Dilluns, 14 de Maig 2.012

Avui ha començat una nova i darrera etapa de les meves pràctiques a Pistoia. A jo m’ha tocat anar a l’àrea Gialla. En primer lloc volia explicar una mica el que entenc per àrea, més endavant crec que sabré a la perfecció la seva naturalesa i existència però ara tenc poca informació. A Pistoia hi ha quatre àrees que tenen nom de colors: gialla, rossa, blu, verde. Aquests só

n laboratoris amb una temàtica específica i independent a la resta, per exemple la gialla va sobre la creativitat amb material de reciclatge a partir del relat d’històries i teatre. La verda treballa a partir de la natura, la blu a partir de l’art i la rossa treballa junt amb els infants i les famílies. Aquests espais són preciosos, dignes d’aturar-se a observar cada detall, cada racó, cada paret perquè diuen tantes coses... En aquests espais hi acudeixen infants que s’han quedat sense plaça al asilo, o grups d’escoles per realitzar diferents activitats i tallers. Poc a poc esper poder ampliar la informació, poder parlar amb les mestres que hi treballen a fi de captar del tot en que consisteixen. Durant aquest període que me resta a l’àrea també el destinarem a fer visites per diferents centres educatius que ens han aconsellat visitar i també realitzar el projecte sobre el petit grup que estem realitzant les tres alumnes de pràctiques. El dia d’avui ha estat emocionant. En arribar a l’àrea, m’ha rebut na Marisa que és una de les dues mestres que treballen en aquest espai, just a continuació ha arribat na Donatella Giovanini que és la responsable dels asils i treballa a l’ajuntament, una persona digna d’admirar i escoltar perquè sempre ens deixa amb la boca oberta, sempre diu les paraules justes i claus en el moment just. Ens hem saludat i m’han informat que aquest matí hi havia una trobada de totes les mestres que porten la iniciativa del projecte comú que han fet els asils sobre la lectura que es diu: ”Filo d’oro”. M’ha agradat molt poder participar en aquesta reunió per veure com treballen les mestres de diferents centres plegades, per retrobar-me amb educadores i sentir-me una mestra més. Just abans de començar la reunió na Donatella m’ha presentat i ha dit unes paraules tan polides sobre el meu pas als centres de Pistoia que m’he emocionat i quan m’ha passat el torn no he tingut paraules per respondre ni dir, ha estat preciós. Aquesta trobada consistia en organitzar la festa sobre aquest projecte de lectura. El que ja tenien fixat era la data, el 20 de juny, la hora a les 17h perquè si no fa massa calor i l’espai; el jardí de l’àrea gialla. El fet de realitzar-ho en aquesta àrea és perquè les famílies coneguin aquest espai i els serveis que ofereix a fi de promocionar-la. Un altra fet que s’ha tractat era a quins infants convidaven a participar, han arribat a la conclusió que millor als infants de medi i grans perquè els lactants són molts petits. Després na Donatella ja ha començat a fer propostes i fer preguntes perquè les mestres donessin idees de com organitzar la festa. Com és un fet que participen tots els asils comunals de Pistoia, troben just que hi hagi algun element identificatiu d’aquests, com ho havien de fer? Per tant s’ha fet una pluja d’idees, algunes mestres han participat més que d’altres. Les que han tingut més èxit han estat: contar un conte el qual es treballi als centres, mercat per vendre bosses i llibres, bereneta però que porti cada família el que necessiti, decorar els arbres, que la festa no sigui res didàctic sinó cultural; contar un conte a un jardí de la ciutat. Després d’haver aprofundit en les diferents propostes, na Donatella demana a cada mestra quines activitats han dut a terme per treballar aquest projecte. Les mestres van exposant el que han fet, només amb la mirada ja veig i sent si na Donatella li agrada la feina feta o troba que és poca. Un tema que sorgeix és que molts infants no coneixen la biblioteca de la ciutat que és una meravella i que un espai preciós pels infants. Diferents asils han fet activitat i sortides a la biblioteca. Les famílies no van a aquest lloc, es pensen que hi ha que pagar, s’han adonat que hi ha un desconeixement molt gran. Una mestra explica que al seu centre han realitzat un mercat d’intercanvi de llibres que han portat les famílies i que va tenir molt d’èxit, aquesta idea ha tingut molt d’èxit i es decideix que es durà a terme a la festa. Junt amb aquest fet es parla d’una adhesius que es regalen a un establiment per les compres realitzades, i que és una manera de catalogar els llibres a casa que tenen els infants perquè creïn les seva propis biblioteca, també comenten que s’ha fet aquesta acció a la Filastrocca i que ha estat un èxit. Jo que he pogut veure com està feta aquesta catalogació trob que és molt interessant perquè és una manera que les infants coneguin els llibres, diferents temàtiques... La pròxima trobada es durà a terme el proper dilluns 21 a les 8;30h a l’àrea Gialla, així que podré participar-hi de nou i veure el procés i com avança . Aquesta reunió les mestres han de portar pensat quina activitat volen dur a terme a la festa com asilo. Quan ha acabat la trobada he estat parlant amb na Ilaria que és una mestra del asilo Il Grillo, hem mirat el jardí plegades per veure com poden organitzar-lo i ha parlat amb les dues mestres responsables de l’àrea gialla. Després tothom ha marxat la meva esta a l’àrea. En primer lloc m’he presentat a la col•laboradora na Marzia, que ajuda a les mestres a endreçar els espais i preparar coses i he començat a parlar amb les dues mestres que porten aquesta àrea; na Marisa i na Anna Paula. M’han dit un poc en que consistia el que feien, però molt per sobre perquè era tard i esperaven a que arribessin infants d’una escola. Resulta que a aquesta àrea hi arriben grups d’infants del darrer durs de l’escola materna, es a dir, cinc anys i fins la quinta