Dijous, 26 d'Abril 2.012

Per fi ha arribat el bon temps a Pistoia! Des de setmana Santa que estàvem amb pluja cada dia, ja pensava que no sortiria mai a jugar al jardí d’aquesta nova escola. El matí ha succeït sense fets destacables, manco diferents experiències i accions que s’han dut a terme durant la jornada que han estat noves i interessants des de’ l meu punt de vista. A primera hora quan han arribat uns quants infants hem marxat de l’estança de les construccions on estem amb infants i mestres dels altres grups, per marxar al nostre espai, la mestra que hi havia a primera hora és na Rebecca, aquí també intenten mantenir el mateix torn de feina durant la setmana, i després es van tornant, a fi de que totes facin tots els horaris. A l’estança quasi be tots els infants s’han posat a dibuixar, ells sols agafen el paper i retoladors i comencen a dissenyar com li diuen aquí. Avui m’ha sorprès que tres infants que hi havia s’hagin posat a dibuixar, ja que aquesta acció normalment només la realitzen fietes. Poc a poc han arribat més infants, ja han iniciat altres jocs, com jugar amb materials reciclats, animals, joguines que porten de casa... Quasi be han estat jugant per parelles o de forma individual, no he pogut observar el petit grup que tant m’interessa pel projecte. Quan ha estat hora d’esmorzar les infants han començat a recollir les joguines, sobretot els infants que tenen aquest càrrec. En aquest moment na Rebecca ha aprofitat per parlar amb els infants ja que estaven tots asseguts a les taules. Resulta que algun infant ha trepitjat una panera de mimbre, que són els recipients que empren als centres educatius de Pistoia per excel•lència. Ha explicat el que ha passat, i les conseqüències que ha tingut aquesta acció. La veritat que m’agrada molt la manera de fer entendre als infants les coses que no han de fer, envers de renyar-los, fer-ho d’aquesta manera, fent raonar als infants, que argumentessin el perquè, els expliquessin tot el que succeeix sense amagar res, com persones adultes. Després hem esmorzat i posteriorment hem replegat i endreçat l’aula i hem anat al lavabo. Després ha arribat el moment de realitzar el ritual del bon dia, de gran grup i gran rotllana. Com ja he comentat en diverses ocasions, és molt complicat realitzar aquest moment amb calma i silenci perquè avui per exemple eren 32 infants plegats. Infants diferents, personalitat i maneres de ser i estar diverses, i això fa que sigui molt complicat mantenir la seva atenció i estiguin concentrats. Hem jugat al joc “Qui hi ha?”. Després m’han donat pas. Avui he aprofitat per portar als infants fotos dels animals que tenia a casa, especialment dels cavalls, tal i com vaig dir dilluns. Els ha agradat molt veure les fotografies, posar nom als animals i veure diferents facetes meves. Al final els infants s’han esvalotat una mica i les mestres a fi de reconduir el grup han proposat que cantessin, després de cantar un parell de cançons, m’han demanat que cantés alguna cançó en la meva llengua. De nou, el fet de cantar en una altra llengua ha hipnotitzat als infants i tots s’han quedat callats entenc que és per la desconeixença, curiositat, per la melodia diversa. Avui com que ha fet molt bon dia, les tres mestres han parlat entre elles per decidir que es feien avui amb els infants. Avui he viscut dues novetats de joc i acció durant aquest temps abans d’anar a dinar. M’han donat la oportunitat d’anar amb na Stephania, una de les mestres a l’hort que tenen junt amb un petit grup d’infants. Ha estat molt curiós, és la primera vegada que veig una experiència com aquesta i me fa molta gràcia. Els infants per entrar a l’hort es posen tots botes d’aigua que tenen a una estanteria junt amb els estris, com que feia molts dies que havia plogut, no havien pogut anar a mirar l’hort. Així que avui bàsicament l’activitat ha consistit en treure totes les herbes dolentes. Als infants els agrada molt anar a l’hort, sobretot veure com estan les plantes sembrades. Avui per exemple el que els cridava molt l’atenció era veure les maduixes, algunes que tenen color vermell ja, d’altres no. Després la mestra ha proposat als infants recollir diferents tipus de lletuga per fer la ensalada, això els ha encantat, a més pensar que més tard la menjarien i compartirien amb els amics. Jo m’he quedat netejant la ensalada i deixar-la llesta a les col•laboradores. Després quan tots els infants jugaven al jardí, he ajudat a posar la taula per dinar a na Maria, una de les col•laboradores, perquè ens ha fet pena cridar i fer entrar als infants per fer-ho ,ja que fa molts dies que no surten a jugar la jardí. En acabar d’endreçar, he sortit una mica al pati per veure als infants. Durant el dinar no ha passat res important, ni a destacar, avui hem menjat pasta amb oli, peix i pèsols. Hi ha que veure la quantitat de menjar que mengen els infants, però si que m’adon que o be ho mengen tot, o bé comencen a fer rareses amb els aliments, sobretot amb verdures o peix. Això me sorprèn perquè amb els infants del asilo, no solia passar, ho menjaven tot. En acabar de dinar i endreçar he marxat a la biblioteca amb els infants dels diferents grups, esperant que venguin a recollir-los, m’he quedat una estona més a fi de poder estar amb els infants de cinc anys, amb els quals vaig estar la setmana passada durant una estona. Demà serà el darrer dia amb els infants de quatre anys, la setmana que ve només tindrà un dia de pràctiques ja que hi ha pont i després no aniré a classe per fer treballs i visites de familiars.

