Activitats Setmana Santa

2. Documentau la bona pràctica que heu seleccionat, amb el material que considereu adient i pujau-la al blog. Comprovau el lligam existent entre aquesta bona pràctica i els documents de centre.

Exactament no sé si hi ha cap document del centre en el qual es parli d’aquesta pràctica, però el que si sé es que li donen molt valor als moments quotidians, tenen preferència i els entenen com a moment de rellevància educativa, per això els treballen i els tenen present al dia a dia a les aules.

Falten les imatges que les he seleccionat però fins que no tengui accés a internet no les podré penjar. Vos deman disculpes

Reflexió sobre la Bona Pràctica

1. Fes una entrada al blog, en forma de relat, reflexionant sobre les preguntes que has respost individualment avui al seminari.

Trob molt interessant el fet de destacar les bones pràctiques que es duen a terme als centres on realitzem les nostres pràctiques. Crec que és una manera d’aturar-nos, pensar, reflexionar sobre el que esteim vivint i veient al dia a dia en les escoletes.
El meu cas, ha estat complicat seleccionar-ne una perquè crec que en fan tantes de bones pràctiques que m’agradaria poder-les explicar totes. Però això ja ho faré quan comparteixi la meva experiència amb les meves companyes a Menorca.
He volgut destacar la bona pràctica del cambrer que fa unes setmanes vaig elegir com pràctica d’aula, però ara que he passat per tots els grups del centre, he vist que és una pràctica més a nivell general. La trob molt interessant i me crida molt l’atenció perquè crec que és nova, no es fa massa i pot resultar innovadora per als centres de Menorca.
El primer fet a destacar és l’ús d’estris de la vida quotidiana, reals amb els quals interaccionaran més endavant a casa, als restaurants... També el fet que aquesta acció ajuda als infants a ser autònoms, protagonistes de l’acció, ser capaços, responsables i això reporta un gran benefici i reconeixement a nivell individual.
Aquesta pràctica comporta molts coneixements per als infants, a nivell de vocabulari, destreses, comportament, actituds.
Destacar la diferencia en l’execució d’aquesta activitat segons les mestres, el temps i els infants. Aquestes són variables que influeixen en la manera que es duu a terme a aquesta pràctica. Pens que seria genial que es portés a terme cada dia, destinant tot el temps que sigui necessari, perquè si vertaderament creiem que són moments de gran rellevància educativa els hem d’atorgar el valor que realment tenen. Crec que les paraules clau són constància i continuïtat.
Volia destacar la satisfacció, sentiment d’importància i autonomia que tenen el infants quan realitzen aquesta acció, és impressionant, no està pagat veure els seves cares quan fan els cambrers, els agrada moltíssim. Sobretot me qued amb una fieta d’un any, que no atura de riure mentre fa de cambrera i d’altres que de concentració perquè tot surti be.
El paper de les mestres és essencial, han d’animar als infants que els costa fer aquestes accions, sempre amb reforços positius, si es romp algun estri no se li dóna importància, se li recorda que s’ha de fer amb atenció i cura, però que dels errors aprenem.

MOTXILLA 4: DOSSIER DE FEINA SETMANA SANTA

Selecciona una de les bones pràctiques del teu centre o de la teva aula:

1. Descriu la bona pràctica i posa-li un títol:
El CAMBRER: aquesta pràctica consisteix en que cada dia s’elegeix a l’atzar un nom d’un infant. Aquest serà el responsable durant tota la jornada de fer les tasques d’un vertader cambrer. Portarà a terme les seves funcions i responsabilitats en els moments de menjar la fruita i el dinar.
Les funcions d’aquest seran portar els plats a cada infant de la taula (pla i el fondo), els gots, en acabar de menjar cada plat portar-los al carret, igual que els gots, cistella del pa i altres estris que s’emprin per a dur a terme aquestes accions.

2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?
Aquesta pràctica en un inici la vaig relacionar amb un grup d’infants, el més gran. Però ara que he passat per els quatre grups que té aquesta escola infantil, ho puc fer a nivell més general, ja que tots d’una manera més o manco precisa la duen a terme. Crec que si ho faig a nivell de tots els grups serà més ric i puc compartir més informació sobre aquesta bona pràctica.
• Lactants- nadons(infants des de 8 mesos a un any i any i mig): Es fa a la hora del dinar, després d’acabar el primer plat, una de les mestres demana a un infant, sempre dels que saben caminar que porti els plats al carret. Aquests infants mengen en plats de plàstic i no hi ha cap risc de fer-se mal perquè molts encara no tenen equilibri adquirit. Els infants mengen a les taules que tenen dins la seva pròpia aula, just a l’entrada.
• Mitjans (infants d’un any i mig i dos): aquesta acció es duu a terme en el moment de la fruita, sobre les 9:30h i en acabar de dinar les 12:30h. Es duu a terme dins la seva aula, on tenen dues taules i cadires, és un espai que s’empra per fer altres activitats i jocs. Just en acabar de menjar la fruita, com es serveix en un plat de plàstic per a cada infant, el cambrer del dia que ha estat seleccionat d’una bosseta on hi ha els diferents noms dels infants, porta els plats al carret, fins i tot porten el plat de ceràmica amb les pells de la fruita i després els ganivets.
En el moment del dinar, les mestres som les que posem la taula, però en acabar el primer plat, el cambrer és el que porta un per un, o segons quin infants de dos en dos els plats de ceràmica al carret. Després la mestra porta els plats per al segon i el menjar, en acabar es repeteix l’acció, però a més de portar les plats, porta els gots i coberts.
• Grans (de 2 anys a 3): Aquests realitzen l’acció igual que el grup anterior mitjà. La única diferència és que la mestra porta els plats a al taula, i fa posar-los a cada amic al cambrer, fa posar-li la taula a ell. Aquests també porten les safates quan hem acabat de dinar damunt el carret.
• Mixt (infants d’un any i mig fins a tres anys): el cambrer només realitza aquesta acció durant el dinar. El moment de la fruita ho fan les mestres i les col•laboradores quan venen a retirar els estris. El cambrer abans de posar taula és elegit per les mestres, un infant per taula normalment. La mestra els va intentant rotant, o si algun infant són necessàries imatges seves, doncs l’elegeixen. La mestra es col•loca al costat del armari on hi ha els plats i va donant un plat al cambrer i li diu per a qui és, això es va repetint fins que porta el plat pla i el fons a cada comensal. Després es sol repetir l’acció amb els gots, però aquests son de plàstic. Els coberts ja els porta la mestra igual que el menjar. Després de menjar els plats els sol recollir la mestra. Aquesta acció és duu a terme als dos espais on hi ha taules i cadires, si són pocs aprofiten un espai únic, si són molts i han de dividir-se un grup marxa a la sala més endins de l’aula.

3. En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?
Tot això depèn del grup. Per exemple amb els lactants aquesta bona pràctica la realitzen els infants que ja caminen, no ho fan a l’atzar sinó que són les mestres que decideixen, moltes vegades hi ha infants que s’anticipen i comencen a portar les coses perquè els agrada molt fer-ho, d’altres les mestres aprofiten l’ocasió per demanar a infants que els costa més interaccionar, més tímids a que ho facin.
Amb el grup dels mitjans i grans, es fa mitjançant un sorteig i per tant fins que no ho han fet tots no tornen a repetir els mateixos infants, així que es fa de manera més igualada.
Amb el grup mixt, la mestra nombra al cambrer, no he notat que un infant ho repetís més sovint, moltes vegades empra alguna cantarella per fer l’elecció, d’altres si troba que no té imatges d’algun infant aprofita perquè faci de cambrer i fer fotos.

4. Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?
Fonamentalment l’AUTONOMIA. Aquest és l’objectiu i aprenentatge principal. El fet de que l’infant sigui CAPAÇ de portar els estris que empra ell i els seus amics al carret sol, sense ajuda els fa sentir protagonistes, persones capaces, autònomes i responsables.
També implica altres coneixements, com per exemple posicions d’on col•locar els estris al carret, anar de presa, implica una calma i tranquil•litat, concentració amb la tasca que es duu a terme, motricitat, apart del vocabulari dels estris que s’empren per al moment del menjar.

