcionament i història de l’àrea gialla, hi havia una intèrpret que anava fent les traduccions. La veritat que aquesta exposició m’ha servit per acabar d’entendre a la perfecció el si de l’àrea. Després hem passat a fer un tour per els diferents espais. També ha vingut na Donatella Giovaninni i he pogut saludar-la i parlar una mica amb ella. La delegació en poc temps ha hagut de marxar perquè havien d’anar a visitar un altre centre. Nosaltres hem acabat d’endreçar un parell de coses que ens faltaven i hem marxat perquè a la tarda hi havia que tornar. Resulta que l’àrea gialla els dimarts a la tarda serveix com espai per anar infants entre 5 a 10 anys per anar simplement a jugar i a fer el que els agradi més, compartir diferents moments amb infants de diferents edats, jugar al jardí, contar històries, crear objectes amb materials reciclats.... Per sort he pogut anar avui capvespre a conéixer aquest servei, i m’ha agradat molt, he estat berenant amb els infants i després jugant. M’he adonat que és un servei totalment informal, en el qual els infants gaudeixen molt de l’estona que passen allà junt amb les mestres. La relació amb les families també és molt propera i càlida. Després ja ha arribat el moment de despedir-me de na Marzia i na Marisa, ha estat un moment molt emotiu, però he d’apendre que aquestes situacions les viuré moltes vegades durant la meva vida i les he d’aprendre a regular. Aqui acaba el meu període de pràctiques a Pistoia, demà vaig a ensenyar l’escola materna Filastrocca a les meves companyes de la Universitat i divendres arreglar diferents documents a la universitat de Florència.

Divendres, 25 de Maig 2.012

El dia d’avui ha estat curt però intens, he pogut veure com els infants fan teatre, especificament ombres. Aquesta és la darrera sessió del curs que fan amb na Marisa sobre la por amb ombres. El primer de tot ja vaig assistir, en el qual na Marisa introduia el tema de la por mitjançant la conversa, després va representar mitjançant les ombres xineses la història de “Giovanni senze paura” i finalment convida als infants a escriure una història de por en petit grup. La segona sessió que no vaig poder assistir, va consisitir en que els infants van crear els personatges i ambients de la història que havien inventat.Quan van acabar van representar l’obra en un teatre amb les ombres xineses. Na Marisa me va dir que havia estat tot un èxit que els infants ho havien fet molt be, però me remarcava que eren infants de quart curs d’elemental, que per nosaltres és la primària, i ja són bastant grans.

La sessió d’avui s’ha fet al pis de baix perquè hi ha una fieta NEE, amb cadira de rodes i per tant perquè estigui integrada i no hi hagi barreres ho hem fet aquest espai. Perquè fos possible hem hagut de regirar l’estança perquè fos còmode per a tots, igual que hem hagut de pensar un escenari diferent, però la veritat que na Marisa pensa molt aquestes coses i ho tenia tot controlat. En rebre als infants , hem anat a la sala on serveix de reunió de l’àrea i allà haviem disposat tot el material perquè els infants es poguessin disfressar per caracteritzar els personatges de les seves històries. En estar llestos, hem anat a una sala i ens hem assegut, na Marisa ha col•locat un llençol blanc a una porta i ha posat un llum al darrera, ha explicat als infants diferents trucs perquè les accions s’entenguessin millor i anés be, S’ha fet un primer passe de tots els grups, com un assaig final en la qual representaven però na Marisa els ajudava a moure’s, com parlar, escenificar... Quan tots han fet els passes finals, hem començat les representacions finals. Jo m’he quedat com espectadora , perquè durant els assatjos ja havia estat darrera observant com es feia. M’ha agrdat molt veure, la capacitat d’improvització dels infants, veure l’expressivitat i gran capacitat de gesticulació, d’altres com és normal els costava més, però ha estat tot un èxit. L’única cosa que no m’ha agradat massa es que les mestres tutores dels infants no aturaven de parlar mentre es feia l’activitat, i això distorsionava l’ambient.