REFLEXIÓ DE LES PRÀCTIQUES FINS EL DIA D'AVUI

Al dia d’avui que duc tres mesos de pràctiques als centres de Pistoia puc dir que és una experiència que m’està marcant, tant a nivell personal com a professional. Com me diuen moltes mestres espanyoles que venen a visitar els centres aquí: T’ha tocat la loteria! Aprofita aquest regal! ... i no puc dir altra cosa que és ben cert! De les pors que vaig expressar en el meu inici de les pràctiques, moltes ja les he superat, d’altres estic lluitant i aprenent estratègies cada dia per perdre-les. Amb aquest temps, m’he impregnat molt de la manera de fer de les mestres amb les quals estic treballant, de cada una intent aprendre, impregnar-me de les bones pràctiques i maneres de fer que tenen i també des d’una visió més crítica intent identificar aspectes que es podrien millorar. Arribar a saber fer això no ha estat gens fàcil, però poc a poc he après moltes coses. Tenc un fet de paraules e idees claus de les quals podré treure un gran profit en un futur quan realment sigui una mestra titulada, encara que ara ja me sent com una mestra més. Aquest fet, crec que ha estat clau, “considerar-me una mestra més”, al tractar-me d’aquesta manera, les mestres han obert les seves portes, me deixaven participar de les petites converses que es donen entre mestres sobre els infants, sobre organització del centre, de les famílies... aquesta naturalesa m’ha permès sentir-me una més. He d’agrair el fet de poder realitzar les pràctiques en diferents serveis educatius, això que ne un principi no me va agradar gens, crec que m’enriqueix molt perquè conec maneres diferents de fer, una gran diversitat que va marcant aquesta etapa a Pistoia. A partir d’ara, aprofitar el mes que me queda, intentar aprendre i implicar-me més si és possible, xalar molt i poder acabar d’omplir aquesta motxilla que es diu: “Vivència a Pistoia” per poder compartir amb les meves col•legues! Per acabar a nivell general dir que sent amb aquesta experiència: FELICITAT! No puc dir altra cosa. Quan han vingut les mestres espanyoles i me demanen com me sent, que trob d’aquesta experiència els hi dic: “ no me veis la cara de FELICITAT que tenc?? Això ho diu tot!!