5. Quines àrees s’estan treballant?
Les àrees que es treballen en aquesta bona pràctica segons el meu punt de vista, són:
• Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal. Aquesta es treballa perquè l’infant realitzant aquesta activitat adquireix l’autonomia, també la construcció personal d’identitat gràcies a les interaccions que duu a terme amb els demés. També destacar el rol del adult que l’anima i li dóna reforços positius quan realitza aquesta acció.
• Àrea de coneixement de l’entorn. Aquesta es treballa gràcies a la interacció amb els elements del medi, relaciona amb les lògic matemàtiques, amb els altres i pertinença a un grup.
• Àrea de llenguatges: comunicació i representació. He afegit aquesta tercera perquè es fa ús del llenguatge oral entre els infants quan es deixen els plats, entre l’adult i l’infant quan sorgeixen dubtes d’on col•locar les coses. Els infants han d’entendre i desxifrar els missatges que els transmeten els adults.

6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?
Des d’aquí me resulta difícil poder identificar fonaments, autors i altres que parlin sobre l’autonomia que des del meu punt de vist és el que més es treballa en aquesta pràctica.
En primer lloc nombrar el constructivisme com a fonament i base d’aquesta pràctica, mitjançant l’experimentació, la pràctica els infants arriben a assolir la seva autonomia. Aquest és el camí i la manera de fer en aquest centre. Els infants són els protagonistes de l’acció, adopten un rol participatiu i actiu, i la mestra només ha de guiar i participar si és necessari.
A destacar la teoria de Vigotsky que es basa principalment en l’aprenentatge sociocultural de cada persona i per tant, en el medi en el qual es desenvolupa. Això també és important perquè aquest aprenentatge el fan conjuntament els infants, uns per imitació, sempre estan acompanyats per mestres o iguals.
Francesco Tonucci para d’educar per a ser persones autònomes. Diu que és més fàcil mostrar als infants com moure’s per la vida real, ensenyar-los a prendre decisions pròpies, a equivocar-se. Això succeeix amb aquesta bona pràctica.
Crec que podria parlar de molts autors més, però dels quals aquí no tenc fonamentació teòrica per desenvolupar o argumentar el perquè de la seva elecció, de totes formes pens que sí els puc nombrar:
Elinor Goldschmied a l’hora de deixar actuar als infants de manera autònoma, sense la participació dels adults.
Loris Malaguzzi pel fet de donar valor a les accions quotidianes, aquestes estan plenes d’aprenentatges i s’han d’entendre com a moments educatius de màxima importància. El moment de fer de “cambrer” és una acció que realitzem a la vida real durant tots els àpats per tant és necessària donar-li el valor que li correspon. D’aquest moment també en parla Isabel Cabanellas.

7. La pràctica et suggereix algun interrogant, dilema o dubte?
L’única cosa que no acab d’entendre és que amb algun grup, segons com anem de temps es fa el cambrer o no. Es a dir, hi ha grups que ho fan cada dia com a norma general, d’altres depèn del temps, si és tard, ja ho fan les mestres. Això no ho acab de compartir perquè m’agradaria que hi hagués una continuïtat, ser constants. Si realment es creu en aquests moments, doncs sempre s’ha de destinar el temps que sigui necessari perquè siguin moments de qualitat. També pens que es podria fer sempre al moment de la fruita i del dinar, no només el darrer.
Encara que crec que un cop sigui mestra, hi ha dies que et surten imprevists, les coses no van com et pensaves i has de tallar d’alguna banda i per tant també entenc que hi hagi situacions en les quals es corri més, encara que no hauria de ser així.

8. N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
Directament no he demanat a les mestres si estan satisfetes amb aquesta bona pràctica. Si que puc dir que es posen molt contentes a la hora de realitzar-la, sobretot quan els infants ho fan de manera tranquil•la i be. Sempre animen molt als infants, els ofereixen tants de reforços positius i normalment acaba una besada i abraçada entre l’infant i la mestra.
Com ho fan a nivell de tot el centre pens que és una cosa de la qual es senten molt satisfetes, sinó no la realitzarien, que cada grup de mestres la realitza d’una manera diferent.

9. Quin valor té en el centre?
A nivell de centre aquesta bona pràctica té un gran valor, perquè la duen a terme tots els grups independentment de les mestres, ni edat dels infants. El que m’han transmès durant aquests dos mesos és la importància als moments quotidians, els fets del dia a dia, com les rutines i en aquest cas el posar i llevar taula, el paper del cambrer, troben que té molta rellevància, ofereix la oportunitat als infants ser autònoms, tenir responsabilitats i càrrecs i que ajuda a créixer.

10. Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?
És complicat identificar pràctiques que no es realitzin en aquest centre, que van molt avançats i realitzen moltes més activitats de les que estic acostumada a veure a Menorca.
Puc destacar el fet de no sortir a passejar pel poble, anar d’excursió... moltes vegades he parlat del tema i les mestres tenen molta por a sortir amb els infants, si algun cop ho fan han de venir les famílies. Crec que és una activitat que pot enriquir molt als infants, obrir-se més a la comunitat...
El moment del bon dia no repassem amb els infants qui ha vingut i qui no. Només es canta la cançó als infants que hi són presents. Pens que estaria be tenir una espècie de cartell on es posin els infants que han vingut i els que no, així és una manera de crear un grup, cohesió, tenir en compte tots els infants que formen part del grup, una identitat.

11. La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?
No crec que hi hagi cap alumne invisible. Sempre en hi ha alumnes que es fan veure més, ja sigui per caràcter, manera de ser i fer. D’altres són més tímids, callats, que les costa més participar, i fer-se notar. Però pens que intenten parlar i fer participar sempre a tots els infants.
Crec que el fet de ser tres mestres i poder treballar en petit grup, fa que sigui més fàcil que no hi hagi alumnes invisibles. Tot i això, les mestres sempre intenten fer parlar i actuar als infants que els costa més a fi que els sigui més fàcil participar, i es vagin amollant.
Jo personalment, pens que hi ha persones de tots els colors, i és normal que infants passin més desapercebuts perquè els costa més parlar, actuar, són tímids, poden estar cohibits per qualsevol motiu...però les mestres crec que som les encarregades d’observar, conèixer als infants, veure com són cada un, quan els coneixem hem de fer tot el que estigui en les nostres mans perquè no passin desapercebuts, donar-li oportunitats i mil moments que hi ha en el dia a dia a l’escola perquè es tornin “visibles”. Sempre respectant-los-hi perquè no els hi hem de fer passar malament tampoc.

12. Confeccion un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.

Fonamentació teòrica → Per què i sentit → Disposició del docent (ganes, creences) →
Recursos necessaris (temps, materials, espai...) → Avaluació → Reflexió.

