Dimarts, 17 d'Abril 2.012

Avui ha estat el segon dia a l’escola materna la Filastrocca, la jornada ha succeït sense fets importants ni destacables.
He anat una mica més tranquil•la pel fet de ser el segon dia, ja conec un poc l’espai, sé quines són les mestres i els infants i la seva organització. Puc dir que avui he arribat a l’escola amb unes prioritats diferents, pel fet que ahir vam fer una tutoria amb na Pusy i na Donatella, sobre el projecte que hem de realitzar durant aquestes pràctiques i a partir d’ara ens hem de fixar i recollir documentació sobre el petit grup, concretament microhistòries.
He parlat amb na Emmanuela una de les mestres del grup dels Lleons amb el que estic per explicar-li aquest canvi de rol participatiu durant la meva estada a l’escola. Perquè quedi clar, que quan es donin situacions de petit grup, hauré d’observar, recollir imatges i informació sense participar, però això no vol dir que la resta del dia pugui estar de la mateixa manera, participant i interaccionant amb els infants.
He arribat abans de les vuit, i en aquesta hora hi ha infants a l’escola però en un servei extraordinari, aquests estan dins una sala amb una col•laboradora. Hi havia dins l’escola unes mares esperant amb els infants, he vist que es donava una situació una mica conflictiva. Resulta que hi ha famílies que porten als infants abans de les 8 del matí i els volen deixar, però la col•laboradora els ha de negar aquesta acció perquè ella només té permès quedar-se amb vuit infants dels que gaudeixen d’aquest servei de “guarda”, entrada matinera. Les famílies es posaven una mica nervioses, després just a les vuit, han tornat a venir a deixar els infants, però com que no han arribat les mestres no els poden deixar al centre sols.
Ha estat un moment poc agradable sincerament. Crec que entenc totes les postures; la col•laboradora que no pot tenir més responsabilitats amb els infants, no les pot sobrepassar, també entenc a les famílies que tenen unes necessitats i el fet de no poder deixar als infants a les 8h perquè no han arribat les mestres, però també entenc que les mestres arribin a les 8 i un minut perquè sempre marxen més temps, poden haver tingut algun contratemps. No sé molt be si aquesta situació es dona cada dia o ha estat un fet puntual, esper observar-ho aquests dies. Perquè potser una possible solució seria que una mestra arribés 15 minuts abans i els recuperés a la sortida.
Quan ha arribat na Emmanuela, hem anat amb els infants al nostres espai i aquests han mirat el càrrec que els tocava aquesta setmana, perquè els canvien cada dimarts, s’han posat la seva agulla imperdible amb la imatge de la seva responsabilitat. Després han començat a jugar lliurement per els dos espais aules que tenen i el passadís. Aquests moments són els que els infants tenen per jugar més lliurement, fer les agrupacions que els venen més de gust... Aquesta estona de joc es duu a terme fins que és hora d’esmorzar sobre les 9,45h – 10h.
Després d’endreçar les taules del esmorzar els responsables i anar al lavabo, ens hem reunit a l’estança més de treball i on realitzen el ritual al matí. Han començat fent el joc “Qui hi ha?” una manera de passar llista, més divertida. Després el “mag” ha pintat el color del dia de la setmana, els seus ajudants han contant quants eren, han emplenat el paper per portar a la cuina i abans han anat als dos grups per anotar quants eren. Aquest paper es duu a la cuina i truquen al cuiner per fer la comanda del dinar. Durant aquest moment les mestres han explicat que avui era un dia especial, ja que les mestres de les escoles elementals a les quals aniran l’any que ven vindran a veure-los i conèixer-los. Han aprofitat per establir un diàleg quan un infant ha explicat que té un ratolí a casa, a continuació cada infant que tenia alguna cosa a dir alçava la ma i na Emmanuela els donava el torn de paraula. Si algun infant parla, però és un tema que no té res a veure amb el que es parla se’l fa reflexionar i se li diu que ara no és moment de parlar d’allò. Poc després dues mestres s’han emportat als infants de les escoles que avui venien mestres a la preciosa biblioteca.
Jo he quedat a l’estança amb na Cristina, una altra mestra i sis infants. Amb aquests han aprofitat per llegir-me una història que han creat ells, i que és una mica el fil conductor de l’escola. Mentre la mestra anava llegint, ha estat impressionant veure com els infants l’anaven recitant amb les paraules exactes, però la mestra li ha dit que el llegia ella. Ha estat molt polit sentir aquest relat creat per aquests infants. Després els ha donat paper i retoladors perquè dibuixin els personatges de la història. Aquesta estona he estat amb els infants, demanant que dibuixaven, pendent si necessitaven ajuda, també he ajudat a la mestra a fer una cosa a l’ordinador.
Quan han tornat la resta d’infants, ha estat hora d’acabar de dibuixar i els infants de nou han pogut anar lliurement a jugar al passadís, a dibuixar, a diferents estances.... Aquests són els moments que aprofitaré a partir d’ara per recollir documentació i situacions del petit grup. Al final d’aquesta estona he ajudat a les mestres vigilant als infants que estan al lavabo rentant mans i fent pipi. Avui les taules les ha endreçat el col•laborador perquè en falta una, igual que hem menjat en plats de plàstic, d’un sol ús. Tenen permís de la pública instrucció per fer-ho d’aquesta manera. No m’agrada massa aquesta idea, però entenc que si falta una persona hi ha molta més feina. Els infants s’han assegut a les diferents taules, de les dues estances.

