Reflexió final sobre la matèria de Reflexió i Innovació educativa

Quasi cinc mesos han passat des de que vam iniciar les pràctiques i la matèria de Reflexió i innovació educativa. Realitzar aquesta matèria a distància ha estat tot un handicap i crec que també m’ ha estat perjudicial, perquè la comunicació amb les mestres és complicada a través de la xarxa. És difícil que per mitjà d’una email me pugui explicar tot el que s’ha parlat durant les sessions. Les indicacions de les tasques que ens arribaven per fer, ens venien de nou, no enteníem moltes coses i sempre havíem de demanar i demanar... potser aquests petits detalls ja havien quedat aclarits a classe però nosaltres no rebíem aquesta informació. I m’he sentit que per fer cada tasca havíem d’enviar dos o tres emails a la mestra per acabar d’entendre el que hi havia que fer, això és una mica incòmode la veritat i no m’he sentit molt a gust fent-ho. Crec que la paraula justa és descontextualitzada i desorientada. Així m’he sentit. M’ha faltat tenir clar des d’un inici en que consistia la matèria, si hi havia examen, com seria el seu funcionament, si tindríem diferències amb les notes finals per no assistir a classe i seminaris, quines condicions, treballs que s’haurien de fer... una sèrie d’aspectes que potser hagués tingut en un inici m’hauria plantejat cursar o no aquesta matèria estant d’Erasmus. Això ho dic perquè soc una persona molt exigent i responsable i no m’he sentit be, fent coses a “cegues” , no estant segura mai del tot de que fer, ni assistir a classe, ni poder conèixer a les mestres personalment... La assignatura crec que m’ha ajudat a reflexionar sobre les pràctiques, pensar més en el que estava vivint, però que reflectia també al diari que ens fa fer la tutora. Una cosa si que trob interessant és la apertura del blog, això si que m’ha fet treballar, espavilar-me i implicar-me amb les TIC, que potser me costaven una mica. Obrir el blog m’ha fet obrir-me, poder compartir la meva experiència a la gent. Que tothom estigués informat de les passes, vivències, experiències, emocions... tot el que me passava dia a dia a Pistoia. Ha estat una oportunitat de compartir la meva experiència amb tots vosaltres. Me sap greu potser haver estat tan pessimista o negativa amb aquesta matèria però si no escrivís això no seria sincera i no serviria per res. Pens que aquestes reflexions poden ajudar al plantejament de la matèria pel proper curs i per millorar tots. També he d'afegir que estic segura que haver d'impartir una matèria a distància amb alumnes que no es coneixen, haver d'adaptar les tasques no ha de ser fàcil. Tot i que he criticat constructivament, o al manco ha estat la meva intenció, també intent valorar les dues parts i la feina feta per part de les docents.