Dimecres, 4 d'Abril 2.012

Avui ha estat el darrer dia de classe abans de les vacances de Setmana Santa. Aquí només són 5 dies, des de demà dijous fins el proper dimecres 11 que ja anem al centre. En general destacar que els infants avui estaven molt nerviosos, tenien actituds que normalment no tenen, cridaven molt... crec que ha succeït pel temps ja que fa dos dies que està plovent i això implica que no es surti al jardí i també crec que les tardes les passaran a casa. El temps ens afecta a les persones adultes quan i més als infants.
Quan he arribat he anat a veure na Armanda que és l’encarregada de la documentació i la que porta la iniciativa amb segons quines coses del centre. Com vos he explicat aquí no hi ha cap mestra amb més responsabilitats ni càrrecs, però aquesta “viu per l’asilo”. Li he portat un mantell que me van donar l’altre dia a la visita de l’escola materna Il Castello perquè trob que és una bona idea que es pot fer amb uns dibuixos que van fer els germans dels infants sobre els grills. Li ha agradat molt i ho he mostrat a més mestres, crec que es durà a terme.
En arribar a la meva aula hi havia diferents infants amb na Chiara i na Francesca berenant, he saludat als infants. M’agrada fer-ho individualment, dient el seu nom perquè és una manera de que es sentin reconeguts amb identitat pròpia. I la meva sorpresa ha estat que ja hi havia na Aurora, que just m’ha vist ha volgut venir amb jo, als meus braços. Ha estat tot el matí. Avui estava ella també una mica nerviosa i cansada perquè a les nits no dorm, amb jo no s’ha dormit en tot el matí i quasi be sempre ha estat als meus braços.
En acabar l’esmorzar ja hi havia uns dotze infants i les mestres sempre tendeixen a fer subgrups per anar a jugar a diferents ambients i parts de l’aula. Na Francesca que és la que marxava del espai ha començat a dir noms d’infants, però els infants si els ve de gust anar diuen: “Io, Io” i normalment els deixen anar amb elles perquè els ve més de gust, d’altres s’han de quedar en un altre espai. Jo me quedat amb aquesta fieta i el grup de na Chiara, hem estat asseguts a la taula, mentre la col•laboradora feia net la taula després d’esmorzar i un infant ha tret unes fotos que havia portat, perquè el cap de setmana passat ha anat a Florència en tren a veure una exposició de dinosaures. Sempre respecten que els infants si porten alguna cosa de casa puguin explicar que és, parlar-ne una mica, mostrar-ho als amics, sigui un llibre, fotos, joguines... Després poc a poc han anat arribant més infants, els pares ens felicitaven per la setmana santa, alguna fieta portava una camiseta que li agradava molt i la miràvem i parlàvem d’ella i ja s’ha fet l’hora d’anar a menjar la fruita.
Quan hem estat tots asseguts han vingut els infants que estaven a l’estança de la cuina i biblioteca amb na Francesca. Jo he marxat un moment a veure na Fulbia i l’infant que ahir es va fer mal all cap, m’ha dit que tot estava be, que els pares havien reaccionat be i ja m’he quedat més tranquil•la.
He tornat a la classe i encara no havien començat a menjar la fruita, sempre he portat sa fieta als meus braços. Ens hem assegut a la taula per menjar-la, ella no menja sòlids així que hem mirat mentre ho feien els altres, algun moment es posava dreta, però avui, als pocs segons volia tornar en braços. En aquesta estona també ha arribat na Ilaria.
El fet de tenir tres horaris diferents d’entrades i sortides, crec que ajuda molt a les mestres per conciliar la seva vida personal i la laboral. Perquè es posen d’acord entre elles, i si una té alguna cosa doncs es canvien en torn segons les seves necessitats.
En acabar de menjar hem fet el bon dia, cantant la cançó a cada infant, quan es canta tenen un objecte en les mans que els distingeixi, avui ha estat un peluix d’una granota. Avui no hem cantant més cançons, crec que ha estat perquè teníem homes posant unes cortines dins l’aula, els infants estaven nerviosos... així que les mestres han decidit fer tres subgrups. Uns han anat a l’estança de la biblioteca i cuina amb na Chiara, uns quants han pintant amb pintura plàstica en un paper molt gran amb na Ilaria, i jo m’he quedat amb quatre infants i la petita als braços i hem anat al passadís, perquè me sembla que hi ha més recursos perquè interaccionin els infants. Apart hi havia na Franca amb cinc infants del grup mitja i així estan en contacte amb infants d’altres edats.
Pens que la interacció entre infants de diferents edats enriqueix molt a tothom, a tots els subjectes participants. Sembla mentida com canvien les actituds. Els més valents, per dir-ho d’alguna manera del grup mitjà quan estan amb els grans no s’atreveixen agafar de les mans cap objecte dels grans quan amb el seu grup ho fan sense pensar-ho, i els més grans es tornen més dolços encara si poden per no fer mal i ajudar als més menuts. Una escena molt polida!
A les 11,30h ja hem anat a preparar-nos per al dinar, els infants s’han assegut, els he posat els pitets i mantells a la taula. La meva fieta la ha agafat na Chiara que és la que li dóna el dinar sempre i s’ha posat molt nerviosa al canviar de braços, apart de tenir molta son i gana, tot a la vegada ha fet que tirés el puré i es donés una situació com aquí diuen de “confusió”. Així que donat que na Chiara havia de fer-se càrrec de la fieta, intentar calmar-la, donar-li el dinar... Jo he posat la taula als infants, perquè m’ha dit que millor avui no fer el cambrer, encara que les altres dues taules d’infants ho han fet, i he servit el dinar als infants. El dinar s’ha fet de manera normal, però els infants estaven nerviosos i se notava, perquè queien al terra moltes més forquilles, gots...
Avui en acabar de menjar els dos plats hem tingut una sorpresa, na Francesca ha portat un ou de Pasqua. Era impressionant veure les cares d’emoció, sorpresa, curiositat dels infants... tots esperant a veure l’ou i la sorpresa que portava dintre. Aquí per Setmana Santa és molt típic menjar ous de xocolata i també una Colomba pasqual. Els infants ham menjat dos trossets de xocolata i els han fet feliços amb aquest detall.
En acabar, he agafat a la fieta i així na Chiara ha pogut anar amb na Ilaria a canviar i fer net als infants que van a dormir. Jo m’he quedat amb na Francesca i la resta d’infants. Hem estat jugant per la sala, després hem marxat al passadís amb infants del grup mitjà. Poc a poc han vingut recollint als infants, i m’he quedat amb un del grup mitjà que venen a recollir més tard, després m’ha cridat na Stephanià si podia quedar-me amb un dels lactants perquè estava dins la càmera de dormir i cridava molt. Així que m’he quedat amb dos infants jugant pel passadís i entrada. En aquesta estona m’ha cridat na Armanda per anar a veure una documentació que està preparant per canviar, sobre la tarda que vam passar famílies i cuiner al centre. M’ha agradat molt que tingués el detall de demanar-me la meva opinió i explicar-me com ho feia.
Després ja he marxat a casa, res, volia dir que avui era el darrer dia abans de les vacances i en tornar dimecres que ve només me queden tres dies en aquest centre. No estic gens contenta d’haver de canviar de centre, estic molt unida, he establert vincles amb els infants, les mestres, col•laboradores i les mateixes parets dels centre. Serà tot un repte personal superar aquest moment d’acomiadament el proper divendres.