Durant el dinar, la mestra que estava ala meva taula era na Emmanuela i intentava provocar converses entre els infants, que expliquessin coses que els han passat, un conte... El dinar es duu a terme d’una manera molt càlida, entre amics o familiars. En acabar de dinar els encarregats han recollit la taula, els infants han anat al lavabo i hem tornat a les estances. Després hem anat a la biblioteca amb els infants que venen a recollir les famílies fins a les 14h. Aquesta estona he aprofitat per anotar la bibliografia de diferents contes que trob molt interessants de Eric Carl i Leo Lionni.
Avui tenc millor sensacions que ahir sobre la meva pràctica a l’escola, com m’he sentit, i sobretot el fet de relacionar-me amb els infants, que ahir parlant amb na Pusy vaig poder expressar-me i reflexionar sobre la meva part sentimental i afectiva de relació amb els menuts, de la qual tenc molta feina a fer.

Dilluns, 16 d'Abril 2.012

Avui ha estat el meu primer dia a l’escola materna La Filastrocca. Aquesta és una escola infantil de segon cicle( 3 a 6), a Pistoia aquests centres, no estan units ni a les escoletes infantils ni a les de primària, són centres diferents i independents.
La veritat que m’ha costat venir i canviar a un centre nou, tornar a començar a conèixer mestres i infants nous. Però aquest cap de setmana he fet treball personal de reflexió sobre aquest tema a fi de canviar el “chip” i començar les pràctiques en aquest centre amb moltes ganes, motivada, entendre que és una oportunitat única de veure i viure en un altre servei i manera de fer i respirar l’educació infantil.
L’arribada no ha estat la més desitjada possible, ja que no sabien que avui començava, les mestres han posat cara de sorpresa i han parlat entre elles. Això com és normal no m’ha agradat massa, no m’he sentit massa be perquè el que manco m’agrada fer és molestar, ser una càrrega o un inconvenient. Per altra banda entenc la seva postura, pel fet que elles no tenien cap tipus d’informació, tenen moltes visites i practicants i han d’estar una mica saturades. Després ja m’han demanat quan de temps he d’estar en centre, que m’interessa observar i si me semblava be fer una setmana per grup.
La mestra que s’ha dirigit més a jo, és na Emmanuela, una de les mestres dels infants més grans de cinc anys. Aquest grup es diuen els lleons. Els altres dos grups són: 3 anys els moixos i els 4 anys els cavalls. Tot d’una ja ens hem dirigit cap a l’espai on està aquest grup d’infants. Poc a poc han arribat els infants, els que hi havia mentre han aprofitat per dibuixar dins una estança o jugar al passadís. He notat que la mestra passava molta pena per poder controlar tot el que feien i on estaven els infants.
Ha vingut a trobar-se amb jo, una mestra que la tenia vista de diferents cursos de formació, na Stefania, m’ha dit que ella era la referent del centre, què m’interessava més observar o fer durant la meva estada al centre...Hem quedat d’acord que estaré una setmana per grup així veig el funcionament amb totes les edats.
Quan han estat les 9,45h aproximadament diferent infants s’han posat un davantal, el col•laborador del centre ha portat un carret i els infants s’han assegut cadascun a un lloc concret. Crec que és important explicar un parell de detalls a nivell organitzatiu. En primer lloc els infants estan agrupats per colors, la mestra m’ha explicat que intenten fer petits grups pels moments de menjar, que siguin heterogenis i equilibrats entre si. Cada matí en arribar els infants, van a mirar un panell que es troba a una estança en la qual es pot veure quina responsabilitat o càrrec es té durant el dia i setmana. Per tenir més control i en recordar-se millor de la tasca, tenen unes agulles imperdibles amb les imatges de l’encàrrec que tenen.
Les tasques a fer són posar i llevar taula al esmorzar i dinar, anar a cercar el dinar, recollir els jocs, encarregats dels banys, entre d’altres. Ha estat molt polit veure la responsabilitat que adopten els infants amb aquesta activitat, només fa falta que sàpiguen el que han de fer i les mestres durant tota la jornada no fa falta que els hi diguin res, ells sols saben quan i que han de fer, espectacular. Aqui observ la diferència d’edat entre els infants amb els que he estat fins ara, el grau d’autonomia que arriben assolir si es treballa de manera significativa i continuada.
Quan ha estat tot enllestit hem marxat a l’altra estança que tenen els infants de cinc anys, s’han assegut tots en una gran rotllana. Dic gran rotllana perquè aquest grup està compost per 33 infants. Un nombre molt gran, però que està compensat gràcies a la presència de tres mestres.
Una fieta s’ha assegut en una trona que tenia forma de lleó i portava una capa posada, aquesta avui té el rol de “maga”, cada dia aquest paper protagonista va canviat. Aquesta és la encarregada de dur a terme el joc “qui hi ha?”, ho fan a partir d’unes fustes que tenen les imatges dels infants i per l’altra un lleó pintat per l’infant, quan la maga mostra aquesta fusta als companys, cada infant ha d’agafar la seva i posar-a a sobre d’un taulell que hi ha a la paret. Després també es mira el dia que és, es pinta el dia per ordre dels colors del arc de Sant Martí, després s’apunta a un full els infants que som per avisar a cuina i encomanar el dinar. Perquè les escoles maternes no tenen cuina pròpia, la porten de fora.