L’activitat s’ha fet molt rapidament, i quedava una mica de temps per endavant, així que na Marisa s’ha ofert per contar una novel•la pròpia de Pistoia que tant li agrada, com que la fieta NEE havia marxat a fer terapia, hem pujat a la sala del tercer pis perquè és on na Marisa conta aquestes històries i crec que es troba més còmoda. La història que ha contat ja l’havia sentida i ha tornat a tenir un gran èxit sobretot la cançoneta que canten les bruixes, la veritat que “ enganxa”. Han rigut molt i han marxat cantant: sabato, domenica, sabato, domenica e lunedì! En acabar, hem tingut bastanta feina per col•locar tot el material, estances, llums, disfresses.... Però ha valgut la pena, igual que he pogut aprofitar per xerrar amb na Marisa i que me continués explicant secrets i moltes coses interessants. Durant la realització d’aquesta activitat na Anna Paola tenia infants de l’àrea rossa fent una activitat sobre el conte del gall d’Eric Carl. L’han contat amb diapositives i després els infants han fet galls amb material de reciclatge, han quedat preciosos, però d’aquesta experiència només he pogut veure el resultat final, però les meves companyes si que han estat presents amb els infants. En acabar m’he acomiadat de n’Anna Paola perquè la setmana que ve no hi serà i hem marxat cap a casa. Me fa llàstima no poder anar més dies a l’àrea, m’he trobat molt a gust, sembla mentida però només he fet 5 dies i m’han acollit molt be, han estat molt properes. No tornaré a l’àrea fins el proper dimarts que serà el meu darrer dia.

Dijous, 24 de Maig 2.012

Avui no hem anat a l’àrea gialla perquè hem anat a visitar l’asilo nido Il Moulino i l’escola materna Bruno Ciari que és on n’Eva la nostra companya ha fet les pràctiques i ens ha recomanat visitar, així que hem aprofitat per fer una visita aquests llocs. Aquesta tarda hem tingut la oportunitat de participar a un encontre de pares d’infants que van a l’àrea rossa per conéixer i treballar la tècnica d’Eric Carl, que és un il•lustrador amb molta fama que fa uns dissenys preciosos als contes infantils. Els seus contes aqui són molt coneguts i presents a totes les escoles a les nostres illes per sort ho comencen a ser. Na Anna Paola de l’àrea gialla, ha explicat que fa uns anys un grup de mestres van tenir la oportunitat de participar en un curs que va oferir aquest home. En aquest va compartir els secrets i tènciques del seu dibuix. Per això avui hem fet aquesta trobada per compartir aquests coneixements i portar-los a la pràctica. Ha estat molt polit poder participar d’aquesta experiència, al inici anavem més d’observadores, però al final ens hem engrescat i animat a pintar i hem xalat molt. També poder compartir aquest temps amb pares i professionals, perquè es dóna un intercanvi d0impressions, informació, un apropament entre ells... Voleu que vos conti un secret? La tècnica que fa ús aquest artista és molt senzilla, polida i resultant a l’hora. Fa ús de pintures acril•liques junt amb diferents elements i objectes de reciclatge com poden ser taps, pinyes, esponjes, botons, papers, pincells, cartons, rodets... tot i té cabuda. Amb aquest material es van fent diferents estampats que després es retallen i donen forma mitjançant el collage als personatges. La propera trobada els pares tornaran assisitir per crear els diferents personatges a partir dels papers que hem pintat avui, és una llàstima no poder veure tot el procés d’aquesta experiència que crec que és molt enriquidora i significativa. També ens han dit que realitzaran l’activitat amb els infants, me sembla una idea fantàstica perquè ens ha agrdat motl a nosaltres quant i més als infants, çes una manera de treballar i potenciar la seva creativitat!!!