Dimarts, 3 d'Abril 2.012

Avui ha estat una jornada totalment diferent al que estic acostumada a fer. Avui esperàvem la visita de dues delegacions espanyoles. Es tracta de diferents grups de mestres que venen a visitar els centres educatius de Pistoia. Aquestes trobades les organitza l’Ajuntament. Aquest ha estat el fil conductor de la jornada.
En arribar he anat amb el grup, pensant que estaria amb els infants fins que arribessin les delegacions, però no ha estat així, perquè des de la primera hora, he anat amb na Armanda que és la que endreça i supervisa tot. Durant les primeres hores del matí, he estat aferrant coses, netejant joguines, col•locant coses... totes les mestres que podien ajudaven a endreçar el centre. Tenen una imatge i visió de la cura i estètica excepcional, volen que tot estigui perfecte per quan arriben visites externes, encara que en el dia a dia també es cuida molt.
Durant uns minuts he hagut d’anar a substituir a una mestra que havia d’anar a fer una feina amb na Armanda. Aquest s’ha convertit en el pitjor moment que he viscut des de que realitzo les pràctiques. Els infants no me coneixen i de sobte han tingut una mestra nova. En aquest moment hem fet el “papagiro” que és un ritual que es fa quan un infant porta alguna cosa a l’escola de menjar per compartir amb els seus amics. Una fieta ha portat un ou de xocolata de Pasqua. El ritual aquest consisteix en que se li canta una cançó i se li encén una bengala a l’infant. Després en acabar de menjar els infants s’han posat a jugar a unes construccions. Hi hagut molts de conflictes, m’ha semblat que els infants estaven molt nerviosos, s’aprofitaven de la meva presència i me provaven per ser nova. He intentat mantenir la calma, però no podia deixar que es fessin mal, no fessin tant de renou ni confusió. He hagut d’anar a canviar el bolquer a una fieta i just en aquest moment un infant a pegat a un altra amb una construcció al cap i li ha fet sang. Aquest moment ha estat horrible perquè no he estat jo que he vist la sang, fins que no ha tornat la mestra no ho ha vist. M’he sentit molt malament, per no haver fet la meva feina com toca, pens que és una cosa que pot passar però no esperava pas que just en aquell moment que canviava el bolquer i no podia o no sé com atendre a tothom a la vegada. Ha estat la meva primera mala experiència de les pràctiques.
Després he tornat amb el meu grup, he tingut a la meva fieta als braços que avui estava una mica nerviosa i just després ja ha arribat la delegació i he anat amb na Ilaria a rebre-les.
El primer grup són mestres del nord de Madrid, els hem rebut, na Ilaria els ha fet una explicació més general sobre el funcionament i l’escola. Aquest grup portava traductora però ha arribat més tard així que he traduït tot el que he pogut. Hem fet un recorregut per tot el centre, en aquest moment els infants estaven dinant i han pogut veure com es duu a terme aquest moment.
No entenc massa be perquè avui les mestres han servit el menjar als infants amb plats de plàstic, si pens que el que te més valor es que es vegi com ho fan realment, amb plats reals, de ceràmica. Potser per por que es trenqui un o per prejudicis, però pens que és un punt a favor molt gran d’emprar estris reals amb els infants.
Després de fer el recorregut hem anat a dinar a la sala de les mestres, ha estat molt divertit trobar-me amb gent espanyola, mestres que somien amb una escola diferent i sobretot que han vist que és possible, han al•lucinat en veure els espais, maneres de fer i viure, han fet moltes preguntes i crec que han quedat molt contentes de la visita, al manco així ens ho han transmès. En acabar han signat un llibre de visites i ens hem fet una foto.
Quan marxaven ha arribat la segona delegació, aquestes eren mestres de Girona, amb aquestes hem fet el mateix, però la mestra encarregada ha estat na Armanda, aquest grup no ha portat traductora així que ho he fet jo. Aquesta experiència m’ha servit per adonar-me que he avançat molt amb la llengua, que sé parlar molt millor, amb més fluïdesa... Més o manco hem fet el mateix recorregut pel centre, però amb elles no hem menjat, ha estat una visita més ràpida. Sobre les cinc de la tarda han marxat.
Després he estat parlant amb na Armanda i m’ha donat les gràcies per estar present durant les visites i fer les traduccions. M’ha dit una cosa que m’ha agradat molt i ha estat: semblava que eres a casa teva, una mestra més, parlaves sempre com “nosaltres”. I certament així és i així me sent, una mestra més del Asilo Nido Il Grillo.
Després del dia aquest tan agitat vull reflexionar , fins a quin punt són bones i afavoreixen aquestes visites pels infants? Pens que són una mica intrusives per a ells, perquè de manera sobtada s’envaeix el seu espai, cares noves que parlen amb una altra llengua els hi diuen coses, els hi fan fotos... Pens que per a l’escola és polit poder compartir tot el que fan, ser un model i referent, apart d’aportar-los-hi beneficis. Per a nosaltres, com a mestres de fora que desconeixem aquest món, és molt polit i s’agraeix molt que ens deixin veure i participar del dia a dia, però pens que s’ha de fer d’una manera molt respectuosa i sempre pensant amb els infants.

Dilluns, 2 d'Abril 2.012

Avui he tornat al centre després d’estar diferents dies sense anar per el conveni de Montecatini. He portat dues truites de patata que he fet aquest matí a la cuina perquè les tallessin i posessin als carrets del dinar, així les meves companyes van provant menjar espanyol i menorquí.
He tornat amb el primer grup amb el qual vaig passar els primers quinze dies en arribar a Pistoia. Estic molt contenta de tornar amb aquest grup, perquè me sentit molt a gust i integrada sempre. Però he tingut la necessitat d’entrar dins les altres aules a saludar a les companyes. Sobretot amb na Franca i na Daniela. Aquesta darrera sempre me fa unes abraçades i besades que me transmeten molt.