de l’escola elemental, que per a nosaltres és la primària. Aquest fet, m’ha parat una mica perquè a jo realment el que m’interessa es treballar amb infants de 0 a 6 anys. Però també pens que aprendre moltes coses que podré adaptar en un futur a l’educació infantil. Avui he passat el dia amb na Anna Paula, perquè és la única que tenia un grup d’infants. Ha arribat un grup de 20 infants de primer curs de primària amb l’autobús i dues mestres. Els hem rebut i han deixat els abrics just a una habitació que hi ha en entrar a propòsit i s’han dirigit al pis de dalt, s’han tret les sabates i s’han assegut a una estança i la mestra ha començat l’activitat. Aquí s’ha iniciat el joc i la interpretació quan la mestra ha presentat una capsa de cartró que s’ha convertit amb la protagonista, un personatge que han dissenyat, que deia secrets als infants, també ens hem post una cinta amb el nom... Després ha portat un cistell ple de capsetes i els infants han escollit una per un. L’activitat d’avui consistia en realitzar una titella amb aquestes capses, i decorades amb material de reciclatge. En haver explicat tot el que hi havia que fer ens hem dirigit a les sales – tallers, on estava tot apunt i el material presentat per iniciar i donar joc a la creativitat dels infants. Ha estat polit veure com decoraven, feien cares, posaven vestits, braços a la capsa, alguns molts perfeccionistes d’altres que necessitaven una ajuda i ànims per continuar... En acabar, hem pujat al segon pis de l’àrea que hi ha un teatrí, perquè la mestra ha proposat als infants que per grups de cinc, presentessin a les seves titelles i representessin una història improvisada al moment. La veritat que aquest grup ha estat molt mogut i molt nerviós durant tota la jornada, la darrera activitat no s’ha realitzat com es fa de costum perquè no complien les normes, perdien molt de temps... fins i tot la mestra s’ha molestat una mica i havia de cridat molt l’atenció dels infants, tot i la presència de les mestres. Estic segura que podré veure aquesta activitat amb un grup més tranquil i que la gaudeixin més. Quan hem acomiadat als infants, hem anat a recollir el material, classificar les coses que estaven per sobre la taula a fi de tenir-ho enllestit per a la propera trobada amb un altre grup. Després ha arribat na Marisa l’altra mestra i hem estat parlant i coneixent-nos una mica les tres plegades, ha estat una estona agradable. Després ja ha estat hora de marxar cap a casa. A l’àrea el meu horari serà divers, perquè faré normalment de 8,30h a 13,30h, està molt be tot i que ara hem de dinar a casa i hem de fer el projecte sobre el petit grup.

Divendres, 11 de Maig 2.012

Avui ha estat el darrer dia a l’escola la Filastrocca, per molt preparada que estès i conscienciada per viure aquest moment al final m’han fet plorar, i m’ha fet llàstima acomiadar-me dels infants, mestres i col•laboradores. En arribar he anat a l’estança de les construccions amb les mestres i infants, poc a poc com és de costum els lleons i cavalls han marxat als seus espais i ens hem quedat nosal

tres sols. He estat parlant amb na Francesca i jugant amb dos infants que els costa interaccionar amb els altres, els he tingut tot el temps al meu costat. Avui un grupet d’infants s’han posat dins un tren que és de fusta, es dirigien a les mestres i deien que anaven a Florència a fer una volta. Normalment el tren no està tan ple, avui els ha cridat més l’atenció. Quan ha estat hora de recollir els infants s’han posat les “piles” i ho han endreçat tot, me sorprèn perquè avui tenien totes les joguines molt escampades i hi havia molta feina, però en uns pocs minuts ho han endreçat tot i hem pogut anar tots junts a l’estança per esmorzar. Mentre esperaven el carret na Francesca els ha proposat un joc als infants que els ha engrescat molt, es tractava que ella posava veu de robot i cridava a un infant per volta, i els feia repetir paraules, sobretot per veure com pronuncien els diferents sons. M’he adonat que el so que més ha costat és el labial. El moment d’esmorzar ha passat tal i com està organitzat; les mestres posen els mantells, els infants conten quan amics tenen a la taula i van a demanar el nombre de servilletes, després porten la panera amb les galetes, i demanen un per a un als amics que volen beure, van al carret i agafen el que necessiten. En acabar de berenar han marxat els infants per grups al lavabo a fer pipi i rentar-se les mans, i hem anat tots a l’altra per iniciar les rutines. Volia destacar la importància de les rutines; el berenar, dinar, anar al lavabo tantes vegades, descans. Els moments claus del dia giren al voltant d’aquestes rutines que consideren claus pel desenvolupament i creixement dels infants. Això és un dels aspectes que més m’ha agradat de la meva experiència a Pistoia. Abans de començar el ritual del joc de “Qui hi ha?”, na Francesca ha iniciat aquest moment explicant als infants que avui era un dia especial perquè havien de fer un joc molt important. Ha presentat el simulacre d’evacuació de l’escola d’aquesta manera, explicant que era un joc, que havien de creure molt les indicacions de les mestres, que sortirien fora de l’escola, que hi havia un home que pitaria, que s’havien de posar per parelles agafats de les mans i fent una fila... Durant aquesta estona he aprofitat per anar a veure el grup dels cavalls i lleons ja que estan realitzant la rutina en gran grup. Els he explicat als infants que era el meu darrer dia a l’escola perquè prest tornaré al meu país, que estava molt contenta d’haver estat aquest temps amb ells, que m’havia agradat molt veure com jugaven i feien feines. He portat per a cada grup una bossa de llaminadures per menjar després del dinar, però les mestres han volgut que els hi donés al moment, per les mestres portava unes bossetes amb pastissets fets meus i una targeta d’agraïment, han quedat