Dilluns, 23 d'Abril 2.012

Avui he començat amb el grup de 4 anys que s’anomenen “Els Cavalls”. Aquest grup el porten na Rebecca, Marzia i Stephania. Aquesta darrera avui no ha vingut perquè tenia el dia lliure. M’he dirigit a l’estança de les construccions on esperen i reben als infants al matí, quan han arribat uns quants infants hem anat cap a la seva estança. És el primer cop que la veig, aquests només tenen un espai per a ells però més ampli que els infants dels cinc anys. L’aula me recorda més, tot i amb diferències, a les aules de les escoles de Menorca que conec. Els espais estan més recarregats, encara que són més amplis. S’aprofiten tots els racons i parets. La necessitat que hi hagi menys espai del que estic acostumada a veure crec que és el fet que aquest grup està compost per 37 infants, i per molt que no facin moltes activitats dirigides, són necessàries les taules i cadires pel moment del esmorzar i dinar. Això ja limita molt l’espai i el condiciona per molt que es puguin moure les taules i adaptar per als moments de gran rotllana com el bon dia, l’única activitat que he vist fer en gran grup. Perquè quan estan tots junts són molts, la veritat que és complicat que mantinguin l’atenció, estiguin callats i atents. Els infants a primera hora del matí en aquest espai ha estat jugant de manera lliure, mentre he parlat una mica amb na Rebecca la mestra que és la mestra que hi havia des de les vuit del matí. Després ha estat la hora de preparar-nos per al dinar. El primer dia intent estar més a un segon pla, observar i veure com realitzen les coses les mestres a fi de després poder-les imitar i ser una més. He ajudat a servir l’esmorzar. En aquest grup també tenen les figures dels encarregats. Per aquesta activitat tenen molta cura, cada infant té un davantal específic per cada responsabilitat, també es posen els cartells amb l’agulla imperdible per saber que els correspon fer. Després els infants per grups de colors, que és la manera de subdividir aquest gran grup han anat al lavabo a fer pipi, mentre els altres col•locaven les cadires per fer el ritual del bon dia. Quan hem estat tots asseguts, hem començat, sempre s’espera a que arribin tots els infants. Aquest ritual consisteix en primer lloc, la mestra mira a quin infant li toca ser avui “l’Azzurro”, que és un cavall identificador del grup, el protagonista. Aquest igual que amb el grup dels lleons, elegeix a un ajudant i es disposen en unes cadires especials per realitzar el joc de qui hi ha. Van agafant d’un cistell el cartell de cada infant, per una banda hi ha una imatge de l’infant i per l’altre el dibuix d’un cavalls pintat per l’infant. Quan han acabat de fer aquest joc, el azzurro decideix quines cançons vol que es cantin. Després les mestres m’han comentat que avui era un dia especial perquè faltava una mestra i que no podien fer tants de subgrups i m’han demanat si podia quedar-me amb un petit grup i anar a jugar al passadís i per suposat he acceptat encantada. Durant aquest temps he pogut observar als infants com jugaven en petit grup, perquè encara que hagués sortit amb vuit infants, no tots juguen plegats i es fan petits grups. Aquest moment m’ha anat be per observar el que m’interessa per el projecte que he de realitzar sobre el petit grup. Durant aquest temps, dos grups de fietes han fet meravelles de construccions, després d’haver observat diferents dies, puc dir que hi ha una gran diferència entre el que construeixen els fiets i les fietes. Les fietes introdueixen més pedres brillants, colors, fantasiejant amb castells de princeses i contes, en canvi els infants fan belles construccions també però inspirades més en pistes per fer curses de cotxes. Aquesta estona ha passat molt ràpidament, ha estat molt interessant veure com fan les construccions, els diferents conflictes que es donen durant aquestes accions com la falta de material, decidir que es posa, si ve un infant a treure material sense demanar permís, si construeixen d’una manera o altre... Després hem anat al lavabo a rentar-nos les mans i cap a l’estança a preparar-nos per dinar. Sembla mentida que les infants que tenen el càrrec de cambrers, quan senten el carret, ja van a posar-se el davantal i posar la taula amb l’ajuda de la col•laboradora. Les mestres d’aquest grup abans de dinar, com a manera d’anticipar i reconduir al grup llegeixen una història als infants. Després de dinar he anat amb els infants a la biblioteca a esperar que arribessin les famílies per marxar a casa. Ha estat un plaer poder veure com treballen les mestres de diferents maneres, conèixer altres infants, veure diferents rutines... Una cosa que m’ha agradat és que tots els infants del grup dels lleons han vingut a veurem i saludar-me.