Més o manco he pogut veure que fan la dinàmica que conec com el bon dia, però es fa de manera diferent, crec que els infants són més protagonistes aquí, hi ha més cura en els moments ja sigui en manera de presentar els elements que intervenen, l’estètica. En acabar aquest moment, les mestres han cridat als infants per colors, que és la forma d’organitzar-se que tenen. Jo he anat amb un parell de grups a l’altra estança i hem fet un parell de fulls d’un arxivador que estan treballant per la transició a l’escola elemental (primària).
M’he posat molt contenta en veure aquesta activitat, perquè vaig anar a la primera trobada entre mestres per parlar i dissenyar aquest element. Me va entusiasmar molt la idea, però vaig pensar que era una pena no veure com es treballava amb els infants, i he tingut la sort de trobar-me amb aquest grup que ho estan fent i veure el procés. Quan han acabat de fer dues pàgines: a l’escola soc bo fent..., els meus amics preferits són... Els infants han marxat a jugar al passadís, d’altres han volgut dibuixar...
Després ha estat la hora de preparar les taules per dinar. El ritual amb aquest grup consisteix que el col•laborador porta el carret dins l’aula amb tots els utensilis necessaris i es infants van posant taula tranquil•lament, hi ha un encarregat per taula. Quan tot està enllestit i el dinar està apunt ja es seuen els infants al seu lloc. I és el moment que l’encarregat de portar el dinar que també porta davantal va a cercar els bols i els posava damunt la taula. Aqui cada infant es serveix el menjar que vol, i quan acaba de servir-se ho passa al company del costat, per l’aigua tenen unes gerres petites de vidre i serveixen ells quan tenen gana. Aquests infants mengen molt be sols, són totalment autònoms, tenen cura, mentre dinem s’han tractat diferents temes, ha estat com un dinar “entre amics”.
Quan els encarregats han acabat d’endreçar la taula, els infants que venen a recollir les famílies van a la biblioteca mirar contes, na Emmanuela m’ha demanat que vagi amb ella i he pogut conèixer la biblioteca, de la qual m’han parlat tan be. Ha estat impactant, molt polida, una cura, una estètica, una quantitat de contes molt polits.
Poc a poc han vingut recollint als infants i després ja he marxat a casa. Avui m’ha succeït una cosa un poc especial i m’ha recordat a la situació que he viscut al asilo. En aquest grup amb necessitats educatives especials, i durant la major part del dia ha estat més al meu costat, al final del dia ha anat augmentant. He d’aprendre a saber portar aquestes situacions i relacions per no passar-ho malament igual que m’ha passat amb n’A.
Del primer dia volia destacar que abans de començar les pràctiques tenia molt clar que en un futur volia treballar amb el segon cicle de l’educació infantil, però després d’haver estat fent les pràctiques de 0 a 3 i ara canviar al segon cicle, no ho tenc tan clar, pens que m’atreuen molt els infants petits i que estic molt més còmode, ara veurem durant el transcurs dels dies amb aquests infants si canviï d’opinió.
La filosofia educativa d’aquest centre veig que segueix el mateix fil que l’asilo Nido. Tenen com a eixos claus i prioritats que els infants siguin persones autònomes, aprenguin a ser persones, siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i accions, tot això fer-ho d’una manera acompanyada i compartida amb els altres infants, mestres i tota la comunitat educativa.
El centre aquest es veu que no és una escola nova, com estic acostumada al asilo Nido Il grillo, però la veritat que la cura i estètica són fonamentals i eixos claus. Els espais són amplis però bastant carregats, molts dels espais semblen ambients d’una casa quotidiana.
Aquest centre té tres grups d’infants, cada grup té el seu espai propi i després hi ha espais comuns com una sala de moviment i llum, sala de pintura, la biblioteca, la sala del ratolí, sala de les construccions i el jardí que es troba al centre del centre.
La relació dels infants és bona, es respecten tant uns com els altres, però potser sent que les mestres en moments puntuals són més autoritàries o han d’imposar-se més. Sé que hi ha moltes regles establertes i es clau que els infants les coneguin i respectin, però entenc que és complicat amb un grup de 33 infants.
Els infants d’aquest grup de cinc anys, són molt autònoms a nivell de la realització de tasques, rutines, joc no necessiten gairebé de l’atenció de l’adult, però a vegades he notat que els infants s’acceleren els uns amb els altres i és quan la mestra ha d’intervenir. M’he quedat impressionada la responsabilitat i autonomia que tenen aquests a l’hora de fer els encàrrecs cada dia, de dinar, esmorzar... impressionant.