molt contentes i tot han estat elogis. En aquest moment ja he començat a sentir una mica de pena i també m’he adonat que m’aprecien més del que me pensava. Aquest detall també l’he tingut amb els col•laboradors del centre, que són persones més, imprescindibles pel funcionament de l’escola. Després he retornat al grup dels lleons que estaven apunt de començar el joc després de l’explicació de na Francesca. He aprofitat aquest moment per demanar si podia parlar un segon i donar les llaminadures als infants i el detall a les mestres, en aquest moment ha vingut una fieta i m’ha portat un paquet amb totes les històries del centre que volia. M’ha fet molta il•lusió aquest regal perquè el volia tenir, i ja m’havia informat per comprar-lo. Després hem fet el joc del ritual i poc després ja ha començat el simulacre i hem hagut de sortir fora del centre. Els infants s’han decepcionat una mica perquè pensaven que seria més llarg, però les mestres els han dit que ho havien fet molt be i que tenien un premi: menjar els ous de xocolata que no van menjar ahir per l’incident del jardí. Entre la xocolata i sortir a jugar al jardí els infants s’han conformat. Mentre els infants estaven jugant al jardí, he agafat dues fietes dels cavalls i dues dels gats i hem anat a la biblioteca que hi havia na Algha fent una activitat amb un grup dels lleons. Hem anat per donar el detall dels pastissets i també per donar-li a ella que és la impulsora de la biblioteca tan espectacular que té aquest centre per regalar-li un conte que havia portat de Menorca que es titula Sa tortugueta Tris Tras, perquè és una cosa molt nostra i perquè tenen un apartat de contes en llengua estrangera i me feia molta il•lusió que hi hagués un trosset meu com a record. Després hem tornat al jardí hem jugat una estona, i després ja ha estat hora d’anar a rentar mans i fer pipi per dinar. El meu darrer dinar avui ha consistit de pasta amb tomàtic, i petxuga de pollastre amb patata guiada. A partir d’ara a l’àrea no dinaré. En acabar de dinar, els infants han anat a fer pipi i al llit, jo he marxat amb els infants que van a la biblioteca, hem estat una estona jugant, una fieta m’ha fet contar-li el conte que he regalat i l’he pogut traduir sense dificultats, el meu italià millora! Quina llàstima haver de marxar aviat, me sap tan de greu deixar això, aquesta manera de viure i entendre l’educació. Després poc a poc m’he anat acomiadant de totes les mestres i col•laboradors, ha estat una estona molt emotiva perquè m’han dit paraules molt polides que mai oblidaré, fins i tot una col•laboradora m’ha convidat a sopar a casa seva avui! Estic molt contenta d’aquesta experiència. Aquí acaba de nou una nova etapa de les meves pràctiques, dilluns començ a l’àrea groga on es treballa la creativitat, trob molt interessant anar a veure com es treballa en aquest espai i esper aprendre molt. Demà capvespre estic convidada anar al asilo Il Grillo que fan l’apertura perquè vagin les famílies i infants que l’any que ve començaran al centre, tenc ganes de viure com es duu a terme aquest moment, és un inici del període d’adaptació i sobretot el que més il•lusió me fa es trobar-me amb les meves “companyes” de nou, que ja he anat a visitar un parell de vegades des de que no estic al centre.

Dijous, 10 de Maig 2.012

Aquest matí ha estat una mica més especial perquè na Loredana, una de les dues mestres avui no venia a l’escola i me quedava jo amb na Francesca soles, això ha suposat que estigués més amb les infants i tingués un paper més actiu. Com és de costum la primera hora del matí hem estat a l’estança de les construccions, junt amb infants dels altres grups. Als minuts han marxat cap a les seves estances i nosaltres hem quedat jugant en aquest espai. Durant aquesta estona, apart de rebre als infants i les seves famílies, he pogut parlar i apropar-me a na Francesca, la veritat que m’agrada molt l’actitud i manera de ser d’aquesta mestra. És molt divertida, sempre fa bromes als infants, juga molt amb ells, els fa riure però després té el punt i sap posar-se seria quan la situació ho requereix. Hem estat parlant de diferents casos d’infants i les seves famílies, sobre l’educació i sanitat a Itàlia, li he demanat si tenen algun document oficial tipus currículum que emprem nosaltres a les Illes... Prest ja s’ha fet l’hora d’anar a berenar. Els infants que tenen la tasca de cambrers, s’han posat els davantals, les mestres i col•laboradora hem posat els mantells de tela que s’empren per aquest moment, i després na Francesca ha fet contar a cada infant el nombre d’amics que hi havia asseguts a la seva taula. D’aquesta manera sabien el nombre de tovallons que necessitaven per posar taula. Na Francesca ha insistit amb un infant que li costa estar concentrat en una activitat. Amb l’ajuda de la mestra contava tots els que eren i després quan ens havia de dir el nombre en deia un altre, això ha fet que es repetís l’acció unes quantes vegades. A continuació els cambrers han anat demanant un per un als seus companys que els venia de gust prendre per beure. Hem esmorzat tots junts, encara que en aquest moment les mestres no es seuen amb els infants, estan dretes per si han de servir res. Quan han recollit les taules, els infants per grups de colors han anat al lavabo amb na Francesca, jo m’he quedat amb els altres dins l’estança i poc a poc els deia que anessin al lavabo. A mida que els infants ja havien anat al lavabo, s’anaven seient a l’altra estança, per començar el joc de “Qui hi ha?”