Dilluns, 21 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’àrea gialla, després de dos dies sense anar-hi. He pogut participar de nou a la trobada de mestres de tots els asilos de Pistoia per parlar sobre la festa del “Filo d’oro”. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar-hi i veure com s’inicia el procés d’organització d’una festa infantil relacionada amb la lectura. Avui ja s’han parlat d’aspectes més concrets. Les mestres ja portaven idees i activitats que volien dur a terme, s’han fet diferents agrupacions per montar els racons al jardí, la llàstima d’avui ha estat que plovia i no hem pogut anar a mirar el pati per dividir els espais i veure les opcions i oportunitats de decoració que ofereixen. Hem estat parlant de les diferents idees que tenien les mestres per fer i hem començat a pensar entre totes les diferents maneres de poder decorar, això lligat al tema del conte per exemple penjant monstres per els arbres.... Na Donatella ha parlat de fer uns plafons grans amb frases relacionades amb la lectura per penjar en els diferents ambients, junt amb un cartell gran amb el nom de l’asilo. També portava feta la circular provisional per entregar a les families i fer publicitat, tot aixó ha anat endavant i ho acabarà d’enllestir na Donatella. A les 9,30h ja hem donat per finalitzat l’encontre i les mestres han marxat cap als asilos. Jo he quedat reorganitzant la sala on ens hem trobat. I ja han arribat els dos autobusos amb infants de primària per fer activitats amb na Marisa i na Anna Paola. He anat amb na Marisa perquè avui contava una història, una faula que a Pistoia els hi diuen “Novel•les”. Ha estat present na Catalina la meva companya que volia veure el funcionament de l’àrea. El grup d’infants que ha vingut ha estat més tranquil que la resta que han passat fins ara, tot i que és complicat que estiguin quiets i asseguts tot el temps. La història que ha contat na Marisa és popoluar, pròpia de Pistoia. M’agradat molt avui que ha hagut de fer quatre personatges diferents i s’han diferenciat a la perfecció, gràcies als canvis de veus i gesticulació que fa. En acabar la història na Marisa ha demanat als infants quins objectes i elements màgics havien intervingut a la història, també els ha demanat si en coneixien d’altres, l’única regla era que no podien ser persones, ni animals, sinó objectes. Els infants han participat una estona fent uan roda fins que na Marisa ha proposat anar al taller de baix i construir un objecte màgic amb tot el material de reciclatge que els havia preparat. La veritat que quasi tots els infants han fet baretes màgiques, pocs han innovat i han creat algun element nou, tot i que les baretes han estat molt diferents. La veritat que hem tingut poc temps per fer aquest taller manual , només 25 minuts i limita molt. Cada dia m’adon compte que el temps condiciona moltíssim a l’hora de fer activitats d’aquests tipus. A l’escola i asilos potser no es marca tant perquè tenen més flexibilitat però els grups que venen aquí com estan condicionats pel autobus que els porta i els recull se limita molt. En acabar he ajudat a endreçar totes les estances laboratoris perquè na Anna Paula també ha tingut al grup d’infants que van anar la setmana passada a fer la titella. He aprofitat per parlar amb na Marisa sobre la manera de contar la novel•la i m’ha dit que el tema de fer veus és una mica perillós perquè poc caure en el mal hàbit de ser una cosa còmica, no seria, que perdi el fil i l’essència del que es pretén realment. Que ha d’anar molt alerta i sobretot ficar-se dins el paper que vol representar com per exemple: si és una bruixa que està enfadad no posar una veu que pugui fer riure sinó una pròpia d’una bruixa però que faci por i sigui seria. Tots són consells que me va donant i vaig replegant pel futur. Prest ja ha estat hora de marxar, aquesta setmana no tornaré a l’àrea gialla fins divendres proper perquè tenim trobades amb els tutors d’aquí i visites a escoles.

Divendres, 18 de Maig 2.012

Avui he anat a fer el dia a l’asilo Il Grillo, he tornat la inici de les meves pràctiques, tant les mestres com jo teniem moltes ganes de retrobar-nos tot un matí. Jo personalment apart d’estar amb les mestres tenia moltes ganes d’estar amb els infants i sobretot amb la meva petitona n’Aurora! Quan he arribat ja hi era i hem estat tot el dia plegades, m’ha sabut greu que estés tan aprop i no es relacionés, però he pogut passar la jornada que no vaig poder fer el meu darrer dia de pràctiques al asilo ja que vaig estar amb un altre grup. El dia m’ha passat molt rapidament, ha fet un temps excepcional, hi hem estat gran part del matí al jardí, jugant amb els infants... la veritat que els infants no s’han fet gens estranys i m’he trobat acollida i com si estigués a casa meva! Ho he passat genial! Com una mestra més, parlant de la festa de demà del llibre, a veure quines coses falten organitzar, també les he convidat a dilluns venir a sopar a casa i totes estan molt contentes i il•lusionades!! Quan ha estat hora de marxar he donat a cada mestra, col•laboradores, i cuiners un detall amb pastissets que tant els van agradar. Amb una frase polida! He quedat d’acord amb na Chiara i na Ilaria per anar aquest capvespre a una presentació d’un conte que ha fet una mare d’una fieta de l’asilo Il Faro i anirem plegades. Demà tenim la festa del llibre a l’asilo, esperem que vagi tot molt be i es treguin doblers per al centre, apart del a seva prioritat maxima que és l’intercanvi de llibres, que les families han portat de casa seva, amb una dedicatòria, unes paraules, una història darrera cada llibre. D’aqui ha sortit una bella amistat!!