RESSENYA: “El valor formativo y las ataduras de las creencias en la formación del profesorado.” Carmen Oliver Vera.

Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.

“Una formació per a tothom i per a tota la vida, que provoqui.”

Fer un breu resum o exposar les idees essencials.

L’article parla sobre la formació. Distingeix entre la formació per a futures mestres i per les que ja són mestres.
L’aspecte clau és que la formació ha de provocar alguna cosa, un canvi, una millora si no és significatiu no serveix per res. Ha de servir per revisar i reconstruir l’ensenyança i manera de fer-ho.
Aquesta formació s’ha de dur a terme a partir dels coneixements i creences que tenen les persones. Un aspecte molt important també és el fet de compartir coneixements, dialogar amb altres persones, ja que ajuda a la reconstrucció dels coneixements.

També parla dels “entrebancs” als quals s’enfronta la formació. En primer lloc parla de la política i la necessitat d’estar canviant constantment lleis, metodologies, organització. Això fa que sigui molt complicat adaptar-se i formar-se amb el que és vigent, perquè en poc temps es canvia de govern i tornen a canviar el sistema. El segon són les creences ja que les vivències personals influeixen i limiten molt segons siguin emprades. També fa menció a la resistència a canviar que tenen certes persones, per inseguretat, por a la desconeixença,
Alhora fa referència a diferents elements claus en procés de formació, com són: creences, motivacions, necessitats, emocions, coneixement ecològic, responsabilitat personal, diàleg, reflexió sobre la pràctica professional, error, innovar, confiança.
La reflexió com a eina clau pel fet de comprovar i perquè es doni el coneixement, i comprovar que la formació ha fet sorgir algun canvi.

Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.

L’objectiu de na Carmen Oliver, ha estat explicar en que consisteix la formació, com ha de ser, quins elements són els importants e imprescindibles perquè es doni la formació de qualitat i també els entrebancs que es donen.
Consider que ha estat un article molt clar i s’ajusta, en el qual s’ha pogut veure perfectament tot el que ha volgut transmetre l’autora.
M’ha agradat molt pel fet que m’ha fet pensar en coses que potser mai relacionaria amb la formació.
Els aspectes que més m’han cridat l’atenció i trob tan importants, amb els quals m’he de quedar i per tant els consider clau per aconseguir l’objectiu establert i proposat per l’autora són:
- La formació ha de provocar un canvi, una reacció. Per tant ha de ser significativa.
- Tenir en compte els coneixements i creences que porten les persones, aquesta idea la relacion amb la maleta que parla Malaguzzi que tots porten a sobre.
- Saber el per què fem les coses (argumentació, reflexió)
- Responsabilitat emocional.
- Diàleg.
- Reflexió.
- Ment oberta als canvis, capacitat d’innovació.
- Avaluació continua.