El dia ha succeït sense cap fet destacable a nivell d’execució de les rutines i accions quotidianes. En arribar els infants estaven esmorzant, llet o te amb galetes. Durant aquest moment els infants han explicat el que han fet aquest cap de setmana, na Ilaria i na Francesca s’han comunitat el que els familiars havien dit, si algun havia telefonat per dir que el seu infant no es trobava be, també m’han demanat que m’havia semblat el conveni de Montecatini ... tot això dins un ambient càlid i tranquil. Poc a poc han anat arribant més infants i s’han anat esvalotant més. M’agrada molt la manera que té na Ilaria de calmar als infants, és molt dolça, però a la vegada clara i tranquil•la quan diu les coses normalment no les ha de repetir i als infants sempre els explica el perquè de no fer o dir aquella cosa. Entenc que això succeeix per la seva manera de ser, que és calmada i pausada i l’experiència que porta.
Poc després han portat a les dues fietes dels tres bessons, i no vos puc explicar la cara que ha posat la fieta quan m’ha vist dina l’aula, i tampoc la que he posat jo! Tot d’una han anat les mestres a recollir a les dues fietes perquè l’infant vindrà més tard perquè era a teràpia. Jo no m’he alçat perquè pens que són les mestres les que primer han d’anar, encara que me mori de ganes, perquè d’aquí dues setmanes desapareixeré i no es pot crear aquest vincle de dependència entre nosaltres, ho tenc assumit, encara que això no vol dir que no gaudeixi els dies que me queden amb ella. La fieta tot d’una ha vingut corrents als meus braços i ens hem abraçat. Ha estat un poc amb jo, mentre hem continuat l’esmorzar amb la resta d’infants. De sobte na Aurora ha començat a posar-se dreta, a voler una galeta, tocar el tassó i culleres dels amics... Poc a poc ha començat a moure’s per l’espai, les mestres ens hem posat molt contentes. M’han explicat que abans que es poses malalta i retrocedís en el seu comportament era així. Ha estat una alegria per a tothom!
Aquesta acció però suposava que l’havíem de deixar fer una mica, tirava puzles pel terra, anava d’una banda a l’altra, ho llepava tot, però una cosa compensa l’altra i aquesta fieta necessita a tornar a ser ella, interaccionar, ser més autònoma encara que se l’hagi de permetre alguna actitud que no es deixaria normalment. Tot el dia he estat amb ella, perquè s’ha de vigilar, però quan marxava a fer alguna cosa, de repent veia que no hi era i venia corrents perquè l’agafés en braços, com si tingués por de que marxés, o començava a plorar. Per tant he estat tot el dia bastant pendent d’ella.
Després d’esmorzar s’han fet dos grups, un ha anat a l’estança de la biblioteca i cuineta amb na Francesca i els altres ens hem quedat al racó de les construccions amb na Ilaria. Poc després ha estat el moment de la fruita, i ens hem assegut i començat a pelar i menjar les taronges. En aquest moment ha arribat na Chiara.
Les mestres aquí tenen horaris diferents, algunes arriben a les 7,30h i marxen a les 13,30h, d’altres arriben a les 8h i marxen a les 14h i després la tercera arriba a les 9,30h i marxa a les 15,30h. M’agrada aquesta manera d’organitzar-se, perquè és més flexible, al ser parella o trio educatiu es poden combinar segons les seves necessitats. També m’agrada que quan les mestres s’agafen vacances o estan malaltes, es van coordinant per substituir-se entre les mestres del centre mateix, si és una cosa més llarga s’envia una substituta com passa a Espanya, però el fet de parlar-ne entre elles, anotar-ho a un calendari, perquè aquí les mestres tenen més dies de vacances personals, doncs m’agrada i per a mi és nou. És una manera de que parlin i s’entenguin, es posin d’acord, perquè normalment no poden fallar més d’una mestra.
Al centre no hi ha cap mestra per damunt de les altres, aquí totes tenen les mateixes responsabilitats. Totes les mestres tenen la coordinadora de l’ajuntament que és na Dontella pels centres de 0 a 3 anys i na Tonina de 3 a 6 anys.
Després de menjar la fruita, hem anat a jugar al jardí. En aquest espai a la fieta li costa més interaccionar sola, al inici ha estat més al meu costat, però poc a poc ha anat a una gran finestra, crec que li ha agradat perquè es veia reflectida, i ha passat gran temps allà, nosaltres la hem deixat fer. En aquest moment han portat al seu germà i na Chiara m’ha demanat que anés a recollir-lo. La fieta ha vist que marxava i ha començat a plorar i pegar-se. Després he tornat i hem estat plegades, també amb la seva germana i altres fietes que volien jugar o explicar-me coses.
Avui m’he adonat de la gran diferencia d’estar amb el grup mitjà o lactants i aquest. Els infants en aquesta edat ja t’expliquen moltes coses, pots tenir una conversa i dona gusta la veritat.
Quan han estat les 11,30h hem entrat a rentar les mans i a seure per a dinar. He començat a rentar les mans al lavabo però poc després m’han dit millor que els torqués amb una tovallola. M’he adonat que amb cada edat es prioritzen més unes coses i no altres, també depèn de la mestra. Amb els lactants es dedicava molt de temps a rentar les mans, potser perquè al moment del dinar no són tan autònoms. En canvia amb els grans, quasi be no es triga massa en rentar les mans, tot i que les infants ho saben fer be, però si que dediquen molt de temps a la hora de menjar, per fer-ho de manera tranquil•la, autònoma...
Avui hem dinat pasta amb oli, i ous amb tomàtic i pèsols. Als infants els costa molt menjar aquest segon plat sempre, no sé si és perquè el troben molt fort de gust, perquè és fred, o simplement perquè no els agrada.
En acabar de dinar els infants han anat als lavabos amb na Chiara i na Ilaria, com és de costum per netejar-los, canviar-los i preparar-los per anar a dormir o perquè les famílies els venguin a recollir. Jo m’he quedat amb sa fieta i li he canviat el bolquer.
Després he estat a l’estança amb els infants, hem jugat una estona, na Dontella ha llegit un parell de contes i després han vingut els pares del tres bessons a recollir-los. M’he quedat amb l’alegria dels pares, quan li hem dit que sa fieta havia estat tan be avui, contenta i autònoma. Com ja vos he comentat en altres ocasions, quin valor, coratge i força té aquest matrimoni.
Hem sortit al passadís del centre a jugar amb altres infants que quedaven del grup de lactants i mitjans, hem estat tots plegats amb na Franca. Quan els han vingut a recollir tots he marxat a casa.
Demà serà un dia diferent, venen dues delegacions espanyoles a visitar el centre i estaré amb ells per si fa falta explicar o traduir alguna cosa. Serà una nova experiència.