Dimecres, 16 de Maig de 2.012

Del dia d’avui vull destacar l’apropament amb les mestres i la conversa que ha mantingut al final de la jornada amb na Marisa. Ha estat molt interessant poder parlar amb ella, una persona que porta 30 anys treballant en aquest espai, recollint les històries, rondalles pròpies de la Toscana i en especial les de Pistoia, que les conta als infants i treballa a partir d’elles a fi que no es perdin i basicament perquè les considera cultura pròpia dels pistoiesos que hem de coneixer. Aquesta dona parla amb una passió i sensibilitat sobre aquest tema, es nota que ho porta molt a dins, que li agrada i que té molt clar que hem de fer. M’ha regalat diferents llibres on està recollit tot el taller que fa ella amb infants i que estic veient com es porta a la pràctica sobre històries populars i també un llibre que ha fet ella sobre jocs de paraules que ha recollit a partir de les families dels infants de les escoles. Un projecte que comporta molta feina però que és clau perquè tota aquesta literatura de tradició oral no mori mai. A primera hora del matí he estat amb les mestres i la col•laboradora esperant parlant i esperant a que arribesin els grups d’infants que havien de venir per fer les activitats. Hem aprofitat per preparar el material que posteriorment hem d’emprar i adequar els espais. He començat avui amb el grup de n’Anna Paula, que era un grup de tercer curs de primària, aquest venia acompanyat d’un mestre, per el que m’han dit un dels pocs mestres homes perquè en hi ha molts pocs. Hem iniciat el ritual de treure jaquetes, després les sabates i posar-se calcetins i anar a una estança per seurens al terra i realitzar l’acció dels noms. Avui el material amb el qual girava l’activitat era un tub de cartó, de paper de cuina. La mestra l’ha presentat i ha dit un parell de coses que podien ser, perquè els infants tot d’una han demanat que era allò? Així doncs que hem començat fent una roda, un per un i en ordre, de coses que els infants podien imaginar que podia ser aquell tub de cartró. Hna sortit diferents coses, molt diverses, però he de reconéixer que armes n’han sortit un bon grapat. Després hem anat al taller i allà els infants han creat una titella amb aquest tub, l’única regla era que la titellla havia de tenir cara perquè després havia de poder parlar. Quan han entrat a les estances per realitzar la manualitat, he marxat al pis de sobre per veure el que na Marisa estava fent amb els infants. Tenc molta curiositat i ganes de veure com conten les històries, intentar aprendre com gestualitza, com canvia les veus, com parla a fi de captar i aprendre alguna cosa. Quan he arribat els infants estaven explicant les seves pors, i amb aquest grup ha estat molt polit, perquè quan algú deia alguna por sortia algun companys explicant algun consell per combatre aquella por, ha estat molt polit veure com infants es poden posar al lloc de l’altre, això es diu empatia. Després hem passat al teatrí amb les ombres xineses per explicar la mateixa història d’ahir de “Giovanni senze paura”, i també els ha agradat molt, tant que han volgut que na Marisa els ocntés una altra història. Com que no hi havia temps perquè els infants escrivissin la història de por que necessitem per continuar el taller, aquesta tasca la faran a l’escola amb la mestra, tot i que na Marisa ha explicat les característiques que han de complir i hem tornat a l’estança acollidora on hem parlat de les pors per explicar una història pròpia de Pistoia també, sobre unes bruixes. Aquesta ha estat molt polida, sobretot perquè na Marisa ha fet molt be la caracterització de les bruixes, cantant una cançó, els ha agradat moltíssim als infants, durant el camí de tornada no han aturat de cantar la cançó de les bruixes! Quan aquests han marxat m’he quedat a dalt perquè el grup de n’Anna Paula estaven fent la presentació de les titelles creades, els infants estaven molt dispersos i ni siquiera ha estat possible contar una història per grups. Després quan els dos grups han marxat, he anat a recollir i classificar tot el material que hem emprat per realitzar les titelles, he ajudat a na Marzia a endreçar l’estança i després he tingut aquesta conversa tan interessant amb na Marisa. A l’àrea no tornaré fins el proper dilluns, perquè demà anem a visitar l’escola de la infància Marino Marini i l’àrea verda que ens manca, divendres tornaré al meu ”amor” passaré el dia al asilo Il Grillo. Tenc moltes ganes de tornar-hi per estar més temps, poder interaccionar amb els infants i passar més hores amb ells.