Divendres, 13 d'Abril 2.012

Semblava que mai havia d’arribar aquest dia, però per desgràcia ja ha arribat. Avui era el meu darrer dia al Asilo Il Grillo, ha estat un dia ple d’emocions i sentiments.
He arribat poc més de les vuit igual que ahir, per poder passar més temps amb els meus infants. Però per sorpresa, quan he arribat m’han comunicat que faltava una mestra del grup dels grans i m’han demanat si podia anar a “substituir-la” i estar amb els seus infants. Aquest moment ha estat una mica crític, perquè si soc sincera no m’ha fet molta gracia, pel fet que volia estar el màxim de temps amb el meu grup, però com soc d’aquesta manera i me costa molt dir que no, i m’agrada ajudar a la gent doncs he dit que si sense pensar-ho quasi be.
He agafat les meves coses i he anat a l’aula dels grans, he esperat amb na Rosella a que arribessin, ha estat la primera vegada que arrib al matí i trob un aula sense infants. Poc a poc han anat arribant, ens hem assegut a la taula i han anat esmorzant amb unes tasses de ceràmica precioses.
En aquest moment d’arribada i acollida dels infants i famílies no m’he sentit massa be, perquè no els conec, i no puc interaccionar, ni parlar, molts infants quan entraven es quedaven aturats al veurem i no m’he sentit còmode i manco vull fer sentir incòmode als infants i intentava apartar-me, no ser intrusiva amb ells. No sé massa be com ho fan en aquest centre quan falta una mestra, perquè fins ara i amb molt de gust els he servit com un “comodí” però si no hi ha una practicant més, com ho fan? Perquè no estan acostumades a tenir tants infants al seu càrrec. Sembla a esser que si no és massa urgent o llarg, la pública instrucció no envia una substituta.
Poc a poc han anat arribant més infants i l’altra tutora, na Camila. Com que ja hi havia massa infants, era complicat que estiguessin asseguts, així que els ha proposat jocs amb cantarelles però amb moviments. Jo m’he unit a ells perquè me sembla que és una manera de que me coneixin, interaccionar amb ells mitjançant el joc, és menys intrusiu. També m’he quedat jo una estona amb el gran grup, perquè les mestres estaven arreglant uns assumptes, hem aprofitat per jugar a fer bombolles de sabó amb un pot que havia portat una fieta.
En tornar les mestres han trobat que era hora de dividir als infants, i han posat a diferents taules llibres, i ens hem assegut cada una a una taula. La meva era la que manco infants hi havia, ho entenc perquè no me coneixen i perquè també no els sé engrescar tant com les altres. He mirat amb uns quants d’infants llibres per a persones adultes d’animals i dinosaures que els entusiasma.
Poc després ja ha estat la hora de menjar la fruita. Aquest ha estat el moment que més “protagonisme” junt amb el dinar he tingut. Pel fet que estava a jo a càrrec de sis infants. Faig ús de la paraula “protagonisme” per dir que estava sola, com una mestra més amb sis infants, no en cap mal sentit autoritari. Les altres mestres han agafat algun infant del meu grup, crec que ho fan fet, perquè estigués més tranquil•la i estiguessin els infants més tranquils. Encara que m’agradaria haver provat si podríem haver fet aquesta acció de menjar la fruita amb tots els infants plegats. Abans de menjar-la hem fet l’elecció del cambrer, els agrada tant ser-ho!
Després de la fruita, he marxat a la Plaça de la Resistència a esperar na Pusy i la seva família que venien a visitar el meu asilo. Aquest ha estat un fet molt important, perquè na Pusy és la meva tutora i ha estat professora a la universitat, però el fet de realitzar les classes per videoconferència, fa que ens haguem vist cinc vegades i per tant consider que no me coneix massa. Venir al meu centre suposa parlar, veure com estic en aquest centre, que les mestres li transmetin com ha anat la meva estada al asilo, veure el tracte i relació que tenc amb els infants... en definitiva una informació molt apreciada, perquè me coneixi més. Hem fet un “tour” per tot l’asilo, presentant a totes les mestres, col•laboradores, cuiners... Ha estat molt agradable perquè la seva família ha estat molt propera i afectuosa amb els infants i personal.