. En primer lloc el qui ha fet de Moix Mammone el dia anterior, va al tauler i passa el moix de posició per saber a qui li toca avui. Un cop fet, el nou moix, va a llevar totes les fotos del taulell i les col•loca dins el cistell, agafa una cistelleta amb les pintures i na Francesca l’ha maquillat de moix. Hem cantat la cançó del moix Mammone i hem iniciat el joc. En acabar s’ha demanat al protagonista que volia fer, si contar una història, cantar... Al final s’ha decidit per contar una història d’un conte amb el qual han treballat bastant anteriorment i del qual tenen la capseta amb tots els protagonistes. Quan els infants elegeixen contar la història, no es tracta que la mestra conti el conte i els infants treguin els personatges. Sinó que l’infant és el que conta la història sol, amb l’ajuda dels personatges. Quan l’infant ha intentat contar-la però no se’n recordava massa la mestra, li ha proposat que jo llegís el conte i l’infant mogués els personatges. La mestra en aquest moment ha marxat per anar a fer unes gestions. Aquesta manera de contar el conte agrada als infants, i han estat molt atents, sobretot per la meva pronunciació que és molt diferent i la troben rara, i perquè estan pendents que l’amic tregui tots els protagonistes quan toqui. En acabar m’ha tocat estar una mica més amb els infants perquè la mestra no hi era i he demanat al moix que volia fer, hem cantat la cançó del mag, que és pròpia de l’escola i va lligada a les històries que han inventat. Després els he proposat que els mostrés una cançó de les illes, i la veritat que els ha engrescat molt. Sempre quan parlo o cant en català o castellà es queden tots callats, té un efecte “hipnotitzador” . Els he cantat “Una mosca volava per la llum”. Aquesta cançó també es canta amb les vocals i això si que els ha encantat sobretot la u i la i. Ens hem divertit molt, poc després ha arribat na Francesca i ha proposat a l’infant que contéssim una història del mag que encara no coneixia. Ha donat temps ha contar-ne dues, però els infants sobretot alguns que tenen més problemes per mantenir la concentració es dispersaven. Quan hem acabat la mestra tal i com els havia dit abans de començar a contar les històries si se portaven be sortiríem a jugar al pati ja que estava eixut i feia molt bon dia. Després de jugar una estona al jardí, ha vingut un infant dels cavalls a dir-li a na Francesca que un infant dels moixos havia fet pipi al jardí. De repent s’han dirigit on ha succeït el fet, i posteriorment ha cridat a tots els infants que entressin a dins al passadís perquè hi havia que xerrar. Na Francesca molt enfadada ha explicat el que havia passat sense dir noms, ha fet reflexionar i raonar als infants a fi que valoressin si el que havia passat estava ben fet o no. Després ha dit que es quedaven a dintre, i hem anat a rentar-nos mans, pipi i a seure a les taules. Quan tots estaven asseguts a les taules, na Francesca ha explicat als infants que avui dos d’ells havien portat dolços per compartir després del dinar, però donada la situació proposava als infants que fer; que mengessin tots dolços i els que s’havien portat malament no en menjaven, o ningú en menjava avui perquè totes les coses que es duen a l’escola són per tots i s’han de compartir i es menja demà si es porten be. A la fi després d’expressar el que sentien i pensaven els infants, han arribat a l’acord que avui ningú menjava res i demà ho farien tots plegats. Sembla mentida que infants arribin aquest pensaments i conclusions, quan moltes vegades pens que són més egoistes, però avui m’ha quedat demostrat que no és sempre així. Hem dinat realitzant el mateix ritual com és de costum i després de tenir les taules endreçades els infants han tornat anar al lavabo a fer pipi abans d’anar al llit a dormir, jo he marxat amb dos infants a la biblioteca a esperar que els vinguessin a recollir. Demà serà el darrer dia en aquest centre, segurament me farà pena, però crec que he après a mantenir una mica les distàncies i sentiments i no ho passaré tan malament com ho vaig passar al asilo.

Dilluns 7 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’escola amb el grup de tres anys, ja que la setmana passada només vaig poder estar un dia amb ells, aquesta setmana la passaré amb aquest grup manco el dimecres que realitzaré l’activitat amb el grup de cinc anys, els lleons. El dia ha succeït sense molts fets a destacar a nivell d’infants, però si hem rebut una parell de visites que trob molt interessants. En arribar a l’escola m’he dirigit a l’estança de les construccions on estaven les mestres amb els infants. Aviat el grup dels cavalls i lleons han marxat cap a les seves estances i espais. Nosaltres hem quedat jugant en aquest espai, avui hi havia na Francesca com a mestre del grup. Aquesta és molt divertida, sempre inicia joc amb els infants, molt actriu... M’ha agradat molt un moment que els infants s’han posat a fer els perruquers, hem rigut molt. Poc després ja ha estat hora de recollir l’estança i anar a esmorzar. Avui hem rebut una visita molt especial per a les mestres, han vingut una exalumna i la mare de l’escola. Na Francesca s’ha posat molt contenta i han estat durant tot aquest moment parlant. En acabar els infants han anat al lavabo i després a l’altra estança per iniciar el ritual del bon dia. Just abans ja havia arribat na Loredana, l’altra tutora. Hem iniciat el ritual del joc “Qui hi ha?”