Dimarts, 15 de Maig 2.012

Avui he passat la jornada amb na Marisa, que és l’altra mestra que treballa a l’àrea. Hem arribat més tard perquè les mestres han de tornar a treballar a la tarda amb infants, i han de mirar de compensar perquè sino fan moltíssimes més hores de la jornada que els hi correspòn. A

primera hora he estat amb les dues mestres, cadascuna preparava tot el material i espai que necessitava per realitzar l’activitat posterior amb els infants. Aquest temps he aprofitat perquè les mestres m’expliquessin el que farien avui amb els infants, ja que les dues treballen amb infants de manera separada, encara que per preparar les coses parlen i es coordinen per els espais i materials. Aviat ja ha arribat l’autobus de l’ajuntament amb el grup d’infants d’una escola de primària estatal amb una mestra, en total han arribat 17 infants. Na Marisa els ha donat la benvinguda junt amb la col•laboradora que els mostra on deixar les jaquetes, boses i hem pujat al primer pis perquè es llevessin les sabates i es posesin uns calcetins per estar més còmodes i per no embrutar pens. A continuació hem pujat al tercer pis, el més alt per entrar a una sala al costat d’on vaig fer una activitat ahir. Allà ens hem assegut tots en rotllana, i na Marisa ha començat a explicar el que ananvem a fer avui. És Una bona estratègia posar a tots els infants asseguts en rotllana, en un espai tancat de manera que poden estar més concentrats. Na Anna Paula ahir va fer el mateix. Hem fet la dinàmica de posar el nom a cadascun en una cinta adhesiva, també ens la hem posat les tres adultes. Just després ha explicat que el curs que faran durarà tres dies, que es realitzaran diferents activitats, però totes relacionades amb un tema central: la por. Per tal de ocmençar a parlar-ne ha demanat als infants a quines coses o a què tenien por. Al principi pocs han alçat les mans per participar, sobretot han estat fietes, les reaccions de la resta d’infants després d’escoltar les pors de les ocmpanyes era riure, i na Marisa els deixa que no hi havia que riure, perquè una persona pot tenir por a qualsevol cosa, que no es sap moltes vegades d’on ve però que s’ha de respectar. Depsrés ha començat a demanar a cada infant si no té cap por, o no l’ha tingut i han començat a sortir més coses. Com que molts infants reien del que deien perquè pensaven que era una tonteria, jo he explicat la por que tingut durant molts d’anys; les tortuges. Crec que ha anat força be que expliqués la meva experiència perquè han vist que es poden tenir pors no només a aranyes, o fantasmes sinó també a animals inofensius. Després han començat a participar més els infants. Quan hem acabat aquesta part de ocnversa sobre les pors que crec que ha estat molt interessant, crec que és fonamental parlar sobre les pors, expressar les emocionas, saber identificar-les, una feina que no esteim massa acostumats a fer i que és necessari per a la nostra expressió i coneixement propi, apart de per superar-les perquè fins que no les afrontem i parlem no les superem. A continuació ens hem dirigt a la sala del costat, on hi havia un petit teatrí per a les ombreses xineses. M’ha fet molta gràcia trobar-nos amb aquest element perquè a la unviersitat en vam fer per a la nostra representació del “Conte Loco”. Na Marisa ha representat una història pròpia de Pistoia que es titula”Giovanni senze paura” amb les ombres xineses, els infants han estat molt atents i concentrats, apart que han gaudit de la representació. De na Marisa havia sentit parlar que contava les històries i fa el teatre molt be, li apassiona aquest tema i avui ho he comprovat, ho ha fet molt be, amb molta senzillesa i tranquil•litat. Quan ha acabat ha volgut explicar als infants que ells també faran ombres xineses i per tant els ha explicat tots els trucs que necessiten saber per realitzar-les correctament, perquè es veguin totes les expressions… Molt interessant i que me servirà a jo també. En acabar d’explicar aquestes coses, ha plantejat als infants que abans de fer les ombres, es necessaria una història perquè sense aquesta no hi ha personatges, ni ni relat, ni espai, ni temps ni res de res. Aixi que hem baixat un pis, on hi ha quatre sales taller per realitzar activitats més manuals que s’acostumen a fer en aquesta àrea i per grups de quatre els infants s’han reunit per inventar una història de por que continuaran parlant i treballant durant les dues properes visites, també les representaran al teatrí amb les ombres. Durant la confecció de les històries hi havia grups que necessitaven més ajuda, idees, d’altres que n. Algunes han resultat vertaderament històries de por, d’altres més “light” ara vorem com acaba aquest curs, com realitzen les ombres i la representació. Tenc moltes ganes de veure com avança tota l’activitat. Quan han acabat ja era hora de marxar, l’autobus els esperava i han marxat. Nosaltres hem estat prenent un café i parlant amb na Anna Paula, que ella avui ha estat amb un altre grup d’infants al pati, organitzant la festa que realitzaran el proper divendres tarda. Després hem mirat una foto que volen penjar en una paret i he anat a endreçar els espais amb les mestres. Amb elles tenc motles estones que puc aprofitar per demanar coses, perquè me contin i és molt enriquidor tot el que m’aporten. Vertaderament estic molt a gust amb elles.