18è CONVENI NACIONAL DEL SERVICI EDUCATIU PER A LA INFÀNCIA: DALLA PARTE DEL FUTURO.

1r dia: Dijous 29 de març de 2.012
Avui ha començat el Congrés de Montecatini. D’aquest vam sentir parlar-ne abans d’arribar a Pistoia per part de na Pusy, un cop instal•lades na Dontella també ens va dir que seria molt interessant que hi participéssim, vam fer la inscripció i aquí estem.
La sensació que he tingut és de ser una mestra més, crec que érem unes 1000 persones, quasi be tot dones, poca presencia masculina a la que esteim acostumada al món de l’educació infantil. En arribar al palau de congressos hem fet el registrament i ens han donat una bossa de tela amb diferent material. Després de dinar hem tornat al lloc per iniciar el conveni. En primer lloc hem fet una volta per diferents expositors d’empreses que venen material escolar, mobiliari, bolquers biològics de tela... ha estat molt interessant veure tot el material que hi ha, catàlegs... per entrar una mica dins el món i conèixer més coses.
Un cop dins la sala ens hem assegut al costat de les mestres que venien del meu asilo i ha començat el congrés.
S’ha inaugurat amb una actuació musical d’un cantautor italià que ha cantat una cançó que parlava dels infants. No he entès massa be el que deia però transmetia molt, apart que sota seien un grupet d’infants. Després un home ha fet la lectura d’una poesia de Rodari i també ha recitat diferents històries recorrent tota Itàlia. Just en acabar, s’ha realitzat una altra actuació musical, aquesta cançó també parlava d’infants, escola i era molt emotiva. Mai havia sentit cançons amb aquesta lletra.
En primer lloc Ennio Rucco, com a assessor del servici educatiu, polític i social de l’ajuntament de Montecatini Terme, ha fet l’obertura i presentació general del conveni. Aquest ha explicat qui ha col•laborat perquè es pugui dur a terme aquest conveni, els objectius, ha fet una introducció, fet referència a la crisi econòmica i social que vivim actualment i ha expressat la seva opinió de reivindicar el servei de 0 a 3 anys. Ha parlat de la importància de pensar en els infants, amb els educadors i la seva formació.
Ha continuació ha parlat Giuseppe Bellandi que és el batle de Montecatini Terme. Aquest va dir que en el moment que vivim hem de tenir molt de coratge i no por, seguir caminant cap endavant encara que caiguem. Els infants són les coses més importants vives. Va acabar la seva intervenció amb la frase: “ La infància és el color del món”. Una frase que me va semblar preciosa.
A continuació va intervenir el representat de la Regió de la Toscana i una Assessor provincial. D’aquest darrer destacar que: a Pistoia porten 40 anys de treball a favor de l’Educació Infantil. Ens parla que el servei als infants és la carta de presentació i identitat d’un territori. El servei del Asilo Nido es una millora per el paper de la dona en la inserció laboral, també ofereix ocupació i no s’ha d’entendre només com un servei assistencial de cura. També parla de percentatges d’escolaritzacions...
Vol destacar dues accions importants. El fet que l’educació estigui regular i unificar el servei de la infància. És el punt de partida, la base concreta de tota la província. La segona acció és el curs per a tots els treballadors del servei públic i privat. Per poder créixer s’ha de donar oportunitat de deixar participar a les famílies.
També va fer un incís, una queixa, ja que l’estat no dóna doblers per a l’educació infantil i hauria de subvencionar tota l’etapa de 0 a 6. L’etapa 0 a 3 ha estat més marginada i discriminada, com un servei individual el qual ha de fer front únicament les famílies. El servei per a la infància no és un servei social, no un servei perquè les mares puguin treballar, sinó perquè és un dret dels infants. Aquest home fa ús d’una metàfora del servei amb Arca de Noé.
A continuació es dona pas a na Grazia Sestini que és la supervisora de la infància i adolescència de la Regió de la Toscana. En primer lloc aquesta explica que la seva figura és molt nova, existeix des del gener, i ha estat una incorporació que s’ha fet imitant el model del nord d’Europa. Aquesta parla de que els drets als menors es respecten, també dels serveis per als menors. Sobre el moment de crisi actual ens diu que hem de vigilar qualsevol cosa, a tothom perquè la crisi afecta a totes les persones. L’oferta educativa ha de ser igual, no és només un servei assistencial, social, està molt relacionat amb la inserció laboral de la dona, però no s’ha de considerar com un instrument de conciliació vida laboral i familiar.
És un instrument educatiu, perquè infant porta formació la quan va a l’escola, aquesta informació li ofereix la família. No només hem d’educar als infants, sinó a les famílies . Perquè existeix una fragilitat educativa avui. Avui en dia moltes famílies són sobre protectores o tenen grans dificultats per educar als seus fills.
Ens diu que està d’acord amb la diversitat i tipologia de serveis. Tantes tipologies han de tenir una oferta, Standard, adaptada a totes les famílies.
La feina amb els infants, és un tema molt delicat, en el qual la nostra humanitat té molt a veure. Treballar en una escoleta, vol dir treballar amb una ciutat.
A continuació es dóna pas a Lorenzo Campioni, que és el president del grup nacional d’escoletes i escoles. Aquest home durant tot el conveni ha estat nombrat en moltes ocasions, crec que és una figura molt important, que ha treballat molt en projectes de molts centres a nivell nacional.
Ens mostra la seva preocupació pel moment que vivim actualment de crisi, ens diu que és complicat .
Ens parla a nivell europeu la importància que hi ha d’estudiar i oferir un servei de qualitat als infants. Servei de qualitat independentment, de qui el gestioni i la seva naturalesa. S’ha de donar el pas de servei assistencial a servei educatiu. Hem de treballar junts per un mateix objectiu, fer recerca per a la cultura dels infants.
A continuació és fa el reconeixement a dues dones, que han fet molta feina durant la seva vida per la infància. Una d’elles a l’any 1.969 va obrir dues escoletes públiques de l’ajuntament. L’altre al 1.972 va obrir una escola de 3 a 6.
A continuació baixen de la taula totes les persones que han intervingut per donar pas a una nova taula. Aquesta la coordina Enzo Catarsi que és el nostre tutor a la universitat de Florència. En aquest moment comencen les intervencions més específiques del Congrés, fins ara eren més salutacions i presentacions. Com diuen aquí ara es fa:” inizio lavori”
Aquest comença parlant de Antonio Grangi un gran pedagògeg junt a Maria Montessori. Diu que el servei educatiu per a la infància italià és el millor que hi ha, ja sigui per la seva organització en general, organització dels espais, estètica, es fan ambients amb bon gust, hi ha tant d’art a les parets dels centres.
Parla també de la professionalitat de les mestres, que tenen molt de coratge i força. Ens diu que el mestre ajuda a l’infant a créixer. La mestra no pot mirar només a l’infant, també ha de treballar amb les famílies(educació familiar).
Aspectes que vol destacar: la continuïtat educativa i coordinament pedagògic. Hem de treballar en aquesta direcció, és el camí per a millorar el servei pels infants.
Llegeix un diàleg sobre la felicitat: “Una mare li diu a l’infant que la clau de la vida és la felicitat. Aquest infant després va l’escola i li demanen que vol ser de major i ell respon: vull ser feliç. Li responen a aquest infant, que no ha entès be la pregunta, i l’infant els diu que són ells que no han entès be la vida. (John Lennon). Així acaba la seva intervenció, preciós.
A continuació dóna pas a Valerio Belotti que és director del departament de Ciència de l’educació i procés formatiu i cultural de la universitat de Florència. Aquest realitza la presentació amb un power point que es fa més dinàmic.
En primer lloc parla de la crisi actual. Aquest introdueix una paraula que sentiré molt durant tot el conveni “welfare” (benestar). Ens parla de la finalitat d’aquest welfare, que pot ser de breu o llarg període, els riscs que comporta. Ens mostra un gràfic amb la despesa social per a les famílies amb infants i es veu que Itàlia no gasta massa.
Ens diu diferents maneres de veure, mirar als infants: com un fill, com un ciutadà, com un problema, com una despesa, com una inversió. Ens parla de Hedeman i altres economistes que diuen hi ha una forta relació entre l’infant, el creixement del país i els recursos per al benestar. També parla de la promoció a la prevenció dels infants, que contribueix a fer créixer el país. Mostra un gràfic sobre les famílies pobres a Itàlia.
Ens fa una proposta, una visió crítica: Hem d’afrontar el moment de crisi amb coratge, el concepte de benestar està evolucionant i canviant. S’ha d’obrir a nivell d’espai polític, social, professional.
És molt important i imprescindible cuidar als infants i a les seves famílies per la cohesió i futur del país.
A continuació ha intervingut na Luigina Mortari que és docent de pedagogia general de la facultat de ciències de la formació de la Universitat de Verona. Aquesta dona ja la vam sentir en una conferencia titulada: ecològicament pensant. Ha estat la intervenció que més m’ha agradat de dia.
Ella ha tractat el tema de la cura. Diu que és molt important en tota l’etapa de l’educació infantil. Parla de la cura en el àmbit educatiu, social i sanitari.
Per contextualitzar conta una experiència de cura amb una malalta de càncer. D’aquesta el que recalca és els petits gestos com el tocar, acariciar, tocar el cabell... sense aquests no pot florir la vida. Aquesta experiència m’emociona molt per la situació personal que he viscut, però ha estat emocionant.
Aquests petits gestos els feim cada dia amb els infants a les escoles. Hem de tenir clar que nosaltres ens construïm gràcies a les relacions amb els altres, ja siguin situacions de cura o incúria.
L’ànima infantil és una ànima tendre en la qual es queda gravat tot el que succeeix des del primer dia de vida i per tant hem de donar el millor de nosaltres, sobretot en els petits gestos de cura. “Tens capacitat de cura si tens capacitat de respecte” això ho diuen diversos filòsofs americans als que fa referència.
Després d’aquesta emotiva intervenció parla na Ligia Maria Leao de Aquino, una docent de la universitat de Rio de Janeiro, Brasil, que també treballa amb el ministeri d’educació i és coordinadora del grup nacional de 0 a 6. Aquesta intervenció es fa amb una persona que tradueix. Aquest fet fa que la gent es despisti, i no estiguin atents a l’exposició. Aquesta exposició es fa mitjançant una presentació power point en italià.
Parla de la política educativa nacional i la seva qualitat. Ens mostra unes dades generals de població i infants de Brasil per contextualitzar. Parla sobre la política nacional sobre la infància, la descriu com una conquesta del moviment social, perquè estan sortint d’una dictadura i no és fàcil.
Després ens parla específicament de tres lleis que parlen del drets dels infants com són 1.988 constitució federal, 1.990 Estatut de l’infant i adolescents, i la del 1.996 la llei nacional per a l’educació.
Just a continuació parla dels principis que tenen: el joc, atenció individual, protecció, afecte, amistat, ambient acollidor, estimulant i segur, contacte amb la natura, curiositat, imaginació, expressivitat....
Els objectius d’aquestes accions són que l’infant sigui un subjecte amb drets, la formació dels educadors de l’educació infantil, la dimensió pedagògica de la pràctica vers els infants, participació de la societat en la formulació de la política per l’educació infantil.
També explica totes les accions que s’han fet i que s’estan portant a terme per a la lluita a favor de la infància i el dret a l’educació al Brasil.
A continuació han donat pas a Anna Lia Galardini que és una de les persones que ha lluitat més a Pistoia per l’educació. Al congrés la presenten com a membre del grup nacional d’infància. Jo a la universitat he llegit diferents articles seus, i me fa molta gracia poder veure i conèixer aquestes persones.
Aquesta inicia el seu discurs a partir del títol del conveni. Li dóna el significat de que hem de mirar cap en davant però dialogant i interrogant el present. Diu que l’educació infantil mai ha tingut el camí fàcil i ara està pitjor amb al crisi però que sempre ha estat difícil, entenc que ho diu pel fet que no hem de dramatitzar, perquè mai ha estat fàcil.
Parla de diferents aspectes sobre el conveni que és una ocasió per testimoniar, donar visibilitat a la qualitat, aquest any han vingut més assessors que altres anys, no han escollit un tema en general sinó diferents aspectes que defineixen a l’infant en el país. Recorda que hem de situar a la família en primer lloc, per poder donar qualitat al servei.
Per acabar ens diu i nombra dues paraules a les quals hem de donar gran valor: ètica i democràcia.
Final de la sessió d’avui.