. Quan ha acabat les mestres han demanat al infant protagonista que fa de moix, que li venia de gust fer, si cantar una cançó, contar una història... Finalment han optat a contar la història del mag, la qual té engrescada a tota l’escola i en la qual estan treballant els pares per a la representació teatral. Durant aquest relat, ha vingut a l’escola el pare d’un infant que avui estava malalt, per parlar amb les mestres sobre la representació de l’obra teatral perquè és tenor i s’ha ofert d’encarregar-se de la part musical de l’obra. M’ha agradat motl veure la implicació de les famílies en l’escola i sobretot amb aquesta activitat de l’obra. Mai havia vist que les famílies entressin a l’escola i a les aules d’aquesta manera. Na Francesca havia de mostrar al pare un cd amb una actuació d’una obra que es va fer fa un parell d’anys, i l’han posat al ordinador de l’aula on estàvem nosaltres, això ha fet que els infants volguessin veure-la, mentre les mestres i el pare anaven parlant de com planificar la musica. Després d’aquesta agradable visita, les mestres han portat una capsa plena d’arxivadors. Abans de parlar i explicar el que eren i perquè els havia comprat, ha deixat que els infants diguessin el que pensaven a fi d’arribar al objectiu del objecte del qual havien parlat en anteriors dies. Als infants els ha costat bastant arribar-hi. Després d’aquesta activitat els infants han demanat continuar veient el cd amb l’obra de teatre que havien mostrat al pare tenor. Aquesta història és una de les quatre que els infants d’aquesta escola han anat escrivint al llarg dels anys. Com he dit en diferents ocasions el fil conductor d’aquesta escola són els contes i tot gira la seu voltant. Quan hem vist uns quants minuts de la representació ha estat hora de recollir, anar al lavabo a fer pipi, rentar mans i anar a seure a la taula per dinar. Del moment del dinar vull destacar que en aquesta escola moltes de les mestres no actuen de la manera més exemplar. Faig aquest comentari des de’l respecte. Moltes d’elles no mengen tots els plats, sobretot els primers que són pasta. La veritat que si exigim als infants que provin i mengin tot nosaltres com a educadores i referents ho hauríem de fer, el que potser que manco m’agrada és que moltes si no mengen no es seuen a la taula amb els infants. Crec que si donem importància vertaderament a aquest moment l’hem de fer de qualitat. Aquesta situació la veig diferent a com la he viscut al asilo Nido, on les mestres sempre estaven assegudes a la taula, menjaven més o manco però sempre provaven el menjar. En acabar el moment del dinar, els cambrers com és de costum han recollit la taula, aquesta acció dels cambrers la realitzen fantàsticament, donen molt de protagonisme als infants. Les mestres han cridat als infants per grups de colors i han anat al lavabo a fer pipi i els que anaven a dormir s’han dirigit a l’estança i jo m’he emportat a dos infants a la biblioteca per llegir algun conte fins que venguin les famílies a cercar-los. Després ja he marxat. Demà no aniré a classe perquè tenc una visita familiar.

Dimecres, 9 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’escola després de tenir un dia lliure per la visita del meu germà petit. Dóna gust arribar a l’escola, que et rebin amb un somriure, que es posin contentes de veure’t, que me demanin on he anat si ho hem passat be. Cada dia fan que me senti més a gust en aquest centre, cosa que al principi no vaig notar del tot. He arribat una hora més tard a l’escola per què avui he portat moltes bosses amb material reciclat de casa per fer una activitat que hem preparat pels infants de l’escola. Per aquest motiu he agafat el bus i he tardat molt en arribar. La primera part del matí he estat amb els lleons, ja que avui havia de fer una activitat amb ells. Al principi he estat amb una al•lota que ha vingut d’Andalusia a fer pràctiques al centre també i hem aprofitat per xerrar i explicar-li algunes coses que no entén. Just en aquest moment ha estat hora d’esmorzar. He aprofitat aquest moment per anar a fer una visita al grup dels moixos que són el grup amb el qual estic fent les pràctiques aquests dies. Amb aquestes dues mestres me sent molt a gust, quasi be amb les que més, Els he portat un llapis d’ulls que empren per pintar la cara del moix cada matí per fer el joc de “Qui hi ha?”, ja que el tenien molt petit i s’estava acabant. S’han posat molt contentes, pel detall que he tingut. Després he tornat a l’aula dels lleons però he intentat quedar-me més defora i no ser molt intrusiva ja que hi havia na Emmanuela, na Cristina com a mestres i na Eli, s’al•lota de pràctiques, me sembla que eren masses persones adultes en l’espai. Després d’esmorzar els infants han anat al lavabo per grups i després a l’altra estança a fer el ritual del bon dia. Na Emmanuela ja m’havia dit com organitzar-nos per fer l’activitat. Així que he aprofitat per col•locar l’espai, tots els objectes, cadires i taules. La veritat que estava una mica nerviosa per realitzar aquesta activitat. Normalment no me pos molt nerviosa al fer exposicions, però avui el fet de fer-ho amb infants, amb una altra llengua, amb gent que tampoc conec massa... Quan els infants han acabat la rutina del bon dia, les mestres han fet subgrups per fer activitats al matí. Envers, de fer-ho per colors avui els han mesclat i amb jo han vingut dotze infants. Quan han arribat a l’estança els infants s’han sorprès en veure tot el material que hi havia, i també la disposició de les taules que estaven diferents. Just quan estat asseguts he començat la presentació. En primer lloc he explicat com era de petita, a quina escola anava, que m’agradava fer els capvespres, he presentat la meva família, parella, els animals que tenc per casa, després l’illa d’on venc, el camí que he fet fins arribar a Pistoia i he enllaçat amb els dos monuments prehistòrics amb els quals es basava i era el focus de l’activitat. Quan he presentat el talaiot i la taula, els he explicat que eren, les funcions, he mostrat fotos a fi que poguessin entendre al màxim de que es tractaven. Tot i així crec que ha estat complicat que entenguin que aquests monuments servissin per fer res, i una cosa que m’ha fet molta gràcia ha estat quan un infant m’ha dit que la torre de Pisa era més polida que aquestes construccions. Pens que és complicat fer entendre als infants que han estat construïts en diferents èpoques, que abans no tenien els mateixos mitjans... En acabar aquesta presentació he conat un conte que hem creat les companyes de casa, la veritat que ha estat una mica complicat llegir la història en italià, mentre movia els personatges pel decorat. El conte ha quedat explicat en manco temps del