Dimarts, 24 d'Abril de 2.012

El dia ha succeït de forma natural, sense imprevistos ni molts de fets a destacar, també he estat una mica absent perquè estic molt refredada i no me trob gens be. Al matí durant la primera mitja hora hem estat a la sala de les construccions junt amb els infants dels altres grups que van arribant, després, com és de costum marxem a la nostra estança i els infants comencen a jugar lliurement. És curiós veure com els infants juguen més o manco sempre al mateix joc, veure les agrupacions que fan de manera natural i com es duen a terme aquests moments. Els infants de segon cicle d’Educació infantil, sobretot s’agrupen per sexe, poques vegades es posen a jugar fiets i fietes plegats. Això ja ho havia observat al asilo, però aquí s’accentua més aquest fet. Els infants juguen més a fer construccions, a jugar amb les joguines que porten de casa, amb animals de plàstic... en canvi les fietes solen jugar quasi sempre a dibuixar. Durant aquesta estona he aprofitat per parlar una mica amb na Rebeca, la primera mestra que arriba amb el primer grup, per intimidar una mica i per conèixer-nos més. A les 9h ja hem recollit les coses i els infants s’han començat a preparar per l’esmorzar. Amb aquest grup també es fa la rutina dels càrrecs dels dia: hi ha que posen i lleven taula, altres porten el menjar, d’altres fan net les taules. Pens que aquesta acció ajuda molt als infants a assumir responsabilitats, a sentir-se integrats dins un grup, ja que si no fan les coses be es veu perjudicat el grup, apart d’adquirir diferents destreses amb l’execució. En aquest moment ha arribat una altra mestra, na Marzia junt amb na Maria la col•laboradora que està amb aquest grup ajudant als moments del berenar i el dinar. Quan hem acabat d’esmorzar, hem anat al lavabo a fer pipi per colors. Crec que realitzar subgrups dins el gran grup és necessari i essencial amb aquests infants perquè són 37 i són massa i és una manera de poder oferir una atenció més individualitzada al haver tres mestres. Després hem realitzat el ritual del mati; primer cantant una cançó per reconduir i contextualitzar el moment, es vesteix al “azzurro” que és el protagonista del moment i es fa el joc de “Qui hi ha?” , després es cantant diferents cançons que ell elegeix. Avui ha tornat na Stephania que és la tercera mestra d’aquest grup que ahir no hi era i la referent de l’escola. Ha introduït als infants un projecte amb el qual estan treballant i és l’autor “Marino Marini” un artista de Pistoia, del qual ja han fet una visita al museu que té dedicat a la ciutat, han fet diferents activitats a l’escola sobretot perquè aquest dissabte hi ha programades dues visites amb els infants i les famílies al museu Marino Marini. Jo si tot va be participaré a la jornada del dissabte, me ve molt de gust veure com es fan aquestes sortides amb les famílies. En aquesta escola m’he adonat que hi ha molta implicació de les famílies, ja sigui per aquesta sortida, com per la representació teatral que estan preparant... Vull intentat veure com es duen a terme aquestes accions a fi d’aprendre com treballar i respectar les famílies, perquè venguin a l’escola , s’impliquin i la visquin. Després de l’exposició de na Stephanià de les activitats que han fet, ha cridat a un grup d’infants que faltava per fer aquesta activitat i jo els he acompanyat a la biblioteca a realitzar-la. En primer lloc la mestra m’ha dit que aquests infants al ser tants no han anat molt a la biblioteca a fer activitats i per tant no estan massa acostumats. Per aquest fet ha volgut començar amb el ritual que es duu a terme quan es va a la biblioteca, per a que el coneguin i interioritzin per a un futur quan hi vaguin més estones. Aquest ritual ha estat la estampació del cor a la mà, com a element distintiu d’haver estat “treballant” a la biblioteca. A continuació la mestra, ha introduït el que havien de fer, però no ha fet massa falta perquè ja n’havia parlat dins l’aula, però en aquesta ocasió els ha donat les instruccions més definides del que havien de fer. M’he adonat que quan han de parlar d’alguna cosa important o donar una explicació, els seuen en la rotllana de cadires que hi ha al centre de la biblioteca, crec que és una manera que estiguin més concentrats, reunits, que ens vegem tots les cares i no es distreguin tant. Els infants han hagut d’observar totes les obres que ha presentat la mestra sobre la taula