2n dia: Divendres 30 de març de 2.012
Per a la continuació del conveni aquest, avui hi havia 9 comissions diferents, a fi de tractar diferents temes i distribuir a la gent, ja que eren moltes participants a més de famílies que també venien. Els títols de les diferents comissions eren: les famílies i el servei, les competències dels infants, la cura en l’educació, autonomia de l’infant, la formació en el servei, la qualitat com a resposta, relacions entre adults, continuïtat i discontinuïtat en l’educació, el servei per la infància en temps de canvi i crisi.
A nosaltres na Donatella, que és la nostra responsable, ens va dir que anéssim a la comissió nombre 7 que es feia a Pistoia, al polo universitari. El títol de la nostra comissió en italià era: Relazioni tra adulti: La regola è semplice?
Ha començat fent una presentació en Mario Tuci el tinent batle de Pistoia i assessor de l’educació. Aquest explica la historia i situació de l’educació infantil a Pistoia. Acaba amb una frase de Loris Malaguzzi que diu: “ La regola è semplice. La serenità e il piacere dei bambini sta dentro allà serenità e al piacere degli adulti”.
A continuació ha intervingut La coordinadora del dia d’avui, que és na Sandra Benedetti, que és responsable del servei polític familiar, de la infància i adolescència de la Regió Emilio Romana. Comenta la frase de Loris Malaguzzi.
Parla del paradigma relacional sobre l’adult i l’infant, visió d’un infant competent que permet una relació de diàleg. Hem de treballar conjuntament entre els serveis institucionals, mestres, famílies pel benefici comú que són els infants.
No hem de mostrar als pares com fer-ho be, perquè això és una ofesa per a les persones adultes.
Ha presentat la primera intervenció del dia na Donatella Giovannini que és la responsable de la unitat del servei integratiu per la infància de l’ajuntament de Pistoia. Aquesta dona és la nostra responsable a Pistoia i amb la qual tenim una relació.
Ella es presenta com la representant i portaveu avui d’un gran grup de feina. Ens diu que hem viscut una època de canvis, incorporació de gent nova, a nivell econòmic i social.
La regla no és simple, no és una fórmula, és una manera d’entendre i viure els serveis.
L’aspecte més rellevant de Pistoia és el creixement personal, amb això vol dir conèixer-se i millorar, créixer per ser. Per aconseguir-ho s’ha de treballar de manera conjunta, a través de l’esperança es carrega, és una font d’energia.
L’objectiu principal és la defensa i promoció d’una cultura col•laborativa. Hem d’ajudar a que les escoles vaguin per aquest camí.
Parla de la formació del grup, que ha d’haver una sintonia entre les companyes de feina, s’ha de mirar la part personal de les docents i també la professional perquè hi hagi una connexió.
La qualitat està per damunt de la comunicació. Ens diu que veu el protagonisme com un reconeixement al que es fa no com una exhibició ni egocentrisme.
El grup de treball a l’escola ha d’incentivar el treball en equip però no basta amb això, la formació és molt important. Els grups de treball han de ser heterogenis per enriquir-se entre ells i als infants. El treball en equip ha de tenir molta força, s’ha de fer a nivell de ciutat, no només de centre.
Després ha parlat de dues experiències que s’han dut a terme a Pistoia. La primera es diu: Picolo virtut. Aquesta inspirada en un llibre. Serveix per a cultiva la ment de les ensenyants, transmetre passió per la lectura, parlar de la visió del món, parlar a través d’un llibre. Llegir és obrir, escoltar, discutir en grup.
La segona es diu “Gentile” i es saber interpretar el món, aquesta activitat es duu a terme amb les famílies.
La següent presentació l’han fet n’Anna Ferrante, coordinadora de l’Ajuntament de Teramo i na Luana Di Cintio mestre de l’ajuntament de Chieti. Aquestes expliquen experiències que s’han dut a terme en la seva zona.
Aquesta l’expliquen a partir d’un mapa del tresor . Aquest mapa ha estat construït per persones fràgils, les dones, però ho han fet gràcies a la col•laboració de tothom. Per què aquesta experiència es dugués a terme, han estat molt importants la regió de la Toscana i Emilia Romana. No és un procés fàcil, és esgotador, i les mestres tenen un paper d’administratives a més a més.
Parlen del llenguatge femení, el llenguatge del fer. L’exposició la realitzen a partir d’un diàleg, d’una cridada telefònica. Expliquen el recorregut de totes les lleis que tenen relació als infants i educació. Ens transmeten que volen construir un pensament comú per a conquistar la identitat comuna. Aquesta exposició m’ha costat bastant entendre-la.
A continuació ha sortit a la taula na Antonella, la substituta de na Roberta Baldini, responsable i coordinadora del servei educatiu de 0 a 3 anys del ajuntament de Viareggio. Aquesta intervenció m’ha costat molt entendre, perquè ha llegit el discurs que havia de fer la persona que no ha vingut, i clar, ha començat a llegir molt ràpid i no he entès masses coses.
La relació entre els adults no és una cosa fàcil, és una fórmula complicada. Totes les relacions humanes són complicades i més ara en la societat que vivim que és molt complexa, multi ètnica, canviant.... S’ha de reflexionar entre tots els contexts del sistema educatiu com són la família, els infants i la comunitat.
Les relacions amb els altres, és una condició antropològica, una dimensió educativa que ha de ser objectiu de reflexió pedagògica.
Ens han presentat el seu sistema educatiu, el nombre de centres, naturalesa... Ens diuen que les escoles han de ser llocs de trobada entre família- infants i comunitat.
Una frase que m’ha agradat molt ha estat: “ Ogni città che pone al centro della riflessione l’infanzia, si pone al centro della riflessione política del paese”. (Tullia Musatti).
Ens parlen de la documentació que ha de fer-se pels infants, famílies i comunitat. La documentació és la narració, com a un percurs de la interpretació i significat del que succeeix i es viu dins l’escola.
Quan acaben de fer la seva exposició na Sandra, la coordinadora remarca la importància de la documentació per a reflexionar, millorar, ha de formar part del projecte pedagògic.
La darrera intervenció del matí la ha realitzat na Rosella Scielzi, coordinadora responsable de la cooperativa “Punto e virgola”, Pordenone. És la responsable d’una escoleta infantil privada. Ve a explicar la seva experiència i història. Ens dóna les dates de la seva constitució, tenen 36 infants, obre tot l’any, ofereixen un horari molt flexible per ajudar a les famílies.
Parla de la necessitat de viure amb els infants relacions positives i coherents. Parlen que la formació docent no ha de ser a nivell personal ni individual sinó grupal , continua i permanent. Parla de la metodologia observativa Tavistock. Diuen que la confrontació i diàleg entre les mestres ajuda a fugir del subjectivisme i poder enriquir-nos entre les docents, genera un ambient de treball ric.
Després d’aquesta intervenció na Sandra la coordinadora ha fet un comentari i ha dit la importància de ser transparents davant tothom. Hem fet un descans i a la tornada s’ha donat pas al debat de les assistents al conveni. Han parlat diferents mestres, coordinadores i mares. En algun moment s’ha donat desacords d’opinions entre mares i mestres.
Na Dontella ha acabat aquest debat dient que ens hem de modernitzar però tenint una identitat, en compte el camí que portem fet fins ara i que hem de seguir endavant i seguir construint.
A continuació hem anat a dinar i hem desconnectat una mica, hem dinat a un restaurant proper al Polo universitari i ens hem assegut amb les mestres del meu centre, el menjar ha estat típic de la toscana.
Al capvespre hem reiniciat la sessió amb la intervenció de na Paola Falteri, de la facultat de ciències de la formació, departament de les persones i territori de la Universitat de Perugia. Diu que l’educació ha de canviar , no ha de ser estàtica perquè la societat canvia i avança. L’educació és un procés, no una fotografia estàtica ni fixe. Aquesta intervenció m’ha costat molt entendre-la.
Na Sandra reflexiona i diu que la professió de mestre no es pot fer de manera solitària sinó en grup i conjuntament. Un líder funciona si deixa créixer el grup.
A continuació ha intervingut na Antonietta Nunnari, responsable pedagoga de la divisió del servei educatiu del Ajuntament de Torino. Diu que moltes ciutats tenen diferent oferta de serveis educatius pels infants de naturalesa diversa com privats, públics... La frase amb la qual me qued d’aquesta intervenció és “ser manco obedients i més pensants”.
La darrera intervenció del dia l’ha fet l’únic representant masculí, aquest ha fet una presentació power point. És coordinador pedagògic del servei per la primera infància del coordinament pedagògic de l’Ajuntament de Formigine.
Ens ha dit que quan parlem de relacions sempre és complicat. Defineix paraules que troba que són claus per a les relacions com són ecologia, relacions, “cocostruir”.
També fa referència a la teoria atacament de Bolwby, Trevarthen, Stern, Firaz, Corboz.
Parla del triangle que es dóna en les relacions a l’escola entre les mestres, famílies i infants. M’ha faltat entendre moltes coses d’aquesta exposició, el cap també està una mica saturat d’estar concentrat intentant atendre i traduir alhora.
Després d’aquesta darrera intervenció, na Sandra ha demanat si algú volia intervenir, ningú ho ha fet. Pens que tota la gent estava cansada de la jornada. Per concloure la jornada ha fet referència a la intervenció d’ahir de na Luigina sobre la cura. “La cura del ésser és la cura de la pròpia ànima, ànima en Grec vol dir papallona”.
Al final del dia, quan han acabat totes les conferències hi havia organitzades tres sortides per anar a visitar dues escoletes infantils i una escola de 3 a 6. Nosaltres hem anat a l’escola infantil de 0 a 3, que és nova i a la qual cap de nosaltres anirem a fer pràctiques, així veiem un servei més.
Aquesta és preciosa es diu: Il Castello, i ha estat fantàstica, tot materials no estructurats, una cura i estètica impressionants, les mestres ens han mostrat totes les instal•lacions.