esperat i els he proposat als infants fer una activitat relacionada amb els monuments; crear, construir taules i/o talaiots amb tot el material reciclat que tenien presentat. La veritat que els ha fet moltes ganes fer aquesta activitat, estaven realment motivats. La mestra ha donat una regla a l’hora d’agafar el material i es que anessin de primeres per parelles, poc a poc. Després mentre anaven construint els infants lliurement agafaven el que necessitaven. La veritat que han sortit obres molt diverses i ha engrescat a tots els infants. Un cop acaba l’activitat tots hem classificat el material que ha sobrat per reciclar-lo a les escombraries. La mestra m’ha dit que li havia agradat molt l’activitat, que era una bona idea per a fomentar la creativitat, fer ús del material de reciclatge entre d’altres. Quan he tingut tot endreçat he anat a la biblioteca per tornar amb el grup dels moixos, que avui han anat en aquest espai perquè les mestres anaven a recontar la història del mag amb les titelles. Aquesta representació ha estat molt divertida, les mestres sense cap tipus de formació, s’animen a fer teatre in situ, improvisat i la veritat que ha estat molt engrescador i divertit. S’han adonat compte que alguns infants es perdien, però entenc que tenen tres anys i els costi estar una hora concentrats, crec que succeeix també a les persones adultes. En acabar la representació, hem marxat ràpidament a la nostra estança per dinar, ja que era tard. El fet del temps, el respecten, perquè han acabat l’activitat però després si han d’anar més de presa o deixar de fer alguna cosa perquè és hora de dinar ho fan. Les mestres cada dia es tornen per dinar a les taules amb els infants, mai repeteixen, cada dia van canviant de color, a fi d’estar totes amb tots els infants. En acabar de dinar he anat a la biblioteca amb dos infants que esperaven a les famílies per marxar a casa. Avui puc senyalar el dia com a especial per l’activitat que he portat a terme, he pogut fer una mica més de mestra amb un grup d’infants i m’ha agradat molt, la llàstima és no parlar millor l’italià per expressar-me millor, però he quedat satisfeta. Els dos dies que me queden els passaré amb els infants de tres anys i demà especialment participaré més perquè faltarà na Loredana i faré de mestra junt amb na Francesca. Tenc moltes ganes perquè amb elles me sent molt a gust, són molt afectuoses i carinyoses.

Dimecres, 2 de Maig 2.012

Avui ha estat el meu únic dia d’escola d’aquesta setmana. Dilluns i dimarts va ser festa i l’escola va fer pont. Dijous ens quedem a casa per realitzar un treball de la universitat que hem de portar a la pràctica la setmana que ve amb els infants de cinc anys. Finalment divendres i dilluns no aniré a escola perquè reb una visita familiar. El dia d’avui ha estat força interessant, he anat amb els infant

s de 3 anys, els moixos. Aquest és el darrer grup que me falta per estar en aquesta escola. La veritat que sentia curiositat per veure com treballen, ja que és l’edat més similar als infants més grans dels asilo Nido que més me van agradar. En arribar com és de costum m’he dirigit a la sala de les construccions on hi ha tots els infants que van arribant i les mestres. Poc a poc han marxat els infants més grans dels lleons i cavalls cap a les seves respectives estances. En aquest moment ja m’he quedat sola amb na Loredana que és una de les dues tutores del grup de 3 anys i he aprofitat per xerrar amb ella, fer-li preguntes, sobre el nombre d’infants, espais, projectes que porten a terme... també he aprofitat per observar la seva relació i tracte amb les famílies i els infants i he fet fotos de tots els espais d’aquesta altra zona de l’escola que no havia enregistrat encara. Sobre la disposició de l’espai, l’única cosa que no m’agrada tant, és que els infants de tres anys, no tenen perquè veure, ni tractar als infants dels altres dos grups perquè estan bastant allunyats, crec que és interessant que poguessin tenir més contacte i no només si surten al pati diferents grups. Atès que aprofiten els passadissos per jugar i fer activitats estaria molt be que aquests poguessin interactuar, ho entenc com una forma d’enriquiment. Els infants de tres anys juguen a la sala de les construccions fins les 9h més o manco que és la hora d’esmorzar. En aquest espai infants juguen amb unes construccions que hi ha, d’altres amb objectes que porten de casa, d’altres amb un tren gran que hi ha dins la sala o fins i tot en hi ha que es seuen a un coixí gran per llegir un conte. La veritat que aquest espai respecta bastant el que volen fer els infants, no és tanca en una sola activitat. La mestra m’ha explicat que és un grup format per 27 infants, d’aquests només són fietes 6, la resta infants de sexe masculí, això implica que el grup sigui més mogut. Són dues tutores, ella i na Francesca que arriba més tard, com es de costum en aquest sistema educatiu, que tenen diferents hores d’entrada i sortida. També m’ha explicat que hi ha diferents infants amb necessitats educatives especials, en aquest aspecte pos màxima atenció perquè m’agrada conèixer aquests casos, i no sabeu el que m’ha sorprès que me digués que hi havia 3 bessons amb NEE, setmesons que venen del asilo Nido Il Grillo, tot d’una m’han recordat als germans amb els quals he gaudit tant al asilo, però aquest és un cas diferent, des de’l meu punt de vista més lleu a primera vista. Sobre els projectes que porta a terme aquest grup`, m’ha sorprès i agradat molt la idea que estiguessin relacionats amb contes. Aquest curs han treballat molt diferents contes, dels quals confeccionen una capsa amb els seus personatges per poder escenificar el relat mentre es conta la història, a partir d’ells han fet diferents activitats com per exemple fer menjar de colors perquè el conte parlava de colors. Aquesta idea m’ha agradat molt, i la ficaré dins la meva