En acabar ja ha estat hora de tornar amb el meu grup per preparar-nos per a dinar. En primer lloc na Rossella m’ha dit que s’havien de canviar als infants que porten bolquers i als altres que fessin pipi i es netegessin les mans. M’he ofert per encarregar-me del grupet d’infants amb els quals estava jo avui. He anat cridant als infants de dos en dos, per no agobiar-me, ja que el canvi de bolquers no el sé fer ràpidament, encara no tenc molta pràctica. Quan he tingut a tots els infants aclarits, molts d’ells ja fan el pipi sols i es netegen les mans.
Amb el tema de l’aigua he d’estar una mica pendents a que es puguin les mànigues de les camisetes i vigilar una mica el que fan perquè a vegades fan “trastades”. Els agrada molt jugar amb l’aigua, pens que se els ha de deixar explorar i jugar però fins un cert punt.
Després he posat el mantell i pitets als infants. He portat els plats, gots i coberts a la taula. En aquest grup es fa d’aquesta manera, l’adult ho porta tot a la taula, i va donant cada estri al cambrer i li diu el nom de l’infant al qual l’ha de portar. Avui en M. Ho ha fet genial, el poc de conec aquest infant, és bastant mogut i l’acció del cambrer la fa amb una atenció, delicadesa... extraordinari. Després de menjar el primer plat, el cambrer ha retirat els plats i en acabar el segon també. El menú d’avui ha estat pasta amb tomàtic i carn de vedella estofada amb espinacs. El segon plat avui no ha tingut massa èxit. Hi ha que veure la quantitat de pasta que arriben a menjar!
Després de dinar hem cantat una estona i hem esperat que el grup de na Camila anés a rentar-se les mans. A continuació ha estat el nostre torn, netejar mans i boques, i treure la roba als infants per anar a dormir, a una fieta del meu grup li he posat el bolquer i ens hem dirigit a l’estança. Avui ha estat el primer dia que estic present durant l’inici del procés de dormir als infants. Dins la càmera he ajudat a dormir als infants, segons m’ha recomanat na Camila. D’aquest moment m’angoixa, saber a quins infants he d’anar a dormir primer, com fer-ho, fer-ho be... Però més o manco m’he en sortit be. Quan tots els infants del gran grup han estat dormits les mestres m’han dit que sortís a veure les mestres o si havia de marxar.
M’he dirigit la passadís amb els infants dels dos grups, mixta i mitjans que estaven esperant a les famílies. La meva decepció ha estat veure que no hi havia na A. La meva petita i no poder-me despedir d’ella ni de la seva família, m’ha sabut bastant de greu. He estat amb els infants mentre venien a recollir-los m’he acomiadat dels infants i famílies amb llàgrimes. Sé que plorar me costa molt poc i que m’hauré de controlar, però per una altra banda veure que hi ha sentiments és molt polit i realment avui ha estat un dia de demostració de sentiments. Han vingut dos bessons que hi ha al meu grup i m’han portat un detall, en aquest moment ja m’he vingut a terra! No m’esperava gens una cosa així i manco la nota que he llegit posteriorment a casa, preciós. La veritat que és un reforç tan positiu veure que has fet les coses be, que la gent està tan contenta amb tú, que et diuen que t’enyoraran... Quan s’han emportat a tots els infants, he anat a l’estança de dormir del grup de na Ilaria, dins hi era ella. Tenia ganes, necessitat d’estar més temps amb els infants, observar-los mentre descansen... Després poc a poc s’han despertat, s’han vestit i han vingut les famílies a recollir-los.
En aquest moment han aparegut tres mestres i m’han portat un regal i una targeta molt polida. Ha estat molt dur i polit a la vegada. M’he abraçat a elles i ens hem acomiadat. Després he continuat amb els infants, un cop els han recollit a tots, ha estat hora de recollir les meves pertinències de la taquilla i acomiadar-me de la resta del personal, molt emotiu i sincer.
Crec que no podré agrair mai tot el que m’han ajudat i com m’han fet sentir en aquest centre, sincerament crec que m’ha marcat. Com m’ha dit diferents vegades na Chiara aquests infants són com “el meu primer amor” i aquest mai s’oblida. Pens que és ben cert! Sempre els portaré al meu cor, però esper poder visitar-los i si puc tornar algun dia al centre!
GRÀCIES IL GRILLO!