3r dia: Dissabte 31 de març de 2.012
Aquest mati hem arribat prest a Montecatini, ens has anat be per poder agafar seient més endavant. La gent poc a poc ha anat arribant, però hem començat amb retràs. Nosaltres hem aprofitat anar a saludar a David Altimir, al qual vam conèixer ahir i fer-nos una foto amb ell.
Avui el conveni el coordinava en Pierluigi Meacci, que és el dirigent de l’àrea de coordinament d’instrucció educativa de la Regió de l Toscana. Aquest fa referència a diferents lleis, que contemplen el sistema educatiu a Itàlia i a continuació presenta als tertulians d’avui.
La primera intervenció la fa en Andrea Morrone que és docent de dret constitucional de la facultat de la Jurisprudència de la Universitat de Bolonya.
Parla de la importància de la valorització de l’infant allà on viu i es desenvolupa com és la família, asilo... També de la qüestió institucional del infant de 0 a 6 anys, tutela del menor, drets de l’escola.
Ens diu que els asilo es van crear com a necessitat d’un servei assistencial, perquè les dones poguessin treballar. També ha tocat la política de la família i ho fa mitjançant l’exposició de les lleis, i dret social. Fa una lectura dels drets dels infants, reivindica que hauria d’haver una lleis que aculli i valoritzi als infants de 0 a 6 anys.
A continuació intervé na Laura Baldassarre, de l’àrea de relacions internacionals i advocat nacional de UNICEF, Roma. Diu que els temps que vivim necessitem molt de coratge. Hem de partir dels drets dels infants i adolescents, dels principis generals d’aquesta convenció: principi de la vida, principi de no discriminació, principi de l’interès, principi de l’escolta... Hem d’assegurar les condicions i cobrir les necessitats bàsiques dels infants.
Hem de tenir en compte que els infants creixen en una comunitat multicultural, de canvis socials constants...
Reivindica que els infants amb condicions més desfavorables han de tenir programes, suports, atencions particulars perquè es compleixin els drets establerts.
El personal que treball amb infants i adolescents han d’estar adequadament formats, rebre formació inicial, continua i permanent. La professió professió de mestra hauria d’estar: reconeguda socialment i pagada adequadament.
La següent intervenció era la més esperava personalment, perquè és un home espanyol, al qual hem conegut i llegit algun llibre seu, i com que sentia que era un representant espanyol . El seu tema a desenvolupar era la identitat de l’educar en el canviament global.
Primer fa una petita contextualització de l’Associació de Rosa Sensat, i a continuació parlar dels canvis que modifiquen l’educació actualment i els va desenvolupant.
La globalització: és la capacitat del pensament global, no és un fenomen nou, ja hi era des dels inicis de la pedagogia. Hi ha d’haver sintonia entre el pensament i el fer, neix de l’escolta als infants.
La diversitat cultural: context cultural farà i tindrà una visió diferent dels infants, parla dels 100 llenguatges de Malaguzzi. Hem de preservar la pròpia identitat per fer-ho s’ha de tenir la capacitat d’entrar en un diàleg amb les altres cultures. Si som capaços d’adaptar-nos i canviar tindrem i mantindrem la nostra identitat.
El context de la crisi: és un període d’incertesa, hem de trobar la seguretat dins la incertesa. La por és inevitable, també el desànim, impotència i abandó.
Diversitat: la humanitat està caracteritzada per la seva diversitat.
Envia dos missatges des de l’Associació Rosa Sensat: resistència (no vol dir acceptar, però si donar el millor de nosaltres) i treballar junts per a construir un criteri propi, per combatre la por.
A continuació parla de dues experiències que s’han dut a terme a l’associació. La primera es diu “repensar l’escola” on s’han rellegit 30 punts sobre l’escola escrits fa 100 anys. D’aquests punts tots hem van sorprendre, sembla mentida tot el que s’ha dit fa tan de temps i que encara estem lluitant per incloure’ls a les escoles.
Després hi ha unes trobades periòdiques entre mestres per treballar la documentació.
Ens convida a participar a un congrés que es durà a terme en la seva associació del 30 al 1 de juliol.
Les darreres paraules són que hem d’anar junts cap endavant, “fer surf sobre aquest tsunami”. També ha llegit unes paraules que ha escrit na Marta Mata per reflectir el seu pensament: lluitar per a l’escola pública, l’escola de tots.
La següent intervenció l’ha fet na Giovanna Guerzoniu que és docent d’Antropologia cultural a la facultat de ciències de la formació a la Universitat de Bolonya. Fa una petita reflexió sobre el títol del conveni.
Parla també de la marginació social, com indicador del que està arribant. Hem de repensar l’escola, el que succeeix dins i fora del centres, hem de conèixer quin és el nou rol que ha d’assumir l’escola, el reconeixement de les persones cap a l’escola.
L’escola ha de tenir pròpia veu per poder-se manifestar i parlar. També ens diu la dificultat que hi ha en la conciliació de la dona en la vida personal/familiar i laboral.
El néixer en una societat determinada suposa i assegura tenir un cert nivell de vida. El risc d’empobriment és molt alt avui en dia per la crisi.
La darrera intervenció del dia a mode de conclusió, l’ha fet una Monica Guerra, del grup nacional del Nido i infància. Fa un petit agraïment i menció a totes les persones que han participat i han fet possible aquest congres.
Sobre el títol diu que podem recollir del passat tot el que ens ha servit fins ara, però això no significa que hem de negar el present, hem de fer hipòtesis i projeccions del futur sense por.
Destaca que s’ha parlat molt de concepte “crisi” durant el conveni i que hem de valorar la part positiva d’aquest, pensant que és un moment de possibilitats.
Tots hem de tenir responsabilitats, dins d’aquesta paraula troba que està inclosa la paraula “possibilitat”. Hem d’assumir les pròpies responsabilitats. La cultura de la infància es fa començant dels centres però també sortint d’ells. Hem de ser capaços. Què la bellesa torni a ser un valor en els moments quotidians.
Final!
Reflexió final:
Durant l’exposició de tot el que ha succeït al conveni, he anat reflectint la meva opinió.
Vull destacar les idees principals que s’han tractat com la crisi econòmica i social que es viu actualment, el valor educatiu i no assistencial de l’educació d’infants de 0 a 3 anys,
Destacar la gran participació de personatges polítics en aquest acte, entenc que és normal en un esdeveniment nacional d’aquesta magnitud i importància. Les aportacions que més he entès i més m’han arribat han estat na Luigina Mortari i en David Altimir. Han estat espectaculars i m’han emocionat molt. Crec que a nivell general a la resta d’assistents també els han arribat molt.
Volia dir que si hagués comprés la llengua italiana al a perfecció, hauria pogut entendre tot el contingut del conveni, això és una de els coses que manco m’ha agradat, perquè tenc la sensació que m’he quedat a mitges, i que podria haver extret molt més suc. Però m’he de quedar amb la gran oportunitat de viure una experiència com aquesta i haver après i sentit tantes paraules polides en referència a l’educació i als infants!
Destacar la bona organització del conveni, tot detall estava controlat i organitzat. Pens que si es podria haver fet pauses entre intervencions perquè hem arribat a estar quasi cinc hores assegudes escoltant i això era esgotador.
Ha estat una experiència única i irrepetible que m’ha encantat poder viure i la qual repetiria amb els ulls tancats! Això si parlant millor l’italià!