i elegir-ne una, un cop elegida hem anat a la sala de les mestres a fer una fotocopia del dibuix i hem retornat a la biblioteca, allà la mestra ha proporcionat als infants retoladors fluorescents, ceres, pintures de fusta perquè els infants pintessin les obres, l’única norma que hi havia era: emprar molts de colors i fer el marc. Ha estat molt polit veure com pintaven els infants. Alguns no fa falta dir-los-hi res, d’altres pinten un poc i ja es cansen, per tant la mestra els ha d’animar a seguir, d’altres se els ha d’ajudar o donar alguna explicació o consell més. En acabar els ha tornat a reunir a la rotllana del mig, per felicitar-los, perquè s’havien comportat molt be i havien fet unes obres molt polides. Al moment, els ha proposat un joc relacionat amb l’autor; anar un per un a la mestra que té un llibre de l’autor i amb els ulls tancats obrir una pàgina, després es comenta el que surt en aquella plana, quina obra o persona apareix. És una manera d’aprendre i relacionar-se i a l’hora jugar. Després ja ha estat la hora de preparar-nos per anar a dinar, hem rentat les mans i hem fet pipi i ens hem assegut a la taula. M’agrada el ritual que duen a terme abans de dinar, llegir una història, és una element identificador, per avançar el que precedeix a continuació, marca un temps i unes pautes que els infants tenen interioritzades, també ajuda a que els infants es tranquil•litzin perquè en aquest moment arriben una mica nerviosos de jugar lliurement o fer altres activitats. Durant el dinar he estat asseguda i de responsable amb una taula d’infants, hem dinat, els dos cambrer anaven realitzant en cada moment la tasca que els toca per el càrrec, com llevar plats i l’altre portar el menjar. Després he anat a la biblioteca amb els infants que venen a recollir les famílies. Una estratègia o recurs que m’ha sorprès i que fan ús aquestes mestres és que quan els infants estan en gran grup, molt nombrós i estan nerviosos, parlen, fan confusió... després que les mestres de veu els cridi l’atenció i no els facin cas, apaguen els llums de l’estança. La veritat que m’he adonat que funciona, els infants noten un canvi i reaccionen. Me dóna la sensació de més caliu, acollidor quan es produeix aquest moment. Demà no anem a escola perquè és festiu a Itàlia, es celebra l’alliberació del feixisme al país, així doncs que no tornem a l’escola fins dijous.

Divendres, 20 d' Abril 2.012

Avui ha estat el darrer dia amb aquests infants de cinc anys, la veritat que aquests darrers dies m’he sentit més còmode i acceptada pels infants i mestres. Ha estat interessant veure com treballen amb els infants més grans, sobretot la transició a l’escola primària mitjançant la carpeta, preparar la obra de teatre o el pintor Chagall. Han estat diferents projectes dels quals he pogut participar i observar. Però he trobat a faltar que es realitzin més propostes i activitats, no sé molt be com dir-ho. He observat que els infants tenen moltes estones per al joc lliure. Potser he de canviar el chip i adonar-me que amb aquest joc s’adquireixen molts coneixements, això no ho dubto però m’hauria agradat veure al grup a la sala de moviment i llum, que és el més semblant a una sala de psicomotricitat que he vist, o fer algo amb fang, temperes... Potser estic comparant per una banda amb el que fan els infants al asilo Nido, que en aquest tenen més temps per jugar lliurement. O també que ho compar (mal fet) al que estic acostumada a veure a Menorca, on els infants realitzen activitats més dirigides, i me sorprèn aquesta flexibilitat i llibertat. Al matí hem esmorzat galetes que he portat com a motiu d’acomiadament amb aquest grup, per tenir un detall amb els infants. La veritat que els hi ha agradat molt i se les han menjat totes. Avui també he ajudat a servir la beguda del berenar. En acabar de berenar, he anat al lavabo a observar als infants mentre anaven a rentar-se les mans. El moment del bany és un tant peculiar i graciós. Tres infants que estan a la entrada preparant el paper per eixugar-se les mans i controlant que es faci un bon ús del bany i els altres que entren quasi sempre acompanyats d’amics a rentar-se les mans o a fer les seves necessitats. M’ha sorprès molt la costum que tenen quan van a defecar d’agafar un conte que tenen a una prestatgeria dins el bany amb contes. Pens que és una manera de fer-ho més relaxada, com a casa. A continuació hem anat a l’altra estança per