Dijous, 12 d'Abril 2.012

Avui ha estat un dia bastant tranquil. He arribat més d’hora a l’asilo perquè vull aprofitar al màxim el temps amb les mestres i infants. Al matí he estat amb els infants mentre esmorzaven, m’he assegut amb ells i he anat parlant amb na Ciara i na Ilaria de com havien anat les vacances, la tornada dels meus pares, els infants i les seves vacances... Poc a poc han anat arribant més infants, fins que han portat a n’A. I he estat amb ella, quan ha entrat a l’aula, jo justament estava dreta i ha vingut corrents, ha estat molt polit. Aquesta durant el matí ha estat bastant be, però lo costava moure’s autònomament sempre mirava on estava, manco la hora del dinar que tenia molta gana i son i estava molt nerviosa.
Quan han arribat uns dotze infants, ja han retirat els infants tots els estris que s’empren per l’esmorzar, un per un, cada un portava les coses que havia emprat a sobre del carret. En aquest moment na Ilaria ha tret dos caramels “llargs” que vaig portar ahir. Els he explicat als infants que passava a Menorca, d’on sortien aquests i han estat atents, sobretot en veure els caramels tan grans. Les mestres han trobat que eren massa durs i els han deixat ensumar. Després ja s’han fet els subgrups, perquè ha arribat na Francesca. Alguns infants han anat amb na Chiara, d’altres amb na Francesca i jo m’he quedat amb na Ilaria. Hem estat mirant un conte que ha portat una fieta de casa, na Ilaria l’ha llegit, també hem cantat perquè un parell d’infants ens ha demanat. Aquests infants els agrada molt cantar, els he comentat a les mestres que el seu grup és el que més canta, i que m’agradava molt perquè als infants els agrada i engresca molt. Les mestres m’han volgut dir que no sempre s’ha de cantar, que hi ha un moment per cantar, que moltes vegades s’empra per reconduir al grup quan està molt dispers... Que normalment s’ha d’intentar establir converses amb els infants. Jo no sé si ho entès del tot be, però me sembla que amb aquest grup es fan les dues coses cantar i diàleg. I me sembla genial que cantin tant perquè als infants els agrada molt i crec que és beneficiós per a ells.
Després ja ha estat el moment de menjar la fruita, el grup s’ha quedat al mateix espai i ha arribat na Donatella que ha portat els plàtans a la taula. Ella ha donat la fruita perquè jo tenia a la fieta en braços i era una mica complicat. Na Ilaria ha aprofitat per anar a fer un parell de coses, mentre menjàvem la fruita. En acabar hem tornat a cantar, avui els he cantat “un elefante se balanceaba...” que els agrada tant. Després na Ilaria ha escollit a tres infants i s’han posat les botes d’aigua i han agafat els paraigües i han anat a passejar per fora. Hi havia que veure les cares dels infants, estaven emocionadíssims de posar-se les jaquetes, les botes, paraigües i sortir a fora mentre plovia, això ho han de fer amb pocs infants perquè no hi ha coses per a tots.
Jo m’he quedat amb la fieta, na Donatella i quatre infants més dins l’aula, ens hem assegut a la taula i han pintat amb retoladors diversos i paper reciclat. És la segona vegada que fan aquesta activitat els infants mentre i soc jo en dos mesos. Sembla mentida les poques vegades que dibuixen i pinten, d’aquesta manera, i que a les nostres aules es fa amb tanta abundància. Hi ha tantes activitats amb les quals els infants poden aprendre i que no es faci de manera convencional!
Jo tenc un poc de problema pel fet que la meva experiència i coneixements amb els infants són de segon cicle de 3 a 6 anys i sempre compar les activitats i coses que es duen a terme en l’asilo Il Grillo amb meva experiència, i he de pensar que potser a Espanya es treballa més semblant i no ho conec. Quan els infants s’han cansat hem anat a jugar a les construccions de fusta que tenim davant de la taula.
Per l’edat menuda dels infants pens que estan durant molt de temps concentrats amb la mateixa activitat però com és normal, també es cansen i necessiten canviar. Això a nivell general, després hi ha cada infant que és d’una manera diferent, que necessita estar més temps dret, s’entretenen més o manco...
Al poc temps ja estat hora de començar a preparar-nos per dinar. Les mestres han començat a canviar els bolquers als infants, jo l’he canviat a sa fieta que ja aguanta més be i tranquil•la el canvi perquè fins fa poc es posava molt nerviosa. Després ens hem assegut a sa taula, he ajudat a posar algun pitet, na Chiara ha agafat a n’ A. perquè és la qui li dóna el dinar, en aquest moment ha començat a estar en crisi perquè tenia molta son i gana com he dit abans.
Aquest temps he aprofitat per endreçar diferents espais, he anat a cercar el puré de verdures que menja la fieta perquè es tranquil•litzés. Una fieta que ja no porta bolquer, mentre estava asseguda a la taula s’ha fet pipi a sobre, la pobre s’ha quedat callada de repent i li ha agafat pena, jo crec que tenia susto a sobre, pel que ha succeït i m’he ofert per anar-la a canviar. Hem anat al bany, he agafat el seu cistell amb tota la roba, al principi he hagut de consolar-la i poc a poc mitjançant jocs, hem rigut, la he pogut rentar be i canviar-la.
Després he tornat a la sala on dinàvem tots plegats en tres taules, ja havien posat la taula i estaven dinant, així que m’he assegut on tenia el meu lloc i he començat a dinar amb els infants. Avui hem menjat arròs amb pastanaga i de segon peix amb verdures. De postres hem tingut un “kiko”, na Donatella ha portat un ou de xocolata que els infants han menjat de postres.
Després he agafat a la fieta que estava dormida dels braços de na Chiara, perquè ella havia d’anar a canviar als altres infants i portar-los a dormir. La fieta amb el canvi s’ha despertat, he intentat que es tornés a dormir, ho ha fet durant uns pocs minuts, però després ja s’ha despert i s’ha posat dreta. Hem estat tots els infants que venen a recollir les famílies. Als pocs minuts quan han marxat un parell d’infants, hem anat a l’entrada de l’asilo, i allà ens hem trobat amb els infants del grup mitjà que estaven amb na Franca. Hem estat jugant amb els infants, parlant amb na Franca i amb les diferents famílies que han vingut a recollir als infants. Quan han vingut a recollir a tots els infants, avui he demanat per quedar-me fins les 15,30h i estar amb els infants a l’estança de dormir i veure com es desperten, els vestim i els venen a recollir. He gaudit molt d’aquesta estona.
Demà serà un dia especial perquè en un principi acab les pràctiques en aquest centre, estic molt trista i duc dies intentant fer-me a la idea. Una mestra del centre ha parlat amb na Donatella, la meva tutora de pràctiques a Pistoia i li ha dit que poden fer perquè me quedi al centre, això ja porten dies dient-ho, jo sincerament me quedaria al centre amb elles perquè estic molt contenta, crec que me queda motl per aprendre dels infants d’aquesta edat, he de valorar el tracte que tenen amb mi, l’acollença i sincerament me fa un poc de vesa canviar de centre, ara que els infants me tenen confiança, les famílies i les mestres. Però per altra banda entenc que serà una experiència per al meu futur, poder viure l’educació al 100% de Pistoia, conèixer tots els serveis. Demà vindrà na Pusy a visitar el centre i és important que vegi on estic realitzant les pràctiques i les mestres li puguin transmetre com està sent aquesta experiència.