motxilla de recursos i idees. Quan ha estat la hora d’esmorzar la mestra ha avisat als infants que havien de recollir l’estança de les construccions, m’ha sorprès molt com ho han fet aquests infants, trob que han estat els millors en fer-ho, la cosa que més m’ha impressionat és que els infants sols han anat a portar les joguines que portaven de casa a la capseta sense que fes falta dir res, això vol dir que hi ha unes normes establertes i que els infants les tenen ben interioritzades. Na Loredana me diu que des d’un principi hi ha unes normes bàsiques, mínimes establertes per les mestres des d’un inici, que són fixes, però que la resta les van construint amb els infants, perquè ells donin la seva opinió, pensin el que esta be, el que no, i és una manera de que ells les interioritzin millor, que entre ells s’avisin quan no les compleixen... Molt polida aquesta manera “d’imposar regles”. Fer-ho de manera grupal, on tots tenen dret a parlar i explicar el que pensen consider que és genial i és una oportunitat perquè els infants participin a l’escola. El moment de l’esmorzar s’ha dut a terme com es de costum al centre, les mestres posen els mantells, els infants paren la taula, i demanen als seus amics que volen beure, avui els he portat galetes perquè com no sé si tornaré amb ells per fer el mateix que he fet amb els altres dos grups. En acabar els cambrers han recollit la taula, i na Loredana ha anat cridant un grup per volta, per anar al lavabo a fer pipi i rentar-se les mans, jo m’he quedat a l’estança amb els altres infants. Aquest grup també es divideix en subgrups per colors, pens que és una metodologia del centre, perquè tots ho fan així. L’espai per als 3 anys també està format en duies estances pròpies com va passar amb els lleons de 5 anys. Resulta que fa uns anys l’escola va tenir una doble línia i per tant es va organitzar d’aquesta manera. Quan tots han anat al lavabo ha estat hora d’anar a l’altra estança per realitzar el ritual del bon dia, a realitzar el joc de “Qui hi ha?”. Amb aquest grup també hi ha una trona amb forma de moixos, es pinta la cara d’una moix a l’infant protagonista, però a diferència dels altres grups, aquest no té ni elegeix un ajudant, ho fa tot sol ell. Durant l’execució d’aquest joc ha arribat na Francesca l’altra mestra i s’han posat a parlar entre elles, perquè havien de tancar un parell d’assumptes. M’he adonat que les mestres aquí parlen molt entre elles, el diàleg és bàsic. Després les mestres han aprofitat per recontar el conte amb el qual estan treballant, ja que jo no el conec i els infants fa quatre dies que no venen a escola. Això ho han proposat també perquè demà i divendres realitzaran una activitat relacionada. Per contar la història han demanat a un infant que ho fes, i d’altres l’han ajudat a escenificar amb les figures. El conte es deia: Jo menjo la llunya. M’ha agradat molt com ho han fet els infants, i també la conversa que ha esdevingut després amb les mestres i es que demà els infants faran crostatines, que són una espècie de torrades de pa amb els diferents aliments que els personatges del conte pensaven que tenia gusta la lluna. Les mestres han volgut fer participar als infants a l’hora d’escriure la llista per anar al supermercat, una idea perquè els infants recordin els aliments que sortien al conte, si es poden trobar al supermercat, si han de trobar un aliment substitutiu, que es sembli... En acabar han posat enmig de la rotllana, una estora que un infant ha portat per l’escola. Resulta que el cap de setmana va anar amb els seus pares a Ikea i va escollir aquesta estora per regalar i portar a l’escola... Les mestres han demanat a l’infant que penses el lloc on li agradaria més posar-la, ho han escenificat i decidit. Quin moment més polit, que l’infant que porta un objecte el deixin decidir on col•locar-lo, però el millor de tot és que l’infant ja portava en ment on posar-lo. En aquest moment s’han fet dos grups, a jo m’han dit que anés amb na Francesca que anava a fer una activitat relacionada amb el conte a la sala de llums. Aquests dies passats havia vist una mica el que era i tenia molta curiositat per participar-hi. Ens hem dirigit amb deu infants a l’altra part de l’escola, l’únic moment per tenir contacte amb els altres infants. Dins la sala la hem condicionat, la mestra ha preparat el projector, la pantalla i la càmera fotogràfica. Aquesta constava d’anar relatant el conte, projectant els animals i la lluna amb el projector i a continuació que els infants ho representessin. Ha estat molt divertit, una manera diferent de treballar el conte que als infants els ha agradat molt i les mestres hem rigut molt també. Avui no hi havia temps per fer deixar jugar als infants perquè ja era hora de dinar, però la mestra els ha dit que un altre dia els deixarà que moguin ells les imatges amb el projector. Després ens hem dirigit a l’estança primera, on hem esmorzat, la taula ja estava parada, l’ha posat la col•laboradora, no sé si sempre es fa així o si fan participar als infants normalment. Hem començat a dinar, sempre asseguts per grups, els infants es serveixen el menjar que volen sols. Les mestres no han menjat el primer plat i alguna tampoc del segon, he trobat a faltar el caliu que es crea quan un adult es seu a la taula i parla amb els infants, de la manera que ho viva al asilo. En acabar de dinar, els cambrer han llevat la taula, m’he dirigit a la biblioteca amb els infants que faltaven per recollir les famílies. Allà he estat jugant i mirant contes amb infants dels altres grups. Després m’he quedat una estona més perquè na Rebecca una de les tutores dels cavalls m’ha mostrat una presentació power point que han fet per regalar als pares sobre el procés de l’hort.

Revisa el teu contracte d'aprenentatge per tal de reflexionar sobre el teu procés d'aprenetatge a l'escoleta. Canviaries algunes coses?