realitzar el ritual del bon dia. Han fet totes les activitats i accions que estan acostumats i després en vers de treure algun tema per explicar i demanar als infants, he mostrat i he explicat les fotos de portava de la meva casa de Menorca i dels animals que hi ha en ella. Els hi ha agradat molt als infants veure tants animals. Després les mestres han tret diferents folis amb quadres impresos d’obres de l’artista Chagall. Els infants han anat fa un temps al museu Marino Marini que es troba a la ciutat i l’han estudiat bastant, després van fer uns autoretrats inspirats amb l’estil de Chagall quer era un amic de Marino Marini. Aquestes obres s’han passat per davant els infants perquè les vegin, quan les hem vist totes na Emmanuela ha proposat que els infants fessin un dibuix inspirats amb aquest autor. Jo he estat amb un grup a l’altra estança, i na Emmanuela s’ha animat a dibuixar i m’ha convidat, al principi he sentit com a vergonya però després m’he animat i he fet un dibuix abstracte. Què graciós que tots els infants me venien i me deien: è bellissimo!. Després he anat a fer una volta per els altres dos grups d’infants, els dos feien les activitats que s’han dut a terme aquesta setmana i també el dibuix de Chagall. Durant l’estona del dibuix he intentat posar l’orella i escoltar de que parlen els infants quan estan en petit grup i en aquesta estona més que res comenten els dibuixos que fan, els colors que empren, que si el seu dibuix és més polit que el dels altres, que si es cansa de pintar...No he pogut sentir que es parlés d’altres temes, així com succeeix en el moment del dinar que és més fàcil que es tractin temes més diversos i de manera més informal. Després els infants quan han acabat de dibuixar i han guardat el dibuix a la seva carpeta, ha tornat a jugar lliurement per les estances i passadís. La hora del dinar ha passat de manera tranquil•la, només vull destacar que quan marxa la mestra referent i me qued jo amb els infants, aquests aprofiten un poc la meva inexperiència perquè me posen a prova constantment. Crec que no he de renyar a ningú ni adoptar el rol de dolenta per una setmana que estic amb ells, a més de ser una mestra practicant, no la seva tutora. Però me fa gràcia i ràbia a la vegada veure com ignoren les coses que els dic. Després de menjar el segon plat, hem celebrat l’aniversari d’un infant, aquest feia 6 anys i portava tot el matí molt nerviós esperant aquest moment. La família ha portat un pastís d’aniversari, aquest l’han de comprar no es pot portar res cuinat de casa per normes de sanitat. Li hem cantant la cançó d’aniversari, un amic li ha donat un regal de part de l’escola i tots hem menjat pastís i taronjada. No acab d’entendre això que les infants no puguin portar coses que han cuinat a casa, però també entenc que si hi hagués algun problema, que algun producte estigués en mal estat seria una “mala papereta” per l’escola i família. Quan hem acabat he intentat ajudar a na Cristina, una de les mestres amb l’ordinador, m’he quedat més estona de la que tocava però ha estat inútil perquè no ho he pogut aclarir.

Dijous, 19 d'Abril 2.012

En arribar a l’escola he anat a deixar les coses i eixugar-me una mica perquè ha plogut molt. Fa molts de dies que plou, amb aquest grup no hem pogut sortir al jardí encara. Me sorprèn molt que els infants es comportin de la manera que ho fan, sense sortir al pati durant tants dies i amb mal temps. Moltes vegades he comprovat a les escoles de Menorca que els dies que plou els infants estan més nerviosos. En gran part entenc que passa això perquè els espais són molt reduïts i manquen. En canvi aquí com en hi ha tanta varietat, són amplis i estan acostumats a jugar en tants d’ambients, doncs es diverteixen d’altres maneres que no al jardí, no tenen tanta necessitat.
Hem estat una estona a l’estança on s’acollen els infants, mentre les mestres esperaven a que arribessin més infants. Avui com he arribat a les 8 ja hi havia mestres i no he viscut la situació d’ahir. Després, els lleons hem marxat al nostre espai, i els infants han pogut anar jugant lliurement. Però el que més me sorprèn és que la majoria d’infants en primer lloc van a mirar “la feina” que els toca fer avui, saber de què són encarregats per posar-se l’agulla imperdible amb la imatge. Aquest fet demostra que vertaderament tenen assumit les regles i les rutines de l’escola i que són responsables i compromesos.