Avui penj la imatge de la documentació que ha fet na Armanda sobre el capvespre que vam passar les families junt amb el cuiner del asilo cuinant plegats!

Hola a tothom!!
Després d'unes vacances acompanyada de la família, torn a la meva vida de practicant!
Avui ha estat un dia força interessant, perquè he anat a fer una visita al asilo amb els meus pares. Aquest fet per a mi era molt important, perquè sempre estic parlant a uns dels altres i tenir la oportunitat de que es coneguessin ha estat un luxe.
Hem anat de prest i hem anat visitant totes les aules, saludant a les mestres, parlant amb els infants, la meva mare que és mestra doncs s’interessava per veure els espais, estris, jo li anava explicant la documentació i elements.
Les mestres han estat molt agradoses amb els meus pares, els hem portat pastes típiques menorquines i s’han posat molt contentes perquè els agrada molt el dolç.
Al meu grup actual els he portat unes galetes que ha fet la meva àvia perquè esmorzessin, i els he portat un cançoner que he fet especialment pels infants, amb cançons que he cantat amb els infants, tot plastificat perquè puguin emprar-les els infants.
Després de la visita, hem marxat perquè havia d’acompanyar als meus pares al aeroport a Pisa. Només me queden dos dies amb ells, esper aprofitar-los al màxim!

Vacances!!

Hola a tothom!!!
Aquests dies, no veureu diari perquè esteim de vacances per Setmana Santa. Les escoles a Pistoia tanquen de dijous sant fins a dimecres, poquets dies en comparació als que tenim a Balears.
Res dir-vos que estic aprofitant per fer turisme amb la familia que ha vingut a veurem!!!
Una abraçada a tots i totes i que disfruteu dels vostres!!
Aqui vos deix una imatge per recordar d'aquests dies!!!
Una abraçada!!!