Després de rellegir el contracte d’aprenentatge que vaig realitzar l’1 de Març, just després de dos mesos puc dir que canviaria una sèrie de competències que pens que ja tenc assolides, d’altres que encara he de treballar per millorar-les i d’altres que opin que pel meu be no les he d’arribar assolir mai, que és un camí que sempre continua, sense final. Aniré comentant una per una, a fi de fer-ho més complet. 1.b. Recerca dades si inicialmentno en disposa de prou per abordar una situació. Aquesta competència l’he anat millorant, perquè quan tenc dubtes me dirigeixo a les mestres del centre i els deman tot elque vull saber. He fet recercar de llibres i articles per el projecte que realitzem, però no per interès propi, per dubtes que m’hagin sorgit durant la realització de les pràctiques. Me conform amb el que me diuen les meves companyes i potser hauria de fer recerca d’una altra manera. 2.b. Identifica les pròpies creences i concepcions. D’aquesta competència estic molt orgullosa, perquè era una de les que més por me feia, pensava que no aconseguiria assolir-la, però cada dia vaig formant el meu esquema sobre el tipus de mestra que vull ser, com han de ser les coses, perquè s’han de fer d’una manera determinada... això ha estat fruit d’haver passat per tants grups diferents d’infants i treballar amb diferents mestres. 2.d. Es fa preguntes. Aquesta competència no l’assoliré mai i esper que així sigui. Pens que el nostre cervell sempre ha de funcionar, de fer-nos preguntes, plantejar-nos conflictes, diferents pràcticques, actuacions, situacions.... a fi d’avançar, reflexionar, argumentar. 2.f. Argumenta el que ha fet i per què. Aquest és un aspecte que he de continuar millorant. Pens que abans d’inicar les pràctiques no el cumplia, o si ho intentava no estava segura dle perquè de les meves argumentacions. Després de viure a l’escola, cada dia veig més el sentit, i trob arguments amb els quals me sent segura, experiències amb les quals constrastar el que dic. 2.g. Detecta i analitza errors. Durant les pràctiques estic fent de mestra en moltes ocasions, me donen la oportunitat de ser responsable d’un grup d’infants durant molts moments. Després d’aquests, tenc la costum d’aturar-me i pensar sai ho he fet be, si els infants han estat a gust, si s’han comportat com ho fan de costum, si jo he he estat a gust, si he respectat els ritmes, si he participat massa o poc.... D’aquesta reflexió sempre identific diferents aspectes a millorar, erros que he comés... Aquesta competència crec que no l’assoliré mai tampoc, perquè sempre ens equivoquen, d’aquests errors hem d’aprendre a millorar i extreure la part positiva. 3.b. Dona opinions raonant el que ha observat. Aquesta competència poc a poc ha anat creixent, a mesura que tenia més confiança amb les mestres. Quan hi havia confiança tant ells com jo comentaven diferents coses que observavem dins l’escola. Però aquesta és complicada d’assolir si passes per tantes aules diferents i coneixes tantes mestres, és molt complicat tenir confiança amb les persones. Crec que aquesta competència la assoliré millor l’any que ve quan realitzi les pràctiques de 3 a 6 i sempre estigui amb la mateixa mestra. 3.d. Aporta reflexions referides a l’organització de l’espai, el temps, la dinàmica del treball de l’equip, la distribució de tasques i coordinació del treball. Aquesta competència més que res he observat la manera de treballar que tenen aqui els diferents centres i mestres, i normalment els hi deman el perquè ho fan així, a fi de coneixer una mica les seves argumentacions i impregnar-me de la seva manera de fer. Com als centres de Pistoia tenen tanta cura amb aquests aspectes poc puc aportar, més que res, intent agafar idees i el perquè d’aquests fets. 3.e. Aporta reflexions referides a la relació amb les famílies i amb el context físic i social. El fet de no estar sempre amb el mateix grup d’infants, mestres i famílies fa que me condicioni a l’hora de reflexionar sobre aquests aspectes, atès que consider que són delicats, és necessari tenir un cert coneixement i relació abans de parlar. El que si faig molt és demanar, sobre el que fan amb les families, saber si participen molt, si estan disposades o obertes a l’escola, amb el ciutat, el veinat... Les reflexions les faig normalment més a nivell intern i personal meu, i també ho coment amb les companyes. 4.f. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació. Aquesta competència no la tenc assolida, si intent conéixer i averiguar el perquè de les coses, recull informació a partir del diàleg amb les mestres, però no ho faig a llibres, ni articles. Dels objectius que hem vaig proposar crec que molts d’ells ja els estic aconseguint. Per exemple “Poder argumentar i raonar les meves accions”, cada dia sent que tenc una motxilla més plena de raons, perquè, arguments sòlids que me fan sentir més segura del que faig i pens. Sobre “Reflexionar sobre les meves pràctiques” , cada dia tant a l’escola, quan estic de camí a casa, pens amb el que he fet, si ho he fet be, si puc millorar, que canviaria… Tot el dia el meu cap dóna voltes a les meves pràctiques i també a tot el que succeeix al centre. Tota aquesta experiència que vaig adquirint i que m’ha suposat venir a Pistoia fa que me senti més segura amb la meva manera d’actuar i convençuda de que puc fer-ho be. Crec que en aquest aspecte tornaré cap a Menorca com una persona nova, i estic molt orgullosa. Entendre els erros com una font i oportunitat d’aprenentatge, encara me costa una mica, pel fet que soc una persona molt exigent amb jo mateixa, massa responsable potser i m’agrada fer les coses be a la primera, però estic intentant canviar el “chip” a fi de d’aprendre dels errors i no agobiar-me. Sobre els següents objectius crec que si m’estic interessant i contaginat del perquè fan les coses d’aquesta manera, però que empr molt el diàleg, potser hauria d’interessar-me més per fer una recerca de llibres o altres materials, però el fet que estigui en una altra llengua me retura, també dir que soc més partidaria d’aprendre dels altres i me trob més còmode demanant a les mestres. La manera amb la qual me vaig proposar assolir els objectius abans esmentats crec que ho he complert, sobretot el demanar a les mestres, compartir amb les companyes les meves experiències ja sigui a través del blog o casa. La recerca d’informació me manca una mica cercar més llibres i per acabar la reflexió si que l’ha faig tots els dies, potser podria dir que massa. En definitiva crec que vaig elegir els aspectes a millorar correctes i durant aquest temps he anat treballant per assolir-los. Alguns han millorat, d'altres costa més feina personal, però ha estat molt positiu rellegir aquest contracte, igual que m'ha fet ganes tornar a llegir les meves pors que també han canviat i avançat molt.