A continuació na Emmanuela, la mestra m’ha demanat que anés amb un grup d’infants que estaven jugant al passadís. Aquest grup, el formen cada dia els mateixos infants de sexe masculí i juguen a la mateixa cosa sempre, fan pistes amb les construccions de fusta per jugar amb els cotxes de joguina que porten de de casa. S’entretenen molt de temps amb aquest joc, avui només s’han aturat per mirar per la finestra com plovia.
Més tard unes fietes m’han demanat que continués llegint el conte que vaig iniciar ahir. M’ha sorprès molt que les fietes se’n recordessin que ahir havien llegit un conte i sobretot per on anaven, perquè portaven la pàgina i tot preparada, ha estat impressionant.
Entre unes coses i altres aquests infants de 5 i 6 anys me semblen quasi be persones adultes en molts moments, sembla mentida tots els coneixements que tenen, autonomia... Impressionant, crec que això m’impacta més també pel fet de venir del asilo i estar amb infants més menuts.
Poc després la mestra ja ens ha cridat per anar a esmorzar, els infants s’han assegut, els cambrers s’han posat els davantals i han començat a servir l’esmorzar. Jo he ajudat a na Emmanuela a servir el beure que és l’únic que fa l’adult.
En acabar aquest moment he marxat amb dos grups d’infants i na Emmanuela a la biblioteca, he demanat poder estar present en l’activitat que fa na Algha una mestra que s’ha jubilat aquest any, però com que enyora tant als infants, ve dos dies per setmana a fer activitats amb ells.
D’aquesta manera he pogut comprovar i veure com duen el ritual dins la biblioteca. En primer lloc la mestra escull a dues persones que seran els encarregats de l’espai. A aquests se els elegeix perquè tenen unes fitxes amb uns cercles marcats de les vegades que han adaptat aquest rol, així es va compensant i ho són tots. Aquests com element distintiu se els hi posa una ferratina amb forma de cor, a la resta de participants se els ha posat la estampa del mateix cor a la mà, aquests detalls enganxen molt als infants. Després amb na Algha ja, ha començat el ritual cantant cançons, explicant el conte en el qual està involucrat tot el centre i és un segell de la identitat.
Després ha demanat als infant que havien de pintar la nau del temps que ha dissenyat un pare i que realitzarà amb fustes per una obra de teatre que les famílies representaran al juny als infants. M’ha encantat el fet que m’ha dit na Algha que en aquest centre intenten que: “els adults facin el que els infants diuen”. Els infants van escriure i inventar aquesta història, han dissenyat els personatges, vestimenta, decorat, tots els elements! Avui les famílies van a les 21h a assajar, impressionant, m’he quedat sense paraules. Durant aquest temps na Algha aprofitat per explicar-me la història de la biblioteca, ella és una persona molt implicada, que porta molts d’anys en aquest centre i que està organitzat molt a la seva manera. Aquesta estona amb ella m’ha enriquit molt, esper poder passar més estones amb ella, perquè és una persona molt oberta, xerradora i acollidora.
Poc després ja ha estat hora de rentar-nos les mans, preparar-nos per anar a dinar. Aquest moment cada dia me sorprèn veure l’autonomia i naturalitat amb la qual es fa, sobretot amb na Mila, la mestra major del grup que valora molt la pedagogia de l’educació lenta que cada dia me parla.
Després de dinar ja he anat a fer unes fotocopies d’una documentació que m’ha preparat na Algha sobre el tema de la biblioteca, la lectura i llibres amb els infants. Jo recull tot el que puc per compartir-ho amb les meves companyes.
Demà serà el darrer dia amb aquest grup, la setmana que ve passaré amb els infants de 4 anys.
En sortir de l’escola, he marxat al asilo Il Grillo, per saludar a les meves “companyes” i veure uns quants infants, m’he trobat molt a gust, com si estigués a casa meva!

Dimecres, 18 d'Abril 2.012

Avui he arribat més tard a l’escola perquè na Catalina no es trobava be i m’he quedat un poc amb ella, a primera hora del matí he telefonat per avisar. Quan he arribat els infants estaven jugant per el passadís i les dues estances. He anat a saludar a na Emmanuela i als infants, una fieta m’ha demanat si els hi podia llegir el conte de na “Blancaneus” , ens hem assegut les quatre a un dels sofàs que hi ha al passadís i he anat contant la història, després ha vingut na Emmanuela avisar-nos que era hora d’anar a esmorzar, però ens ha dit que acabéssim de llegir el conte.
Les fietes han perdut l’interès per la narració i hem anat a l’estança a esmorzar. En aquest moment han portat el carret amb tots els estris per el berenar, han anat arribant més infants, la mestra ha hagut de rebre a les famílies, així que he ajudat als cambrers a posar la taula i servir. És molt polit veure com els infants van posant la servilleta a cada amic, després els demanen un per un que els ve de gust prendre: aigua, llet o té. Els infants verament són autònoms, realitzen les tasques d’una forma molt real, a casa o al bar els demanen que volen prendre, els cambrers han de servir el que ens han demanat amb cortesia. En acabar, els infants per colors de taules i els encarregats dels banys han anat a rentar-se les mans.
Quan tots han estat enllestits hem anat a l’altra estança per realitzar el ritual del matí. Avui m’he assegut en segona fila per poder observar més tot el que succeeix, però un infant ha vomitat sobre l’altre i he hagut d’anar a netejar-los. En tornar he pogut observar manco coses del moment, però m’encanta que per fer-ho donin diferents alternatives als infants, que puguin escollir, el protagonisme del “mag”. En acabar tots els rituals que es donen en aquest moment com és cantar cançó, vestir-se el mag, fer el joc de qui hi ha?, mirar quin dia és, contar quants som per dur a la cuina i cantar unes quantes cançons. La mestra ha fet una pregunta a un infant que és expert en animals, després els altres també han volgut participar. En aquest moment ha vingut na Algha, ella és una mestra que s’ha jubilat aquest any, però com que li agraden molt els infants, ve voluntàriament dos matins a la setmana a fer activitats i projectes amb els infants. En aquest moment s’han fet 4 subgrups d’infants. Uns han anat amb ella a la biblioteca per continuar amb la història sobre el mag que estan fent, un altre grup han anat amb na Cristina a la sala de la pintura on estan pintant uns dracs per a una obra de teatre que realitzaran els pares dels infants a l’escola, un altre amb na Mila realitzant uns dibuixos i fotos que se els fa als infants quan fan anys i el darrer grup amb na Emmanuela fent pàgines del arxivador, com estri de transició a l’escola de primària.
Na Emmanuela m’ha fet anar amb ella, i m’he assegut a una taula amb tres infants al meu càrrec, ells estava a una altra amb la resta. Ja el primer dia me va dir que escrivís la resposta, el que els infants me deien, però abans d’escriure li he de fer la consulta, perquè ortogràficament no tenc massa idea de la llengua italiana. Els infants avui han fet tres pàgines i després ja s’han aturat perquè la mestra trobava que era massa. Els infants han marxat a jugar per al passadís, d’altres s’han posat a dibuixar... Jo he aprofitat per anar a fer una volta i veure el que feien els altres grups, m’he quedat ajudant a na Cristina amb el drac.
Després he tornat amb na Emmanuela que la tenc com un referent i és la que me diu que he de fer, m’ha demanat que vigilés als infants que estaven a una sala. He entrat i m’he quedat amb els infants fins hora de dinar. Sembla mentida que el meu cos ja me demana el menjar a les 11,30h tal i com ho fèiem al asilo, ara a l’escola materna dinem una hora més tard, més o manco i arrib a tenir molta gana.
En acabar de dinar i endreçar la taula, que avui ho hem fet les mestres. Amb això m’he adonat que els infants tenen més o manco protagonisme segons amb la mestra que realitzin l’activitat. Després he marxat amb na Emmanuela a la biblioteca a esperar a que les famílies venguin a recollir els infants.
Després he tornat a l’estança amb na Mila que estava amb els infants que es queden fins més tard. Avui volia marxar més tard ja que no havia vingut una hora més tard. En aquesta estança els infants estan asseguts en diferents taules i fent diferents activitats, segons els agradi i vengui de gust. Jo m’he assegut amb la mestra i alguns infants a jugar al bingo, d’aquesta manera he pogut apropar-me a la mestra i conèixer-nos més. Després els infants han recollit els jocs i han marxat al lavabo a rentar-se les dents, a continuació van a una sala per a reposar, ja que molts d’ells no tenen la necessitat de dormir com els més petits.